Resultats de la cerca

Les acadèmies musicals tenen el seu origen en les acadèmies del Renaixement, de caràcter general A partir del segle XV, però, sobretot, del XVII, en foren creades d’especialment dedicades a la música D’Itàlia foren particularment importants a Verona, l’Accademia degl’Incadenati 1500 i l’Accademia Filarmonica 1543 i 1545, fusionades el 1564 a Florència, l’Accademia o Camerata Fiorentina, fundada per Giovanni Bardi el 1568, que cultivà la nova forma musical del recitar cantando monòdic a Venècia, l’Accademia della Fama 1558 a Arezzo, l’Accademia dei Discordi 1623, especialment…

Alumne de Miquel Crusafont , el 1974 obtingué plaça d’investigador a l’Institut de Paleontologia i el 1978 es doctorà a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els rinoceronts fòssils del Vallès-Penedès Bé que succeí Crusafont al capdavant de l’Institut a la seva mort 1983, dimití el càrrec per dedicar-se a la recerca Juntament amb la seva muller ML Casanovas , fou el primer que inicià l’estudi de les petjades fòssils icnites de dinosaures  a la península Ibèrica, a la zona d’Arnedo la Rioja, i amb ella descobrí unes 30 espècies o gèneres, publicà uns 150 articles i una desena de…

Germà del pintor i dissenyador  Jordi Pericot , fills de mestres represaliats pel franquisme, fou mestre per l’Escola Normal de Barcelona i llicenciat en psicologia per la Universitat de Barcelona El 1968 fou becat per a estudiar gravat a la Slade School of Fine Arts de Londres, on inicià una tècnica bidimensional en el gravat, celebrada i premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de Ljubljana Eslovènia Exposà a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia Treballà també en el camp de l’escenografia, on tractà de replantejar visualment i espacialment l’escena d’acord amb una…

Llicenciat en dret i doctorat en dret internacional 1987 per l’Escola Superior de Santa Anna de Pisa Inicià la carrera política en la Democrazia Cristiana Partito Popolare Italiano, PPI, després de la crisi del 1994, de les joventuts europees del qual fou secretari en 1991-95 En 1996-97, dins de la coalició de govern de centreesquerra L’Ulivo, tingué càrrec al Ministeri de Finances, i el 1998 fou designat ministre per a les polítiques comunitàries i posteriorment d’Indústria 1999-2001 en els governs de Massimo d’Alema i Giuliano Amato respectivament L’any 2002 passà del PPI al partit…

Moltes de les seves obres, importades a la península Ibèrica, contribuïren a la introducció del Renaixement Domenico Gaggini Bissone ~1425 — Palerm 1492 és, potser, el més important de la família durant una estada a Florència 1440-46 rebé la influència de Brunelleschi i de Donatello Des del 1448 féu les escultures de la capella de San Giovanni, a la catedral de Gènova Durant el període napolità 1456-58 fou influït per Francesco Laurana, i collaborà en la decoració de l’arc d’Alfons d’Aragó El 1459 es traslladà a Sicília, on treballà per a l’església de San Francesco i per a la catedral de…

Especialitzat en la història del cristianisme i del pensament cristià contemporanis, ha estat professor a les universitats de Bari i La Sapienza, i des del 1981 és catedràtic d’història contemporània a la Terza Università degli Studi de Roma És autor de llibres sobre la història contemporània de l’Església Il potere del Papa da Pio Xiia Giovanni Paolo II 1993, Il Mediterraneo nel Novecento religione e stati 1994, Sant’Egidio, Roma e il mondo 1996, Le politiche della Chiesa 1997 i Vescovi d’Italia storie e profili del Novecento 2000, Il secolo del martirio I cristiani nel…

Llicenciat a la facultat de veterinària de Saragossa 1954, s’inicià professionalment en patologia clínica i en l’estudi de la nutrició i la producció d’animals A partir del 1970 s’especialitza en cuniculicultura, branca en què ha destacat notòriament ha estat professor d’aquesta matèria a l’escola d’Arenys de Mar i a la de la Diputació de Girona a més, ha dirigit nombrosos cursets i ha aportat destacades ponències en simposis sobre cuniculicultura President de l’Associació Espanyola de Cuniculicultura ASESCU, 1976-80, de l’Associació Científica Mundial de Cuniculicultura WRSA, 1980-84, fou…

Aprenent al taller de Fra Bartolomeo, s’inicià en la pintura, però l’atreia l’arquitectura A la recerca de treball, passà a Urbino —on segurament conegué Laurana— i més tard a Llombardia, on l’arquitectura quatrecentista s’anava esvaint en una espècie de barroquisme final A Milà 1474, i sota la influència de les grans figures que hi conegué, restà marcat el seu camí sagristia de San Satiro, Santa Maria delle Grazie, l’església d’Abbiategrasso, la catedral de Pavia En el claustre de Sant'Ambrogio apunta, ja, el Bramante genuí A Milà treballà també com a pintor El 1500, a Roma, a Tívoli i a…

Molt probablement es tracta de Giovanni degli Organi, que cap al 1360 s’estava a l’església de la Santa Trinitat de Florència Segons F Villani, treballà a Verona, a la cort de Mastino II della Scala m 1351, on participà en un duel musical juntament amb Jacopo da Bologna i Magister Piero Els textos d’algunes de les seves composicions deixen entreveure que estigué a Milà, a la cort dels Visconti El Còdex Squarcialupi Florència, Bibl Laurenziana, Med Pal 87 el representa tocant l’orgue portatiu i amb vestit seglar De la seva producció es conserven setze madrigals i tres caccie a tres veus,…

Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa del qual fou guardià fou definidor i guardià del convent de Perpinyà Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma viatjava sempre descalç, procurà l’extensió de l’observança reformada dintre els franciscans catalans el 1580 establí un convent a Sant Miquel d’Escornalbou Baix Camp i el 1581 obtingué l’aprovació d’una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d’Aragó 1581, de la qual fou elegit custodi…