Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Joan Comorera i Soler
Joan Comorera i Soler
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Féu estudis de magisteri En 1913-14 dirigí el periòdic quinzenal republicà Escuela S'exilià a França en 1917-19, i el 1919 publicà La trágica ignorancia española Exiliat novament a la vinguda de la Dictadura, es traslladà a l’Argentina, on es naturalitzà argentí i dirigí el setmanari bilingüe Nación Catalana 1923-30 Una campanya de premsa l’obligà a anar-se'n a l’Uruguai 1930 A la proclamació de la República Espanyola 1931, tornà a Catalunya Ingressà a la Unió Socialista de Catalunya USC i dirigí la tercera època del setmanari socialista Justicia Social 1931-36 Fou elegit diputat al…
Lluís Carreras i Mas
Lluís Carreras i Mas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Cristianisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Eclesiàstic, estudià al seminari de Barcelona i fou ordenat sacerdot el 1909 Deixeble de Feliu Sardà i Salvany i continuador de la seva obra apostòlica a l’Acadèmia Catòlica de Sabadell, fou collaborador directe del bisbe Torras i Bages i enllaçà el tradicionalisme català amb el romanisme del moviment de renovació litúrgica i religiosa contemporani Amb altres sacerdots, especialment els seus amics Higini Anglès, Manuel Trens, Antoni Batlle i Josep Maria Llovera, organitzà el primer Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 publicà els llibres Eucologi 1915, reeditat fins el 1949, …
,
De mica en mica s’omple la pica
Literatura catalana
Novel·la de Jaume Fuster, publicada l’any 1972.
Desenvolupament enciclopèdic Narra les aventures d’Enric Vidal, un home jove sense ofici ni benefici però molt afeccionat a viure amb l’esquena dreta, que rep un encàrrec que en aparença és molt senzill passejar-se per mitja Europa amb un cotxe i repartir documents a uns determinats contactes Els problemes, però, li arribaran quan torni a Barcelona i intenti cobrar els seus serveis La vida és dura per a Enric Vidal no li agrada treballar, però res l’angoixa tant com tenir la butxaca buida Per això, quan la seva germana Júlia li diu que Andreu Rodergues, el seu amant, li pot oferir una feina…
In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium
Historiografia catalana
Composició poètica coneguda també com a En lloança del monestir i dels abats de Ripoll.
Desenvolupament enciclopèdic Dedicada als abats de Ripoll, obra de l’abat Oliba, que s’atribueix l’autoria al darrer vers, escrit en primera persona, « Septimus ipse sequor qui nunc sum carminis auctor », quan abans, parlant en tercera persona, destaca la seva feina com a constructor « Presul Oliva sacram struxit hic funditus aulam, / Hanc quoque perpulcris ornavit maxime donis / Semper ad alta tulit, quam gaudens ipse dicavit » D’aquí es dedueix que la composició fou posterior a la data de la consagració de l’edifici per Oliba el 1032 El poema esmenta els abadiats d’Arnulf 948-…
Excursions i viatges
Literatura catalana
Llibre de proses de Jacint Verdaguer sobre les seves exploracions i estades al Pirineu, les seves navegacions per la Mediterrània i la seva gran expedició a l’Europa central i del nord, publicat l’any 1887 per l’editor i amic del poeta Francesc Matheu.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre aplega els escrits del Verdaguer excursionista i viatger, apareguts primer a La Veu del Montserrat i La Illustració Catalana Consta de quatre episodis 1 Excursió a l’Alt Pallars i L’Aplec de Montgarri corresponen a l’excursió estival del 1883 que el poeta, en ple procés creatiu de↑ Canigó , dugué a terme a través de tot el Pirineu català amb la finalitat d’adquirir un coneixement directe i documentat dels escenaris del viatge aeri de↑ Flordeneu i↑ Gentil 2 a Records de la Costa d’Àfrica Notes d’una cartera de viatge , Verdaguer consignà observacions i…
Les amarantàcies
Amarantàcies 1 Amaranthus graecizans a aspecte general, on es pot veure el port d’aquesta herba anual de flors poc aparents, agrupades en inflorescències axillars x 0,5 b cima de flors trímeres, amb algunes de masculines i altres de femenines x 10 c fruit capsular que conserva encara els tèpals membranosos x 10 c’ càpsula, dita pixidi perquè s’obre per una línia de dehiscència transversal x 10 d llavor, de testa negra i brillant x 10 Eugeni Sierra Les amarantàcies són herbes, més rarament arbusts, de fulles esparses o oposades, enteres i sense estípules Se’n coneixen vora de 65 gèneres i de…
Les andreèides o andrees
Aquesta petita subclasse és formada per un sol ordre, el de les andreeals, i dos gèneres Neuroloma, amb una sola espècie, sud-americà, i Andreaea, amb més de 100 espècies al món, quatre de les quals formen part de la nostra flora Són plantes acrocàrpiques, de color verd brunenc fosc, que presenten un aspecte semblant al de les molses típiques, les bríides, però tenen un protonema tallós, format per lacínies ramificades, i l’esporòfit sense seta, sostingut per un allargament de la base de l’arquegoni, el pseudopodi Són dos caràcters que també tenen les esfàgnides A més, presenten una…
Papamosques gris
El papamosques gris Muscicapa striata es deixa veure fàcilment a les bosquines i zones marginals dels boscos, parat en branquillons descoberts, amb una postura característica, que ens illustra l’exemplar de la fotografia El cap, proporcionalment gros, la positura, la llargada de la cua, la manera de moure-la, el vol ràpid i el bec l’identifiquen com a muscicàpid, mentre que el color gris del dors i el clar de baix li són caràcters distintius, així com un lleuger ratllat al pit, que no s’observa a la fotografia, al qual alludeix el seu nom llatí Ateny 14 cm Enric Bartra El papamosques gris…
Bitxac rogenc
Àrea de nidificació del bitxac rogenc Saxicola rubetra als Països Catalans Maber, original dels autors Aquest és un ocell estival amb una distribució molt lligada a les comarques d’àmbit pirinenc i a les seves àrees d’influència Els nuclis poblacionals més significatius els trobem als Pirineus centrals, encara que l’àrea de la cria s’estén, però, pel Capcir, el Conflent i la Fenolleda, i també pels estreps pirinencs a l’E de la Conca de Tremp i els sectors del Ripollès i la Garrotxa Fins fa ben poc temps, hom creia que l’àrea de distribució quedava així prou delimitada, però darrerament s’…
Oreneta de ribera
Àrea de nidificació de l’oreneta de ribera Riparia riparia als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Ocell estival i nidificador molt localitzat als Països Catalans En migració pot ser observat pràcticament arreu A Catalunya existeixen alguns nuclis reproductors a les conques del Segre, l’Ebre, el Fluvià, la Tordera, el Gaià i el Francolí Al País Valencià hi ha també nuclis reproductors a les conques del Túria, el Xúquer, el riu de Gorgos, el Vinalopó i, molt possiblement, en algún altre que no apareix reflectit en el seu mapa de distribució A les Balears s’observa només durant…