Resultats de la cerca

L’autor acostuma a assenyalar la durada total de les repeticions o, en altres casos, el nombre màxim d’aquestes Recurs compositiu propi de la segona meitat del segle XX i característic de la forma oberta , el mot ’formant’ terme procedent del vocabulari acústic fou utilitzat per primer cop en aquest sentit per P Boulez per a designar els cinc blocs de què consta la seva Sonata per a piano núm 3 1957 Els formants solen ser representats gràficament a la partitura mitjançant uns rectangles que contenen els fragments de música a interpretar, disposats en ordre successiu o en altres…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa en una cavitat Alguns exemplars poden tenir més d’un tall o obertura, o estar ornamentats amb figuracions simbòliques d’animals Es percut amb baquetes de fusta dura o bé directament amb les mans És un instrument utilitzat bàsicament en la transmissió de missatges i en l’acompanyament de danses i rituals d’antigues societats d’Oceania, Àfrica, l’Amèrica Central i del Sud i el Sud-est asiàtic Si bé ha estat anomenat també tambor de tall o tambor de fusta , no és pròpiament un tambor, ja que no fa servir cap membrana…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques en grup Consta d’una sèrie de petites lloses de pedra negra, sovint en forma de L invertida, que estan en suspensió dins un marc de fusta, les quals són percudides amb una maceta Instrument important de les antigues cultures asiàtiques, encara és vigent en l’actualitat El nombre de peces i l’afinació s’han anat modificant d’acord amb l’època i cultura en què s’ha utilitzat Algunes esglésies d’Etiòpia el fan servir, de manera individual o en grup, en substitució de campanes Modernament se’n construeixen…

Correspon a l’octava alta del flautat o principal de 8', i és el seu primer enriquiment harmònic En l’orgueneria centreeuropea també es pot trobar, amb aquest nom, en la tessitura de 8', quan hi ha un flautat de 16', o en la de 2’ quan l’orgue només en disposa d’un de 4' És el joc bàsic de referència utilitzat per a l’afinació de tots els altres jocs de l’orgue Per això l’orgueneria francesa li ha atorgat el nom de prestant , i l’anglesa, el de diapason En l’orgue català és el primer flautat de la cadireta

Aquesta pràctica era molt habitual en l’Antiguitat Egipte, Grècia, Bizanci, etc, especialment en cultures sense escriptura musical, en les quals la quironomia servia com a indicació o recordatori d’aspectes bàsics de l’entonació i el ritme Els neumes de la notació quironòmica pretenien imitar els moviments de les mans del director També s’han utilitzat recursos quironòmics per motius purament didàctics És el cas de la mà de Guido i altres sistemes relacionats amb la solmització com l’anomenat fonomímia En un sentit ampli, es podria dir que tots els gestos que fa un director…

Aquesta preparació consisteix normalment en la collocació d’objectes estranys de diversos materials en contacte amb les cordes per tal de modificar-ne el timbre i, eventualment, també l’afinació Per extensió, inclou així mateix la manipulació directa de les cordes per l’intèrpret, sigui en forma de pizzicato o de glissando o bé per mitjà d’algun estri que faci la funció de baqueta o de plectre Amb el nom de prepared piano , fou utilitzat diverses vegades per John Cage des del 1940, recollint les experimentacions pioneres de Henry Cowell, que l’anomenava ’piano de percussió' El…

Aquest ha estat un recurs molt utilitzat al llarg de la història de la música i fins i tot, durant els segles XV i XVI existia l’expressió musica figurata per a referir-se a un tipus de contrapunt més florit, com el que practicaven J Ockeghem i altres compositors de l’Escola Francoflamenca, en contraposició a l’austeritat de la musica reservata de Josquin Des Prés i els seus seguidors Sovint la figuració és la conseqüència de l’aplicació d’altres procediments d’ornamentació, com són la disminució, la coloratura , la floritura, etc Altres exemples de figuració es troben en els…

Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue

Deixeble de Cvon Sternberg i d’Ernest Bloch Residí a París del 1922 al 1930, on compongué música d’avantguarda Ballet mécanique per a vuit pianos, percussió i sorolls d’hèlix d’avió, el qual fou utilitzat per a la pellícula, del mateix nom, de Fernand Léger De nou als EUA, compongué més aviat en estil neoclàssic És autor de tres òperes, dos ballets, sis simfonies, música de cambra i de piano i de la música de més d’una vintena de pellícules The Plainsman, 'La conquesta de l’Oest’, 1936, de Cecil B De Mille We were Strangers , ‘Érem forasters’, 1949, de John Huston, etc

Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…