Fins fa uns anys, a la nostra societat es tenia la idea equivocada que la dona embarassada havia de limitar al màxim les seves activitats físiques perquè l’embaràs acabés feliçment. Tanmateix, però, en els estudis epidemiologies i antropològics que s’han efectuat sobre aquest tema s’ha pogut comprovar que l’activitat física no solament no és perjudicial, sinó que fins i tot millora l’evolució de l’embaràs i el part. És cert que en determinades fases de l’embaràs, sobretot al començament i el final, la dona pot tenir una sensació de cansament o astènia que la indueix a reduir les seves activitats. A més, en general, la dona es cansa amb més facilitat durant l’embaràs que en d’altres etapes de la seva vida, perquè el seu organisme ha de cobrir també les necessitats del fetus en desenvolupament. Per aquesta raó, si bé és recomanable de mantenir les activitats físiques durant l’embaràs, aquestes han d’ésser moderades per a no perjudicar el fetus.
Les activitats quotidianes es poden mantenir durant l’embaràs com en les altres etapes, llevat dels casos en què hi ha risc d’avortament o de part prematur. La dona embarassada pot tenir cura de les tasques domèstiques, com ara comprar, cuinar, rentar els plats o netejar la casa, i solament cal evitar els esforços exagerats (carregar objectes pesants, per exemple) o les activitats que impliquin un perill (pujar a una escala, etc). A més, és recomanable que si s’ha d’ajupir ho faci flectint les cames i no doblegant l’esquena, ja que d’aquesta manera s’evita de comprimir el fetus i no es força la columna vertebral. També és convenient que la dona embarassada faci exercici físic a més de les tasques domèstiques o el que impliqui la seva feina. Així, és especialment recomanable de realitzar diàriament un passeig a l’aire lliure, especialment per una zona tranquil·la, perquè és beneficiós per a relaxar-se i millora l’estat de l’aparell circulatori i el de l’aparell locomotor. A més, per a evitar els trastorns d’aquests aparells de vegades és útil de realitzar exercicis especials, com ara s’indica en l’article que tracta dels trastorns específics que en general afecten la dona embarassada.
La pràctica d’esport pot ésser beneficiosa durant l’embaràs per tal que la doni conservi un bon estat físic i es redueixin els trastorns que l’afecten. Tanmateix, però, cada dona ha d’adequar el nivell d’esforç físic al seu grau d’entrenament previ i les pròpies possibilitats en cada fase de l’embaràs, de manera que mai no se senti fatigada. És normal que durant l’embaràs no es puguin mantenir les mateixes activitats que en d’altres etapes, ja que l’organisme de la dona gestant ha de cobrir les necessitats energètiques del fetus en desenvolupament. Per aquesta raó, no és recomanable que participi en competicions ni que practiqui esports esgotadors, com ara muntanyisme o curses de fons. També s’han d’evitar els esports en què la dona embarassada pugui caure o rebre un cop a l’abdomen, com ara el tennis i altres esports de pilota, el salt d’altura, el patinatge o l’esquí. Igualment, són poc recomanables els esports en què el cos es troba sotmès a moviments repetits de pujada i baixada, com ara l’equitació o el bàsquet. En canvi, hom recomana especialment els esports en què es pot realitzar una activitat moderada i sense moviments bruscos, com puguin ésser el golf, la dansa, el rem o la marxa suau. També és recomanable la natació, sempre que s’evitin els salts des del trampolí.
D’altra banda, la dona embarassada ha de reservar una part del seu temps diari al repòs, ja que és convenient perquè el seu organisme es recuperi adequadament del sobreesforç que representen les activitats físiques efectuades en aquesta etapa. En general, l’organisme mateix de la dona ja reclama els períodes de descans necessaris. Així, és normal que si realitza alguna activitat com ara un passeig, noti que es cansa abans del que és habitual, i que s’hagi d’aturar uns moments a descansar. Per tal d’evitar de sotmetre el cos a un esforç excessiu hom recomana en general que la dona reposi o realitzi activitats que no requereixin esforç físic almenys durant vuit hores. Moltes dones embarassades dormen aquestes hores sense proposar-s’ho, perquè tenen més son del que és habitual. Tanmateix, però, també és freqüent que durant alguna fase de l’embaràs, a la dona li costi de dormir. En aquest cas, de vegades són útils algunes mesures relaxants abans d’anar-se’n al llit, com ara prendre un bany calent, beure pausadament un got de llet tèbia i practicar exercicis respiratoris. Una vegada al llit, per a dormir còmodament i evitar que l’úter comprimeixi els vasos sanguinis abdominals, és convenient que la gestant es col·loqui de cantó. A més, si té edemes o varices, pot anar bé que es posi algun objecte als peus del llit, un coixí per exemple, per tal d’afavorir el drenatge dels líquids acumulats a les cames.