Resultats de la cerca

Bloc de pedra reaprofitat com a carreu a la font del poble Porta gravat un crismó acompanyat de la figura d’un prelat Probablement procedeix de l’església de Sant Laurenç F Junyent-A Mazcuñan A la font del poble hi ha encastada una làpida rectangular 63 × 40 cm, on apareix esculpit l’anagrama de Crist, inscrit dins un cercle, flanquejat al cantó esquerre per la figura d’un bisbe Pel que fa al crismó, ha estat esculpit en baix relleu de manera ben acurada, bé que mostra la peculiaritat de tenir la lletra S terminal invertida A diferència del crismó, que és molt ben definit, la figura del bisbe…

Situació Vista exterior de l’església M Anglada Es tracta de l’antiga església parroquial Es troba al costat del castell, a la banda de llevant Història La parròquia de Sant Vicenç de Palmerola és establerta a l’església adjacent al castell de Palmerola Aquest era, encara, l’any 1227, una domus , o casa forta, sota el domini dels senyors de la Portella, a cura d’uns castlans cognominats Palmerola L’església existia ja el segle XII juntament amb aquesta domus El castell, com a tal, és conegut des del 1286, quan el noble Bernat Guillem de la Portella en rebé la concessió per part del rei…

Situació Vista del sector nord-est de Sant Bartomeu de Mont-ras M Anglada L’antiga parròquia es troba al límit amb el terme municipal de l’Ametlla, a 500 m d’altitud a la part alta de la Vall Roja, davant dels cingles de Bertí Mapa L37-14364 Situació 31TDG364165 S’hi arriba per l’Ametlla, poble que cal travessar vers el nord fins arribar a la urbanització del Serrat de l’Ametlla Un cop allí hi ha un seguit de carrers que hi duen cal agafar els de la part alta, en els quals hi ha senyalització que fa referència a l’església El temple queda aïllat de les últimes construccions de la urbanització…

Situació Una vista de l’església des del costat de tramuntana L Prat L’esglesiola de Santa Coloma es troba en una gran esplanada envoltada de camps conreats, prop de la masia de Coloma, al costat de migjorn del turó del Castellvell Sota seu passa el barranc de Ribalta Mapa 330M781 Situació 31TCG753498 Seguint la carretera de Solsona a Sant Climenç, una vegada recorreguts uns 2,300 km, a mà esquerra, s’inicia una pista senyalitzada, a Santa Coloma, que amb uns 700 m deixa al mas d’aquest mateix nom A pocs metres, enmig de camps hi ha l’esglesiola, de propietat particular, on…

Situació És a la part baixa de la banda de llevant del municipi de Lladurs, a la riba dreta del riu Cardener propera a la casa Puig-sec Pertany al terme parroquial de Lladurs Mapa 292M781 Situació 31TCG808556 Interior de l’absis, aparellat a base de carreus ben escairats i polits, de mides força grosses, disposats ordenadament en filades L Prat Exterior del mur de l’absis, ben aparellat amb grossos blocs de pedra Al centre i un xic descentrada s’obre una finestra petita, coberta amb un arc de mig punt tallat en un bloc monolític de pedra L Prat Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a…

Situació Una vista de l’estança més sencera d’aquest malmès castell F Baltà Les restes del castell s’alcen en un dels vèrtexs 256 m de la serra de l’Ataix, sobre la vila de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF108913 Per arribar-hi cal seguir, des de la urbanització del Sunyer de Palau, al terme de Sant Andreu de la Barca, una pista en direcció NW poc menys de 2 km Història EI castell de Rosanes, dins el terme de Castellví de Rosanes, és documentat el 1032 El 1103 Guillem Ramon I de Castellví donà el castell en feu a Udalard Ramon de Rosanes, i el 1110 el nomenà marmessor al seu testament El…

Situació Una vista exterior de l’església des del sud-est E Pablo Sant Miquel de Falgars o Sant Miquel d’en Bas o Sant Miquel de Castelló d’en Bas és l’església del Castelló d’en Bas, encinglerat, a 945 m d’altitud, damunt l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel Actualment és convertida en santuari Mapa 294M781 Situació 31TDG531615 Des del poble d’Hostalets, en plena vall d’en Bas hi ha una carretera que s’enfila cap a ponent fent marrades i força pendent, apta per a un vehicle tot terreny, que en mitja hora arriba a Sant Pere de Falgars D’aquí és aconsellable seguir a peu cap a …

Gavines corses Larus audouinii a una de les illes d’Es Freus, on nien irregularment i en menor nombre que els gavians argentats L cachinnans Jesús R Jurado Es Freus 27, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Entre les illes d’Eivissa i Formentera es troba un conjunt molt notable d’illots de mida molt diferent, separats per canals d’aigua de corrents vius, fons baixos i de navegació arriscada Es coneix aquesta contrada amb el nom d’Es Freus, un mot mariner important Els illots d’Es Freus són formats per calcarenites quaternàries i dipòsits dunars consolidats sobre un sòcol…

Costa rocosa, vora S’Estalella La Marina de Llucmajor forma part de la plataforma calcària del sud de Mallorca, retallada al litoral per penya-segats d’importància variable Yves Hennechart Sa Marina de Llucmajor 29, entre els principals espais naturals de Mallorca Les contrades situades entre les viles mallorquines i la mar, àrides i poc poblades, es denominen tradicionalment «marines» La més extensa és la de Llucmajor, un altiplà calcari, de sòls argilosos en gran part recoberts de crostes holocèniques, d’un gran interès ecològic, botànic i zoològic La vegetació…

Màxima exponent a Catalunya de l’escalada en grans parets big wall S’inicià en l’escalada el 1993 i ha tingut una trajectòria imparable en l’escalada artificial, amb importants ascensions i obertura de noves vies a Terradets, Mont-rebei, Montserrat, els Picos de Europa, les Dolomites, Yosemite, els Andes i l’Himàlaia Cal destacar-ne la repetició en solitari de la via Principado de Asturias, al Naranjo de Bulnes 1996, activitat que fou reconeguda amb el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME També al Naranjo obrí, el 1998, la via Tramuntana, formant…