Resultats de la cerca
Es mostren 11309 resultats
Josep Maria Roviralta
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De molt jove creà el setmanari “Luz” 1897-98, en el qual exercí de poeta, dibuixant i crític d’art El 1904 dissertà sobre música i poesia al Teatre Íntim i a l’Associació Wagneriana Collaborà a “Quatre Gats” i El Poble Català Tot i haver anunciat l’aparició d’un llibre titulat Flors a Scynthia i haver donat a conèixer diversos poemes en revistes modernistes, la seva única obra publicada en volum fou Boires baixes 1902 Es tracta d’un poema narratiu en prosa i vers molt representatiu del simbolisme català Editat amb dibuixos a la ploma de Lluís Bonnín i anotacions musicals de…
Josep Gudiol i Cunill
Literatura catalana
Historiador.
Format al seminari de Vic i a Roma, estigué en relació amb el Cercle Literari de Vic, que promogué la creació, duta a terme pel bisbe Josep Morgades, del Museu Episcopal, i, ordenat de sacerdot 1896, el 1898 en fou nomenat conservador Amb la documentació de les peces anà consolidant uns bons coneixements en els campsde l’arqueologia, l’art i la història, i la publicació de Nocions d’arqueologia sagrada catalana 1902 fou l’inici d’una projecció professional que gradualment li obrí les portes de moltes revistes especialitzades i divulgatives, en què collaborà regularment, i d’institucions com l…
Isidoro de Antillón y Marzo
Geografia
Història
Geògraf i polític aragonès.
Feu estudis a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla 1809 i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència Parallelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalanoaragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca Així, el 1811 feu un viatge…
Enric de Fuentes i Lloselles
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Comptable de professió, residí a París 1886 i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova A partir del 1900 collaborà regularment a La Illustració Catalana , La Veu de Catalunya , Els Quatre Gats , Pèl & Ploma i Joventut , on publicava contes de marcat to costumista, que anà recollint, amb considerable èxit de públic i crítica, a Prosa 1897, Estudis 1899, Aplec 1902, Amors i amoretes 1903 i Fulls escampats 1908 És autor de tres novelles psicològiques de tema amorós Tristors 1904 segon premi de la Biblioteca Popular de l’Avenç…
,
Carles Santacana Torres

Carles Santacana Torres
GEMMA ROSET
Esport general
Historiografia
Historiador.
Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a Catalunya 2012…
Lluís Claret i Serra

Actuació de l’Orquestra Nacional d’Andorra i en un primer pla els germans Gerard i Lluís Claret i Serra, violinista i violoncel·lista respectivament
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista.
Fill d’ Andreu Claret i Casadessús S’inicià musicalment a Andorra, i després amplià la seva formació a Barcelona, París i Bloomington EUA A disset anys, Pau Casals l’encoratjà a aprofundir els seus estudis de violoncel Es formà amb Enric Casals al Conservatori Superior de Música del Liceu, amb Radu Aldulescu al Conservatori Europeu de París i amb Eva Janzer i György Sebök a la Universitat de Bloomington És membre fundador del Quartet Ciutat de Barcelona Guanyà el premi Beethoven del Concurs Internacional Gaspar Cassadó Florència, 1973 i els primers premis dels concursos…
,
Francesc Xavier Garriga i Palau
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Educació
Escriptor, professor, preceptista i traductor.
El 1886 es llicencià en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i el 1888 es doctorà en lletres a Madrid Fou catedràtic de retòrica i poètica a l’institut de Reus, de Còrdova, d’Oviedo i, finalment a l’institut Jaume Balmes, de Barcelona, fins a la jubilació 1913-33 Collaborà a la premsa de Madrid i Barcelona Fou redactor als diaris La Dinastía , de Madrid, i El Barcelonés i, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, fou corresponsal d’ El Amigo del Pueblo , de Buenos Aires Posteriorment collaborà a El…
,
Joan de Garganta i Fàbrega
Història del dret
Política
Art
Polític i assagista.
Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà i germà del teòleg Josep Maria de Garganta i Fàbrega i del farmacèutic i botànic Miquel de Garganta i Fàbrega Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, a Revista d’Olot , El Matí , La Publicitat i Revista de Catalunya , amb articles sobre temàtica literària, artística, política i cultural fundà La Gaseta d’Olot 1930 i La Ciutat d’Olot 1932 Contribuí al desvetllament cultural i cívic de la seva vila nadiua Fou militant d’Acció Catalana 1930-39 i alcalde d’Olot 1931-32 Participà en…
,
història agrària
Historiografia catalana
Especialització historiogràfica que estudia els sistemes agraris i les societats rurals integrades en sistemes econòmics i sociopolítics més complexos.
Desenvolupament enciclopèdic A la pregunta retòrica de si existeix una història agrària com un camp específic del coneixement històric, amb una metodologia pròpia i amb paradigmes particulars, cal respondre afirmativament Malgrat que una gran part de les eines metodològiques i conceptuals que utilitza són comunes a la història econòmica, a la història social, a la història política, a la demografia històrica o a la història de la tècnica, el seu camp d’estudi la defineix com una especialització a part L’anàlisi d’aquesta temàtica no s’inicià amb la institucionalització de la nova especialitat…
Pintura preromànica i romànica
El descobriment de la pintura mural romànica i els primers estudis La collecció de pintura mural romànica del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de la resta de museus catalans és el resultat de tot un procés de descoberta, estudi i arrencament de les pintures que es va iniciar al començament d’aquest segle i que amb el temps va anar formant un conjunt important d’obra que avui conserven, en bona part, els nostres museus A partir del 1919, i per evitar el perill que comportava l’inici d’expatriació d’alguns conjunts, es van començar les campanyes d’arrencament que es van anar…