Resultats de la cerca
Es mostren 5578 resultats
Sant Salvador de Roda (la Pobla de Roda)
Art romànic
Aquesta ermita es troba encimbellada al límit septentrional del terme 986 m, a ponent de Cogumella i vora la cruïlla de camins que menen a Esdolomada, Merli i Carrasquer Hi puja un vell camí des de la mateixa carretera de l’Isàvena, on s’agafa el brancal de Roda Tot i que no apareix a les notícies de l’època, es tracta d’una construcció de tradició romànica Modernament l’absis fou ensorrat i al seu lloc fou oberta l’actual porta d’entrada
Joan Cervelló i de Centelles
Militar
Militar.
Fill de Berenguer Arnau de Cervelló i de Castre-Pinós Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada 1524 Prengué part en la batalla de Pavia 1525 i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants 1526 L’any següent lluità contra la invasió francesa al Milanesat Carles V l’armà cavaller a Màntua 1530 Retirat a Orpesa Plana Alta, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de Baró d’Orpesa
Lon Nol
Història
Política
Polític cambodjà.
Cap d’estat major 1955, comandant en cap de les forces armades reials 1959, ministre de Defensa 1959-66, 1968, vice-primer ministre 1963 i president del govern 1966-67, 1969, l’any 1970 derrocà el príncep Sihanuk, assumí el poder de manera dictatorial i s’alineà amb els nord-americans, quan aquests ja retiraven les seves tropes del Vietnam Elegit president de la república 1972, hagué d’abandonar Phnom Penh el 1975 davant l’entrada dels khmers roigs a la capital i s’exilià als EUA
Antoni Palanca i Hueso

Antoni Palanca i Hueso
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Era germà de Francesc Palanca i Roca Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial 1894, Ceptre i llorer , L’entrada de la murta , La festa de sant Dionís , La caritat , La festa de la patrona i La partida de pilota Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada , Lo que és de Déu , De la mort a la vida 1894 i Noblesa obliga 1899
,
Comunitats Europees
Política
Unió de les tres organitzacions —Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer i Comunitat Europea d’Energia Atòmica— creada per alguns estats europeus per tal de desenvolupar la unió política i econòmica del continent.
El 8 d’abril de 1965 els membres fundadors Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, la República Federal d’Alemanya i els Països Baixos signaren a Brusselles el tractat que establia les institucions comunes de les tres organitzacions L’acord entrà en vigor l’1 de juliol de 1967 El 1973 s’hi incorporaren Dinamarca, Irlanda i la Gran Bretanya, el 1981, Grècia, i el 1986, Portugal i Espanya Les Comunitats Europees donaren lloc, arran de l’entrada en vigor del Tractat de Maastricht 1993, a la Unió Europea
edat del bronze

Difusió de la cultura del bronze
© fototeca.cat
Prehistòria
Període que segueix el Neolític i precedeix l’edat del ferro.
Aquest esquema, creat a la primeria del segle XIX, fou desglossat en una primera fase dita Eneolític o Calcolític per a indicar la primera etapa de l’ús del metall, el coure, abans que fos descoberta la lliga del bronze Els arqueòlegs dels països mediterranis continuen en general acceptant aquest matís i emprant el nom d’Eneolític El concepte d’edat del bronze com un graó dins el procés de la civilització no és vàlid, puix que els països creadors de les grans cultures històriques del Pròxim Orient no empraren el ferro d’una manera general fins després de 1500-1400 aC El terme, però, continua…
Santa Maria de Cornellà de Llobregat
Art romànic
Situació A l’entrada de l’ajuntament, al centre de la població Mapa 36-16420 Situació 31TDF223788 Història El lloc és citat el 980 i l’església el 993, en temps del bisbe Vives que, segons els seus testaments, posseïa béns al terme Possiblement va ser obra d’aquest prelat la reconstrucció d’una església anterior, d’època visigòtica, que fou descoberta per excavació sota l’actual ajuntament La reconstrucció de la basílica visigòtica, que tenia un absis poligonal, consistí en l’afegitó d’unes columnes a l’entrada de l’absis, després del 977 Entre el 1065 i el 1095 hi…
Sant Romà (Brunyola)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat nordoriental amb la capçalera a primer terme J Recarens L’església de Sant Romà es troba en una zona plana, a l’extrem nord-oriental del terme municipal de Brunyola, a la riba esquerra de l’Onyar Mapa L38-13333 Situació 31TDG751419 JRR Història Aquesta ermita és esmentada inicialment el 1279 com a part del feu pertanyent al castell de Brunyola que Ramon de Cabrera vengué a Berenguer Gornau Apareix com a sufragània de l’església de Sant Amanç d’Anglès i, posteriorment, de Sant Martí Sapresa Durant el segle XV s’afegí l’actual sagristia JAM Església…
Sant Julià dels Montgons (Tarragona)
Art romànic
Situació Porta d'entrada, malmesa, de la part de migdia de Sant Julià dels Montgons ECSA - J Figuerola L’edifici de l’antiga església de Sant Julià es troba al costat del castell dels Montgons Mapa 34-18473 Situació 31TCF503558 Per anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JFM Història L’església de l’antic poble dels Montgons tingué la categoria de parròquia malauradament, se n’han localitzat escasses notícies històriques documentals, tot i el seu origen antic Així, es té notícia que a la darreria del segle XV era de collació de l’…
Sacra di San Michele

Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina