Resultats de la cerca
Es mostren 41624 resultats
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el càrrec en…
Castell de Sorerols (Tavertet)
Art romànic
Situació Un fragment de mur, el qual encara deixa veure amb nitidesa l’aparell, força elemental M Anglada Es troba dalt un petit pujol, proper a la muntanya, i és accessible des del mas Subiranes De fet hom l’anomena també castell de Subiranes El castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 48,4 —y 49,7 31 tdg 484497 S’hi pot arribar per una pista que surt del punt quilomètric 4,300 de la carretera BV-5207 Amb un recorregut de 4 km, després d’haver passat el mas Sobiranes es trobarà el Turó al cim del qual hi ha les…
Sant Esteve del Mas d’Alins (Sant Julià de Lòria)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-occidental Hom pot veure al mur de migjorn la porta d’entrada J Vigué L’església de Sant Esteve es troba a la parròquia de Sant Julià de Lòria, al sud-oest del terme, al sector de la dreta de la Valira El lloc, situat a 1 425 m d’altitud, era un antic llogaret conegut amb el nom d’Alins Avui només en resta una casa i l’església Es troba al límit fronterer d’Andorra amb l’Alt Urgell i a molt poca distància del poble d’Arduix Situació x 1°27′00” — y 42°26′30” Per a arribar-hi, cal agafar a Sant Julià de Lòria la carretera que puja a…
L’activitat física durant l’embaràs
Ciències de la salut
Fins fa uns anys, a la nostra societat es tenia la idea equivocada que la dona embarassada havia de limitar al màxim les seves activitats físiques perquè l’embaràs acabés feliçment Tanmateix, però, en els estudis epidemiologies i antropològics que s’han efectuat sobre aquest tema s’ha pogut comprovar que l’activitat física no solament no és perjudicial, sinó que fins i tot millora l’evolució de l’embaràs i el part És cert que en determinades fases de l’embaràs, sobretot al començament i el final, la dona pot tenir una sensació de cansament o astènia que la indueix a reduir les seves…
Otosclerosi
Patologia humana
Definició L’ otoesclerosi consisteix en la formació d’os anormal de consistència molt dura en la càpsula òtica que es caracteritza pel fet que provoca minva de l’audició i zumzeigs a l’orella Freqüència, edat i sexe L’otoesclerosi és una malaltia freqüent Hom calcula que en pateix un 1,5% de la població, i és la causa més habitual de sordesa de transmissió en l’edat adulta Se sap, per estudis efectuats en autòpsies, que aproximadament un 8% de la població presenta focus de formació òssia anormal corresponent a una otoesclerosi, però en general no provoca sordesa ni cap mena de…
Necròpoli de l’Estació
Làpida d’una dama cristiana anomenada Teodora, del segle IV, trobada a la necròpoli de l’Estació, a Lleida A Pérez Aquesta necròpoli de l’època romana tardana, avui desapareguda totalment, va ser localitzada el 1926 de manera fortuïta amb motiu de les obres de construcció de la nova estació de ferrocarril de la ciutat de Lleida, aleshores a l’extraradi i actualment en un sector del tot urbanitzat, de manera que avui és impossible situar amb exactitud sobre el terreny el lloc concret on es van produir les troballes, tot i tenir una planta del moment de l’aparició Es tractava d’una zona d’…
Els pobles africans
L’Àfrica no és tan sols, com diuen els paleontòlegs, el bressol de la humanitat vegeu el mapa 6, sinó també, com recorden els historiadors, els lingüistes i els antropòlegs, un extraordinari mosaic fet de pobles i cultures diferents Aquesta gran diversitat ha plantejat molts problemes a l’hora de voler reduir-la a conjunts més o menys homogenis que en permetin una visió que vagi més enllà de les simples divisions geogràfiques l’Àfrica occidental, l’Àfrica equatorial, etc Cal dir que les diferents temptatives Frobenius i Ankermann, Herskovits, Baumann i Westermann, Maquet i Murdock, entre…
El tractat d’Anagni
El 1262, en casar-se l’infant Pere, fill de Jaume I, amb Constança de Sicília, neta de l’emperador Frederic II, la casa de Barcelona iniciava l’aventura més brillant i arriscada l’accés al tron sicilià i, per tant, a l’herència dels Hohenstaufen El matrimoni collocava els reis catalanoaragonesos en el vèrtex de la política italiana, pel fet que significava acabdillar el bàndol gibellí, partidari de l’hegemonia imperial sobre Itàlia, tot abandonant la tradicional militància en el bàndol güelf, més procliu a la influència papal Els dos darrers hereus de la corona siciliana, Manfred I de Sicília…
Contracte entre el mestre d’obres anglès Reinard Fonoll i l’abat i l’obrer del monestir de Santes Creus
Art gòtic
Data 3 de febrer de 1332 Nota Aquest document ha estat molt sovint citat i fins i tot publicat com del 1331 En realitat, el document és datat el dia tercer de les nones de febrer de l’any del Senyor de l’Encarnació, segons l’estil florentí 1331, any que es correspon al 1332, segons el còmput per a l’any de la Nativitat que s’empra actualment Reinard Fonoll, lapicida anglès, acorda amb l’abat Pere Alegre i l’obrer Guillem de Lillet que serà mestre major de l’obra del claustre i el refetor del monestir de Santes Creus durant el temps de la seva vida "Dia tres de les nones de l’any…
Colobra de collar
Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és…