Resultats de la cerca
Es mostren 1543 resultats
L’auca del senyor Esteve
Literatura catalana
Novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907.
Narra la confrontació i posterior reconciliació entre el senyor Esteve, un comerciant arquetípic de la petita burgesia, i el seu fill, un personatge prototipus de l’artista modernista que vol dedicar-se a l’art en comptes de continuar el negoci familiar, que havia fundat el seu avi el 1830 L’obra va resseguint la vida del protagonista, un home prudent i pràctic, que ja de petit es mostra disposat a dedicar-se exclusivament a la seva botiga de vetes i fils La Puntual i que es casa amb Tomaseta, una dona del seu mateix tarannà, i té un fill, en Ramonet Aquest darrer personatge, amb la seva…
,
música de Montblanc
Música
Música desenvolupada a Montblanc (Conca de Barberà).
Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època, especialment…
Josep Rosanes-Creus
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia catalana, signa les seves obres com a Pep Rosanes-Creus S'inicià com a poeta amb el llibre L'ombra mutilada 1991, premi Miquel Martí i Pol, Els seus primers poemes van aparèixer en dos reculls collectius amb altres autors El club dels 7 poetes morts de Roda de Ter 1991, amb pròleg de Martí i Pol i On la nit era negra 1993 L’inici formal de la seva trajectòria literària, però, va ser la publicació de La venjança de l’eunuc 1993 i El gos i l’ombra de l’alzina 1995, que van tenir força ressò Posteriorment, amb l’excepció de Voltor 2000, premi Carles Riba 1999, ha optat…
,
Maria de la Pau Janer i Mulet

Maria de la Pau Janer i Mulet
© Editorial Planeta
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de Gabriel Janer i Manila Estudià filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears Ha compaginat la tasca d’escriptora amb la de professora a la universitat La seva narrativa és una radiografia sobre les relacions i els sentiments humans Ha publicat les novelles Els ulls d’ahir 1988, L’hora dels eclipsis 1989, premi Andròmina, Màrmara 1994, premi Sant Joan 1993, Natura d’anguila 1995, premi Carlemany, Orient, Occident dues històries d’amor 1998, Lola 1999, premi Ramon Llull, El desig 2000, Ets la meva vida, ets la meva mort 2001, Las mujeres que hay en mí 2002,…
,
Francesc Prats
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Vida i obra Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de Miramar Valldemossa, segons cessió que feu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497 Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està inspirada en la Vita…
,
Ot de Novelles
Història
Cavaller.
Al servei de Frederic II de Sicília, aquest li encarregà de lliurar a1315 a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà Frederic II nomenà el seu fill Ot de Novelles mort després del 1331 —creador de la potència de la seva família, la més important a Grècia, després dels Frederic d’Aragó i els Lloria— vicari general dels ducats d’Atenes i de Neopàtria 1330 succeint Alfons Frederic d’Aragó, però aviat fou substituït per Nicolò Lancia Ot, titulant-se mariscal i capità general dels ducats, fou un dels signataris 1331 d’una treva amb els venecians de Negrepont Es…
Institut d’Estudis Baleàrics
Institució d’investigació i promoció cultural dependent de la conselleria d’educació i cultura de les Illes Balears.
Iniciat com a Institut d’Estudis Locals l’any 1972, fou transferit a l’ens autonòmic el 1979 És dirigit per un consell general i dividit en seccions, actualment onze Els seus membres tenen caràcter de collaboradors Té per missió la promoció de la investigació i a les publicacions referents a les Illes Balears En aquest sentit, afavoreix el funcionament d’altres centres culturals i collabora amb entitats científiques Les seves publicacions, començaren el 1973 i hom pot destacar-ne la reedició el 1996 del primer llibre de química en català, Tractat del salitre , editat a Mallorca el 1640, obra…
Gramont
Llinatge feudal.
Originari del burg de Gramont, al Lapurdi Baixa Navarra, sobre el riu Biduze, entre Donapaleu Saint-Palais i Vidàshon Bidache, que senyorejà les baronies de Guíshon Guiche, adquirida el 1485, Bergoelh i Escós i tingué una participació política molt activa i important en totes les lluites de Bigorra, Bearn, Gascunya i Navarra en aquest regne, principalment, els Gramont capitanejaren la facció dels partidaris del rei Joan II de Catalunya-Aragó agramontès Gabriel de Gramont mort el 1534, fill de Roger de Gramont i d’Elionor de Bearn, fou bisbe de Coserans, de Tarba i de Poitiers,…
Editorial Gustau Gili
Editorial
Editorial fundada el 1902 a Barcelona per Gustau Gili i Roig, que la dirigí fins a la mort (1945).
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve Barcelona 1906 - 1992, i posteriorment pel fill d’aquest, Gustau Gili i Torra Barcelona 1935 - 2008, al qual succeïren els seus dos fills Mònica i Gabriel Gili Galfetti Especialitzada en grans obres, com la Historia de los papas, de Pastor 39 volums, 1911, i en obres tècniques, com Enciclopedia de Química Industrial , d’Ullmann 14 volums, 1928, i el Diccionario ideológico de la lengua española , de J Casares 1942 féu la primera edició de les obres completes de Maragall 1913 i Narcís Oller 1928 Del 1902 al 1934 edità els llibres…
Santa Maria de Peralta (Renau)
Art romànic
El lloc de Peralta, avui despoblat, degué ésser colonitzat, igual com Renau, al segle XII El seu castell fou bastit entre els segles XII i XIII per la família Montoliu, nissaga que conservà la senyoria sobre l’indret fins el 1447, any en què Joan Gabriel de Montoliu llegà el castell i lloc de Peralta al monestir de Santes Creus Malgrat les notícies antigues sobre l’indret de Peralta, no es disposa de referències sobre la seva església, que era dedicada a Santa Maria, tot i que és possible que la seva construcció inicial correspongués al segle XIII Hom sap que era sufragània de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina