Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
discal
Entomologia
Dit de la zona central de les ales dels insectes, entre la base i la zona marginal.
Hom l’anomena també zona mediana
psocòpters
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que comprèn individus de talla molt petita (pocs mil·límetres).
Presenten antenes llargues, fins i tot més que la resta del cos, l’aparell bucal és mastegador i, a més dels ulls composts, poden tenir tres ocels el cap s’uneix al tòrax mitjançant una espècie de peduncle prim tenen les ales membranoses i les posteriors més curtes que les anteriors l’abdomen és voluminos, té forma cilíndrica i consta de nou segments Vora la boca presenten unes glàndules sericígenes que els permeten d’embolicar les larves amb fils sedosos La majoria habiten a les fulles dels arbres, on es nodreixen de fongs microscòpics n'hi ha que es troben a la fullaraca del terra i fins i…
anoplurs
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots, que comprèn individus hemimetàbols, de pocs mil·límetres de llargada, de cos comprimit lateralment.
Són secundàriament àpters i tenen els ulls atrofiats per raó de llur gènere de vida Són hematòfags en tots els estadis de llur cicle biològic, i ectoparàsits permanents de mamífers L’ordre comprèn unes 200 espècies, totes elles conegudes pel nom de poll
androconi
Entomologia
Escata o grup d’escates que posseeixen els mascles d’alguns insectes, com p ex els lepidòpters.
L’androconi és connectat a glàndules odoríferes i serveix per a atreure les femelles o per a predisposar-les a l’aparellament
megalòpters
Entomologia
Ordre d’insectes neuropteroides, amb els dos parells d’ales grans i amples i amb moltes nerviacions.
Les antenes són filiformes, i les peces bucals són mastegadores i dirigides cap endavant Tenen metamorfosi completa, i les larves, que són aquàtiques, posseeixen apèndixs abdominals que, de fet, són brànquies en forma de filaments articulats Llur desenvolupament dura dos anys, i l’adult viu només de 10 a 15 dies Les larves i els adults són de règim carnívor Són dividits en dues famílies coridàlids i siàlids Als Països Catalans només hi ha representants de la segona família Aquest ordre és considerat el més primitiu dels neuropteroides
La fauna i el poblament animal dels deserts i subdeserts càlids
Les estratègies de supervivència en l’aridesa L’aridificació dels climes de les regions tropicals i subtropicals que avui ocupen deserts i subdeserts càlids sembla que començà durant el Miocè En aquelles dates el continent australià ja estava aïllat, cosa que explicaria la singularitat de la seva fauna amb independència de les condicions bioclimàtiques presents El mateix passava amb els dos subcontinents americans que, a més, estaven separats entre ells i hi romangueren fins que, al Pliocè, es formà l’istme de Panamà i es féu possible un cert intercanvi de faunes També fou durant el Miocèque…
Els coleòpters: escarabats
Les peces bucals mastegadores, típiques dels coleòpters, són ben visibles en el cap d’aquesta saperda Saperda carcharias , un banyarriquer que ataca els xops o pollancres debilitats les femelles, amb les mandíbules, fan incisions a l’escorça d’aquests arbres i hi dipositen un o dos ous Les larves que en neixen s’alimenten dels teixits vegetals, cosa que les mena a fer galeries cada cop més profundes en el tronc afectat Rafael Campillo Els coleòpters o escarabats constitueixen el grup d’insectes més diversificat i més nombrós Actualment, hom en coneix més de 350 000 espècies, que…
Els megalòpters
Característiques de grup Els megalòpters són insectes neuropteroïdeus primitius, de colors poc vistents i de dimensions mitjanes o grans, algunes tan grans que han donat lloc al nom del grup Tenen el tegument poc esclerificat, el cap prògnat, el tòrax quadrangular i dos parells d’ales membranoses, subiguals i amb venació abundant, de configuració poc evolucionada Són holometàbols i en el seu desenvolupament postembrionari apareixen larves aquàtiques del tipus campodeïforme, proveïdes de tràquees abdominals Tenen una àmplia distribució, si bé són especialment freqüents a les zones…
variolós | variolosa
Entomologia
En alguns insectes, dit de la superfície amb punts grossos o amb petites impressions rodones i poc profundes.
libel·lúlids
Entomologia
Família d’insectes odonats del subordre dels anisòpters que comprèn individus de dimensions mitjanes amb coloracions no metàl·liques.
Els gèneres més comuns són Libellula, Orthetrum, Sympetrum i Crocothemis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina