Resultats de la cerca

Molt més hedonista, obert i sense fortificacions fou el mediterrani A Micenes i a Grècia foren bastits a les acròpolis, com a llocs de més seguretat A Roma, fou una ciutat en miniatura, plena de luxes i comoditats, aïllada de la resta de la població com n'és exemple la Domus Aurea de Neró al Palatí Durant l’alta edat mitjana desaparegué i donà lloc al castell fortificat, i no aparegué novament fins a la construcció dels palaus urbans gòtics Als països islàmics contemporanis, conservà l’aspecte extern de fortalesa, bé que amb interiors refinadíssims, com l’Alhambra de Granada Els palaus urbans…

Fundat el 1932, nasqué com a secció de bàsquet del Granollers Sport Club Els primers temps només jugava partits amistosos i en destacà l’equip femení L’any 1942, després de la Guerra Civil, reaparegué com a Club Esportiu Granollers debutant a tercera categoria catalana A l’octubre del 1946 la secció de bàsquet se n’escindí amb el nom Club Bàsquet Granollers Per problemes econòmics, poc després es traslladà a les Escoles Pies i passà a competir com a EP Granollers, configurat com a secció de bàsquet de l’associació d’exalumnes de les Escoles Pies Ascendí a segona categoria catalana i la…

Originada la dècada de 1960 a Anglaterra Aquest esport collectiu i de contacte, en què participen dos equips de nou jugadors cinc dels quals són dins el terreny de joc, es practica damunt una piragua de 2,8 m de llargada L’objectiu és introduir amb la mà una pilota de waterpolo a la porteria, d’1 × 1,5 m i suspesa 2 m per damunt de l’aigua, defensada per l’equip adversari Els partits tenen una durada de 20 minuts, repartits en dues parts Les regles del joc recorden les del waterpolo i el bàsquet El partit s’inicia amb la pilota collocada al mig de la zona de joc per un dels dos àrbitres que…

El primer membre que usà aquest cognom fou el magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona Guillem I d’Òdena mort en 1086/89, fill d’un Bernat i germà de Donnuç, que sembla ésser fill de Bernat Amat de Claramunt Actuava ja el 1054 i era casat amb Ermengarda morta en 1082/91 el 1085, amb altres magnats, es posà contra el Fratricida, i consta com a senyor dels castells d’Òdena, Callús, Arraona que li vengué el 1054 Bernat Amat de Claramunt, que devia ésser el seu pare i Pontons adquirit el 1067 i d’altres béns al Penedès i a Anoia Fou pare de Pere d’Òdena mort després del 1101 i de l’hereu…

Antic monestir cistercenc situat a la dreta del Segre, poc abans de la seva unió amb el riu Cinca, a l’extrem de l’anomenat pla d’Escarp El seu conjunt és format per l’església i altres dependències, tot refet als segles XVII i XVIII Ara és en ruïnes, que en part s’han començat a consolidar o restaurar Inicialment el lloc es trobava dins l’almúnia sarraïna d’Escarp, documentada des del 1082, i dins el terme del castell del mateix nom, a l’actual municipi veí de la Granja d’Escarp L’any 1212 el rei Pere I, dit el Catòlic , cedí el lloc a l’abat Arnau II de Citeaux perquè hi fundés un monestir…

L’Alt Camp constitueix una de les tres comarques administratives en què és dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La regió natural i històrica del Camp de Tarragona s’estén entre la mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral i la Serralada Prelitoral que forma un semicrcle al voltant de la plana Hom donà el nom de Camp de Tarragona, ja des de la Reconquesta, a l’extens territori de domini directe de la mitra tarragonina, colonitzat per gent del comtat de Barcelona després d’alguns segles d’abandó com a zona situada entre els dominis islàmic i cristià La senyoria de Tarragona i…

Sobre roca calcària, amb les mateixes preferències per indrets humits i poc illuminats, podem trobar líquens del gènere Petractis estictidàcies El tallus és poc visible, ja que és immers en la roca endolític i els apotecis, primer immersos, s’obren en estrella L’espècie més freqüent a la regió mediterrània és P luetkemuellerii Noteu-hi la maduració progressiva dels apotecis i, principalment, la fase en què el marge es fissura radialment, caràcter al qual alludeix el nom del gènere, que vol dir, precisament, «estrella de la pedra» Jordi Vidal Es tracta d’un grup principalment no liquenificat…

Les trapeliàcies A les escletxes de les roques, o estenent-se per capes de sòl primes, podem trobar, com a pioneres, diverses espècies de Trapelia En la fotografia veiem T involuta , de tallus finament esquamulós, molt semblant a una altra espècie crustàcia, de tallus granulós, T coaretata Els apotecis són brunencs i s’inflen molt amb la humitat Javier Etayo Són líquens de tallus crustaci, o esquamulós i lobulat, amb apotecis de color clar o bru, amb marge propi biatorí mai carbonaci o marge tallí Els ascs s’acoloreixen poc de blau amb I, sovint a la part lateral de tolus més visiblement…

Individu jove de paràsit gros Stercorarius skua en ple vol a l’àrea de nidificació de l’espècie a remarcar la forma arrodonida de la cua, ben diferent del paràsit cuapunxegut, del qual es distingeix també per les marcades taques blanques de les ales desplegades, i per la seva mida, més gran 55-58 cm Xavier Parellada És el paràsit més abundant durant l’hivern a la Mediterrània occidental Malgrat que la seva distribució és encara poc coneguda i no se sap si la seva densitat és regular al llarg de la costa, sembla comú a Catalunya, i també deu ser-ho al Rosselló i al País Valencià, tot i la…

La musaranya dels jardins Crocidura suaveolens és més petita que la comuna C russula Malgrat que hi ha alguns detalls específics al crani i en la dentició, es pot dir que la gran variabilitat morfològica i morfomètrica que presenten ambdues espècies no permet una diagnosi específica correcta basada en aquests caràcters Les seves mesures corporals són les següents 50-66 mm de cap i cos, 28-41,5 mm de cua, 10-12 mm de peu, i el pes és de 3,1-3,9 g Gustavo Hormiga Es caracteritza per la seva petita talla La morfologia corporal i cranial és similar a la de la musaranya comuna Crocidura…