Resultats de la cerca

S'estén a l’Europa sud-oriental, i els estats riberencs són al N, Ucraïna i Rússia a l’E, Geòrgia al S, Turquia, i a l’W, Bulgària i Romania Comunica pel Bòsfor, la mar de Màrmara i els Dardanels amb la Mediterrània, i per l’estret de Kerč’ amb la mar d’Asov Conté uns 500000 km 3 d’aigua Les costes meridionals són rocalloses i escarpades i les del nord, sorrenques i planeres, en particular entre la península de Crimea i la desembocadura del Danubi Pel sector nord s’estén una vasta plataforma continental, amb profunditats inferiors als 100 m cap al centre i el sud la profunditat augmenta fins…

És situada al N de l’istme rocallós que separa la sebkha Sedjoumi i el llac de Tunis Comprèn una part antiga, la medina, típicament àrab, i entre aquesta i el port hi ha la ciutat moderna, construïda sobre un pla geomètric No solament és la capital política i intellectual, sinó també el cor de la vida econòmica del país Rep una forta emigració rural, que s’installa als voltants de l’aglomeració urbana El port, construït al llac, és unit a la mar per un canal de 10 km de longitud, accessible a vaixells de menys de 6,5 m de calat, a l’extrem del qual hi ha l’avantport de la Goleta…

Produeix panses de gran anomenada L’actual ciutat sorgí a uns 3 km al nord-est de l’antiga ciutat, una de les més destacades de la Grècia antiga D’origen neolític, després centre micènic, estigué sotmesa a Argos durant els primers segles després de les invasions dòriques, fins al segle VIII aC Aleshores esdevingué independent, i destacà sobretot a partir dels segles VII-VI aC com a conseqüència de la seva situació geogràfica, encreuament bàsic de comunicacions, porta d’entrada al Peloponès des del nord i pas marítim a través de l’istme Com a antecedent al canal de Corint que ja fou projectat…

És situada a la vora del Tejo, a pocs quilòmetres de la desembocadura, a la sortida de l’estuari, anomenat Mar da Palha Des del 1900 ha experimentat un gran creixement demogràfic 360 000 h el 1900 709 179 h el 1940, que ha comportat l’expansió territorial per ambdues riberes de l’estuari del Tejo El terratrèmol del 1755 la destruí quasi per complet, i fou reconstruïda pel marquès de Pombal La part baixa Cidade Baixa, vora el riu, fou la part més castigada, i la seva reconstrucció fou feta sobre un pla regular, l’eix urbanístic del qual és la Praça do Comércio, oberta al Tejo pel Cais das…

És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…

Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…

La narració sol tenir una linealitat cronològica, i sovint expressa la ideologia sociopolítica de l’autor memòries de Joseph de Maistre, de Saint-Simon o les seves meditacions sobre els temes més diversos Mémoires d’outretombe, de Chateaubriand, Memorias de un setentón, de Mesonero Romanos Als Països Catalans, les memòries abasten, en general, o aspectes molt concrets o la totalitat de la vida i l’obra d’un personatge, i tenen sovint un to més públic que íntim Al s XIX, destaquen Víctor Balaguer, amb unes memòries inèdites, i Conrad Roure, que, amb Recuerdos de mi larga vida 1925-27, s’…

Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana visigothorum i…

El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…

El pla que forma la paret a la part baixa de la finestra és l’ ampit els gruixos de paret a banda i banda són els brancals , i la llinda és la pedra o un altre element resistent que, collocat a la part alta de la finestra, suporta el pes de la paret que té al damunt De vegades, en lloc de llinda hom construeix un arc de descàrrega fet amb maons posats a plec de llibre, per sota del qual hom construeix una llinda falsa amb l’aresta horitzontal Aquest arc de descàrrega resta tapat per l’arrebossat de la paret També hi ha finestres en què l’arc que les clou és aparent Si la finestra és molt més…