Resultats de la cerca

Vida Comerciant de professió, compartí la seva afició pel cinema amateur amb la seva dona, Emília Martínez i Tomàs, una bona collaboradora seva com a muntadora Llevat d’una fantasia, Somnium 1962, que rebé una menció d’honor a la UNICA de Viena, la resta de la seva vasta obra és feta de reportatges i documentals, en 16 mm, que el matrimoni exhibí arreu de Catalunya Cas únic i insòlit, el cineasta amateur guanyà nou cops el premi Ciutat de Barcelona de cinema no professional amb Perfil del Parque Zoológico 1960 Profecía cumplida 1961-62, sobre l’edificació del temple del Tibidabo La nao Santa…

Josep i Agustí Badia i Capdevila eren sabadellencs i de família industrial llanera El seu pare —Josep Oriol Badia i Juncà— fou l’introductor de la indústria estamera a la ciutat del Vallès Però els fills, tot i mantenir les arrels, es passaren al cotó i buscaren la força hidràulica a la conca del Ter Les fàbriques Badia, a Ripoll postal de principi de segle Agustí Badia té ja el 1874 una fàbrica de filats a Ripoll, al raval de Sant Pere És una fàbrica mitjana per al que allí és la indústria tèxtil, amb 1872 pues de filar Aquesta situació es manté fins el 1891 en què la contribució industrial…

Creats el 2008, tenen el precedent en els premis Barcelona del Collegi de Directors de Catalunya 2002 Dividits, en un inici, en 22 categories a produccions de l’any anterior, el 2023 havia augmentat a 26 categories Inclouen també el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a la trajectòria d’un professional que, pel seu prestigi, hagi contribuït amb la seva obra i el seu compromís a promoure el cinema català El trofeu és una estatueta dels escultors Montse Ribé i David Martí, inspirat en els caps dels guerrers de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona L’acte de lectura de les nominacions té lloc a…

Es formà al CN Barcelona i s’incorporà al primer equip el 1968 També jugà al CN Barceloneta 1973-74 i a l’Helios de Saragossa 1976-79 Conquerí cinc Campionats d’Espanya 1968-71, 1973 i nou Lligues 1969, 1970-75, 1981, 1983 El 1981 guanyà la Copa d’Europa i la Supercopa d’Europa Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món júnior 1970, 1971 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972, quatre Campionats del Món 1973, 1975, 1978, 1982, tres Campionats d’Europa 1970, 1974, 1977 i una Copa del Món 1981 Com a jugador es retirà el 1983 Com a entrenador, es feu càrrec dels…

Prestigiós fotògraf professional des del 1956, es traslladà a Madrid, on realitzà exposicions i publicà llibres fotogràfics i reportatges en revistes com Gaceta Ilustrada , Paris-Match , Panorama  i Observer , i també per al departament de publicitat de la productora de Samuel Bronston i la Secretaria de Turisme, pels quals rebé diversos guardons nacionals i internacionals El 1965 s’inicià com a director de curts documentals, un dels quals, El que enseña 1965, fou premiat en el Certamen de Bilbao i participà en el de Tours El 1970 dirigí el seu únic llarg, Topical Spanish , un musical pop…

Els seus treballs abracen des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, principalment l’edat del bronze i la cultura ibèrica Estudià magisteri i fou destinat el 1934 a Begís on començà aleshores la seva recerca arqueològica i la collaboració amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València Dins d’aquesta institució, des de la dècada del 1940, realitzà les excavacions als poblats de l’edat del bronze de la Peña de la Dueña Teresa de Cofrents, Atalayuela Llosa del Bisbe, Puntal de Cambra Villar de l’Arquebisbe, Altico de la Hoya Navarrés i…

El 1996 ingresà en el grup barceloní de hardcore melòdic Corn Flakes, amb qui treballà en el disc Ménage 1997 Tot seguit formà dos grups Romodance, que publicà Little symphonies for the kids 1998 i Zorras 1999, i Sitcom, amb un disc homònim el 1999, i treballà com a periodista musical Una nova aventura, el grup Élena, orientada cap a un pop experimental, es materialitzà amb Porelamordedios 2001 i Present 2003 El 2002 emprengué un projecte personal, Refree , de signe intimista, amb el disc Quitamiedos , al qual seguiren Nones  2003, La matrona 2005 i Els invertebrats  2007, treballs on alternà…

Vida i obra Continuador de la tasca historiogràfica local iniciada pel seu germanastre Aurelià Ibarra i Manzoni, es formà com a gravador i pintor a València i Barcelona 1879-83, amb viatges culturals a Madrid 1880 i París 1883 Cursà estudis a l’Escola Superior de Diplomàtica de Madrid 1889-91 i, de tornada a Elx, es dedicà a recollir testimonis arqueològics, documentals i bibliogràfics per a fonamentar una extensa i rigorosa història de la ciutat que, dins del moviment historicista, contribuís a explicar el passat de l’Estat Interessat per molts temes locals i preocupat pel patrimoni…

Vida i obra Estudià a la Universitat de València, collaborà des d’aleshores amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València i es llicencià el 1936 Patí la repressió de la postguerra i cap al 1945 tornà a collaborar en els treballs del SIP Posteriorment, fou director del Museu Arqueològic de Cartagena 1950, cap del Servei d’Investigació Arqueològica de la Diputació d’Astúries 1952 i director del Museu Arqueològic d’Oviedo 1953 Es doctorà el 1955 amb el treball El Solutrense en España y sus…

Estudià a la Universitat de València, on fou deixeble de J Reglà Després d’una llarga estada als Estats Units, tornà a Barcelona com a professor de la Universitat Autònoma, de la qual és catedràtic d’arqueologia medieval des del 1988 Ha publicat el llibre de poemes Així sia Elegies irremeiables 1957 i ha traduït al castellà les memòries de l’orfebre florentí del s XVI Benvenuto Cellini, La vida 1984 Com a historiador, centrà les seves primeres investigacions en la conquesta araboberber de l’Àndalus S’ha especialitzat, sobretot, en l’estudi de Mayûrqa, és a dir, en l’anàlisi de la societat…