Resultats de la cerca
Es mostren 1645 resultats
Partido Social Popular
Partit polític
Partit democratacristià fundat el 15 de desembre de 1922 a Madrid.
Era format per persones de l’Asociación Católica Nacional de Propagandistas, del carlisme notablement del Partido Católico Tradicionalista o mellista, del Partit Maurista i del Grupo de la Democracia Cristiana El Debate n’era el diari proper Es proposava de posar fi al sistema polític de la Restauració i d’actuar políticament segons les doctrines del catolicisme social El seu líder fou Ángel Ossorio y Gallardo En foren secretaris generals Genaro Poza i Santiago Fuentes Pila El grup promotor a Catalunya, on tingué una presència reduïda, era format per Francisco Aizcorbe Oriol i Ramon Bassols…
Àngela Grassi de Cuenca
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i dramaturga en llengua castellana.
Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un…
Moviment Social d’Emancipació Catalana
Partit polític
Grup polític format per alguns dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC] exiliats a Amèrica.
Es constituí a la ciutat de Mèxic a partir del manifest de novembre de 1940, signat per Felip Barjau, Víctor Colomer, Àngel Estivill, Miquel Ferrer, Joan Fronjosà, Joan Gilabert, Ramir Ortega, Miquel Serra Pàmies, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell Manuel Serra i Moret i Miquel Curcó s’incorporaren també al nou partit, que s’estengué a l’Argentina i a la República Dominicana L’MSEC integrà 12 dels 63 membres del Comitè Central del PSUC de 1936, procedents en la seva majoria de la Unió Socialista de Catalunya i del grup de L’Hora , que s’havia separat del Bloc Obrer i Camperol…
Max imilian Raoul Walter Steiner
Música
Compositor nord-americà d’origen austríac.
Estudià a l’Acadèmia Imperial de Música, on fou alumne de Robert Fuchs, Herman Groedner i Gustav Mahler Escriví la seva primera cançó el 1897 i l’opereta Die schöne Griechin 'La bella grega' el 1903 El 1900, amb només dotze anys, es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra i entre el 1904 i el 1914 fou sollicitat en diverses ciutats europees, com Hamburg, Moscou o Londres, per a dirigir orquestres teatrals El 1914 s’establí als Estats Units, a Nova York, on orquestrà i dirigí diversos musicals, com ara el de G Gershwin Lady Be Good i el de J Kern Sitting Pretty Així mateix, collaborà…
Antón Larrauri
Música
Compositor basc.
Nascut en una família de músics, es formà inicialment al marge dels centres acadèmics, amb Víctor Zubizarreta i Julio Valdés Es llicencià en filosofia i lletres, i entre el 1960 i el 1971 fou crític musical d'"El Correo Español" a Bilbao El 1968 estrenà les obres orquestrals Dédalo i Apokatástasis , les primeres d’una certa envergadura del seu catàleg El 1972 compongué Ezpatadantza , per a orquestra i cor, en què utilitzà elements de la música popular basca, integrats dins un llenguatge avantguardista Totes aquestes obres gaudiren d’un gran èxit, tant de públic com de crítica, i…
Andrea Stefano Fioré
Música
Compositor italià.
Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa , un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699 El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort Entre els seus collegues cal destacar el violinista GB Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran…
ocasionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica del segle XVII, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.
Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta determinat per…
art provençal
Art
Art desenvolupat a Provença.
Les seves primeres formes originals sorgiren durant el s XII Sobre la base d’una forta empremta romana, l’arquitectura romànica conjuminà influències de la Llombardia, el Llenguadoc i Alvèrnia antiga catedral de la Major a Marsella, església de Nostra Dona dels Doms a Avinyó, Sant Gèli i Sant Tròfim d’Arle L’escultura, malgrat la sobrietat de la decoració arquitectònica, té admirables exemples a la façana i al claustre de Sant Tròfim d’Arle i a la portada de Sant Gèli L’inici del s XIII presenta la utilització sistemàtica de la volta d’encreuament d’ogives gòtica basílica de Sant Víctor…
Jaume Ramon Morros

Jaume Ramon Morros (a l’esquerra)
ARXIU FAMÍLIA RAMON
Excursionisme
Excursionista.
Membre de l’Agrupació Excursionista Pedraforca des del 1940, a partir del 1954 collaborà en l’organització d’alguns rallis internacionals d’arreu d’Europa El 1957 es vinculà a la Unió Excursionista de Catalunya UEC, que presidí 1972-78, i dirigí l’Arxiu Bibliogràfic des del 1968 Fou redactor en cap de la revista de la UEC 1961-69 i de Vèrtex fins el 1995 Publicà Tres Escoles d’Escalada 1971, Cultura excursionista 1998, Els primers excursionistes barcelonins per terres andorranes 2000 i Víctor Balaguer en el centenari de la seva mort 2001, i formà part del Consell Assessor de la…
Unió Gracienca d’Escacs
Escacs
Club d’escacs del barri de Gràcia de Barcelona.
Un cop acabada la Guerra Civil, les quatre entitats escaquistes de Gràcia Penya Gracienca d’Escacs, Avant Escacs, Club Escacs Gràcia i Cercle Gracienc d’Escacs foren obligades per les autoritats franquistes a fusionar-se per tal d’estar ben controlades Els quatre clubs, després d’una fase intermèdia en què es convertiren en dos, es fusionaren en un de sol, cosa que donà lloc al naixement de la Unió Gracienca d’Escacs, coneguda amb l’acrònim UGA La Penya Gracienca d’Escacs guanyà el primer Campionat de Catalunya per equips 1924 l’any de la seva fundació En el palmarès hi ha cinc Campionats d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina