Resultats de la cerca

De l’església, romànica segona meitat del segle XI, resta una bona part del campanar quadrangular, de tres plantes i de la façana, i un porxo, del segle XII El 898 les dues parròquies que es repartien el terme del castell, Santa Maria de Besora i Sant Quirze de Besora, foren donades pel bisbe Gotmar de Vic al monestir de Sant Joan de les Abadesses Inicialment del comtat d’Osona, el castell passà abans del 1018 als comtes de Besalú, com a part del dot de la comtessa Ermessenda, muller de Ramon Borrell 992-1018 Restaurada el 1580, l’església del castell fou parroquial de Santa…

Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu o de Santa Maria , romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la vall de Boí , als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirc , on per la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Nativitat de la Mare de Déu o Santa Maria…

Desenvolupament enciclopèdic Ha arribat a l’actualitat gràcies a una còpia inclosa dins el cartoral d’Alaó El seu autor, desconegut, havia de ser un personatge coneixedor de diversos arxius pirinencs, ja que esmenta l’acta de l’elecció del bisbe Borrell 1017-26, conservada a l’arxiu catedralici de la Seu d’Urgell, i també del llegendari pallarenc i ribagorçà, present en nombrosos punts del text Juntament amb el valor de l’obra com a ampliació de les notícies de cròniques precedents, se n’ha assenyalat els comentaris i el to pedant amb què el cronista es refereix a la tasca dels…

El castell de Cotlliure és situat arran de mar, entre la vila i el raval, a la dreta de la desembocadura de la ribera del Dui El castell de Cotlliure, de probable origen romà, és esmentat per Julià de Toledo en ocasió de l’expedició del rei Vamba a Septimània l’any 673 castrum Caucoliberi Des dels temps carolingis, Cotlliure i el seu castell, vista llur importància, foren posseïts directament pels comtes de Rosselló í, seguidament, per llurs successors, els comtes de Barcelona No obstant això, durant el govern del comte Gausfred III 1121-64 apareix una família de…

La vila de Canelles és avui dia sota les aigües del pantà homònim, el més gran de la conca de la Noguera Ribagorçana El seu castell és citat l’any 1058 en el jurament que Ricard Altemir va fer als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, sobre el castell de Tàrrega Pocs anys després, el 30 de gener de 1063, el mateix comte barceloní féu una carta de donació a la seva esposa Almodis per la qual li cedia, a més dels castells d’Estopanyà i Purroi, “ ipsum castrum de Cannelas ”, del qual se citen les afrontacions Mesos més tard, el 25 de juliol, en un conveni signat entre…

L’antic lloc de Brufaganya es trobava al peu del santuari de Sant Magí La primera dada documental del castell d’aquest indret se situaria entre els anys 1072 i 1095 quan el vescomte de Girona, Guerau Ponç, reté homenatge de fidelitat als comtes de Cerdanya, Guillem i Sança, pel dit castell de Brufaganya Desconeixem els mecanismes de transmissió de la propietat dels comtes de Cerdanya a la família Cervelló, però es té notícia que el lloc i castell de Brufaganya, segons un document del 1168, eren en mans d’aquesta nissaga segons l’esmentada escriptura, en testar…

La història dels seus vescomtes resta obscura i amb llacunes els primers temps, i hom la confon sovint amb la dels vescomtes de Cerdanya El primer vescomte conegut és Eldesind, que apareix el 868 presidint, en nom del comte Salomó, un plet relatiu a l’alodialitat de béns del monestir d’Eixalada, radicats al Conflent El vescomte Unifred, anomenat Falquet, esmentat en 914-921, era fill d’un Guifré i contemporani i amic del comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el designà executor testamentari seu 925 Més tard, els comtes Sunifred II i Oliba Cabreta, fills de Miró II, el…

La parròquia, que s’alça a 565 m d’altitud, és un notable exemplar de romànic llombard de la segona meitat del segle XI, un dels més interessants d’aquesta època, i fou consagrada el 1079 L’any 2010 la Generalitat de Catalunya declarà l’església Bé Cultural d’Interès Nacional Prop seu hi ha el modern cementiri d’estil gaudinià que el 1916 fou projectat per l’arquitecte Bernadí Martorell Aquesta parròquia es formà al segle X des del 985 és esmentada la casa i l’església de Sant Esteve d’Olius i consta des de l’any 1000 l’existència del palau o castell d’Olius, residència del comte…

Fou primer comte d’Empúries Pere I d’Empúries i comte de Ribagorça i Prades, baró d’Entença i senyor de Dénia i Gandia Del seu fill gran, Alfons, davalla la família dels Gandia i la dels Villena Altres fills seus foren Elionor de Prades , reina de Xipre, el cardenal Jaume de Prades i Joan de Prades, que el succeí en el comtat de Prades i baronia d’Entença Aquest fou pare de Pere de Prades i d’Arenós mort vers el 1395 —que fou pare de la reina Margarida de Prades i de Els Prades , línia del casal de Barcelona Joana de Prades i de Cabrera morta en 1441/45, que succeí l’avi en el comtat de…

Probablement n’és el genearca l’infant Alfons de Pamplona, germà del rei Garcia VI, el qual es casà amb Sancha Íñiguez, senyora de Stúñiga Llur besnet degué ésser el ric home Lope Ortiz de Stúñiga mort el 1239, senyor de Stúñiga i alferes major de Navarra El seu net, Íñigo Ortiz de Stúñiga , senyor de Stúñiga i també alferes major de Navarra, passà a Castella el 1274, perquè no volgué reconèixer la reina Joana I, fou reconegut ric home de Castella i rebé la senyoria de Bañares D’un net seu cabaler, Lope Díaz de Stúñiga y de Haro , senyor de Castroviejo, sortí la línia dels comtes d’Hervías ,…