Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
Pere Costa i Cases
Historiografia catalana
Heraldista, escultor i arquitecte.
Vida i obra Fill del cèlebre escultor Pau Costa i de Maria Teresa Cases Es formà en l’ambient artístic del seu pare i collaborà amb ell en la realització de diversos encàrrecs Després de la mort d’aquell, es traslladà a viure a Barcelona, on se li confiaren diverses obres, encara que també treballà a Girona, Torelló, Tàrrega o Berga, entre d’altres Pel seu virtuosisme fou admès a la Real Academia de San Fernando de Madrid Molt afeccionat a l’heràldica, al principi de la dècada dels cinquanta del s XVIII confeccionà una excellent obra sobre aquesta temàtica titulada Nobiliario catalán , en dos…
Luis Ulloa Cisneros
Historiografia catalana
Historiador i enginyer de mines peruà.
L’interès per l’explotació minera del seu país durant l’etapa colonial espanyola el decantà cap als estudis històrics i ja el 1897, a vint-i-vuit anys, rebé l’encàrrec del govern peruà d’anar a Europa per tal d’aplegar un corpus documental que havia de resoldre diferents contenciosos amb els països veïns Després de vuit anys de treball, reuní una extensa collecció diplomàtica de més de 30 volums, que el prestigià com a rellevant erudit Del 1914 al 1922 fou director de la Biblioteca Nacional de Lima L’any 1919 fou comissionat novament en viatge d’estudis a Europa El 1927 aparegué…
Elies Serra i Ràfols
Historiografia catalana
Historiador.
Fou catedràtic d’història d’Espanya de la Universitat de La Laguna des del 1926 fins a la seva jubilació l’any 1968 i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica a partir del 1966 Estudià a Barcelona i es doctorà en filosofia i lletres l’any 1925 Residí uns quants anys a Lleida, on fundà l’Ateneu Durant la dècada de 1930-40, intervingué activament en la polèmica que mantingueren J Vicens i Vives i A Rovira i Virgili sobre la figura de Ferran II, a favor del primer Participà en el debat historiogràfic de l’evolució de Catalunya durant el s XV…
estampida
Música
Composició instrumental dels segles XIII i XIV, majoritàriament monofònica.
El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2 , tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara…
Pere Aragonès i Garcia

Pere Aragonès i Garcia
ERC
Política
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat Oberta de Catalunya i màster en història econòmica per la Universitat de Barcelona, amplià estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Harvard Kennedy School of Government Ha treballat en un despatx d’advocats especialitzat en assessorament a empreses i a administracions públiques Militant de les Joventuts d’ Esquerra Republicana de Catalunya des del 1998, en fou portaveu nacional del 2003 al 2007 Membre de l’executiva d’ERC del 2003 al 2010 i des del 2015, fou regidor de l’Ajuntament de Pineda de Mar 2011-18 i diputat al…
Organització Internacional de la Francofonia
Sociologia
Organisme internacional que agrupa els estats i les demarcacions de la francofonia.
Creat el 2005, promou la llengua francesa i la cooperació cultural i institucional entre els seus membres Té els precedents en l’Agence de Coopération Culturelle et Technique ACCT creada el 1969, que el 1997 adoptà la Carta de la Francofonia com a document fundacional, revisada en ocasió de la fundació de l’OIF La carta estableix com a prioritats la promoció de la democràcia, la prevenció i mediació en els conflictes i el suport a l’estat de dret i als drets humans, el diàleg i els intercanvis interculturals, els vincles de cooperació que afavoreixin economies…
Mesolític
Prehistòria
Fase del desenvolupament econòmic de certes societats, en la qual s’efectua la transició de les formes de subsistència paleolítiques a les neolítiques, és a dir, el pas de l’economia depredadora a la de producció d’aliments.
Aquest fenomen només es pogué produir en aquelles zones que oferien recursos naturals permanents, que permetien als grups humans de convertir-se en veritables sedentaris Es donà per primera vegada en un sector del Pròxim Orient i posteriorment en unes altres zones, com per exemple a Mesoamèrica, on eren en estat salvatge tant els cereals com les principals espècies d’herbívors propícies per a ésser domesticades, la qual cosa féu que s’establissin noves relacions entre l’home i el seu entorn, les quals portaren als dos grans descobriments del Neolític, l’agricultura i la ramaderia…
Club de Futbol Igualada
Futbol
Club de futbol d’Igualada.
Fundat el 1911, nasqué amb la denominació d’Igualada Football Club Entre el 1912 i el 1915 rebé el nom de Centre d’Esports d’Igualada i a partir del 1920, Ateneu Igualadí SF Fou el club referent de la comarca gràcies sobretot a Francesc Bru, que guanyà els campionats comarcals entre el 1921 i el 1923 i que posteriorment esdevingué seleccionador estatal L’any 1926 es creà un nou club impulsat per estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que recuperà el nom d’Igualada Futbol Club Els dos equips foren grans rivals fins a l’esclat de la Guerra Civil El 1939 es constituí el club actual…
Heinrich Schenker
Música
Teòric austríac.
Gràcies a una beca imperial aconseguida per l’extraordinari talent musical que palesà en la seva infantesa, Schenker es traslladà a Viena, on, a més de matèries musicals, seguí també estudis de dret Fou alumne d’A Bruckner a la universitat, i aviat destacà en el món musical vienès per les seves activitats com a pianista, compositor i crític J Brahms expressà una gran admiració pel seu treball, però els interessos de Schenker s’encaminaren de manera cada vegada més definida cap a l’estudi analític de les grans obres mestres La seva monografia sobre la Novena simfonia de L van…
Laia
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 92 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films PAC Producciones Artísticas Cinematográficas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1932 de Salvador Espriu GUIÓ Jaume Vidal Alcover, VLluch, Maria Aurèlia Capmany assessora FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fabià Puigserver ambientació, Juan Frexe decoració MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Ángel Arteaga SO Jordi Sangenís, Federico de la Cuesta, Eduard Fernández INTERPRETACIÓ Núria Espert Laia, Francisco Rabal Quelot, Daniel Martín Esteve, Julieta Serrano Paulina, Manuel Otero Anton, Alícia Moreno Espert Laia nena,…