Resultats de la cerca

La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…

Vista de conjunt de la imatge J M Melció A la collecció particular de la família Vayreda, d’Olot, es conserva una imatge de la Mare de Déu, la qual constitueix un dels exemplars més antics de la Garrotxa A desgrat que no es coneix amb exactitud el lloc on era venerada, hom sap amb certesa que és dels voltants d’Olot Anteriorment, havia format part de la collecció particular de l’escultor Martí Casadevall, d’on passà als actuals propietaris És una talla de fusta policromada, la qual fa 65 cm d’alçada El conjunt és format per la Mare de Déu, asseguda i amb el Fill, també assegut, al centre de…

Als segles XVI, XVII i XVIII va tenir lloc l’expansió de la moda cortesana i, amb la consolidació de les monarquies absolutes, la difusió arreu d’Europa de les modes de les corts amb més poder polític en cada moment Al segle XVI va començar la moda renaixentista, difosa per les corts dels petits estats italians, que reflectia l’esperit humanista i la importància donada al cos humà per l’art del Renaixement, ja que posava de manifest tant la forma del cos masculí com la del femení A la segona meitat del segle va començar la Contrareforma la monarquia que en fou defensora, que aleshores era la…

Durant els primers segles de l’Edat Mitjana es va continuar portant el vestit en forma de túnica tradicional del Baix Imperi Romà, amb aportacions del vestit ajustat al cos dels pobles del nord que havien envaït Roma Les formes de la indumentària eren comunes per a tots els territoris romanitzats El vestit de l’època romànica correspon als segles XI i XII El vestit llarg va ser adoptat pels homes dels estaments superiors la túnica curta era usada pels camperols i els menestrals, i el vestit femení cobria i anullava les formes del cos sota amples vestidures i mantells El segle XIII va ser una…

Situació L’ermita de Sant Salvador, situada al cim de la muntanya del mateix nom, damunt la vall de la riera de Cogolls, a la dreta d’aquesta riera, al cantó de tramuntana del municipi més medieval de la Garrotxa, és actualment un del pocs vestigis que han pervingut de l’antic castell de Puig-alder, del qual havia estat la capella L’edifici actual és modern Mapa 295M781 Situació 31TDG616611 Per arribar-hi cal fer el mateix camí que ens porta al castell Història Dissortadament poques dades podem aportar per tal de confegir la història d’aquesta capella puix que les referències documentals que…

Talla Imatge venerada a l’església, curiós exemplar del segle XIII F Junyent-A Mazcuñan Al santuari de Santa Anna de Claret, edifici iniciat el 1762, al costat mateix de Santa Maria hi ha guardada una curiosa imatge Possiblement, es tracti d’un exemplar que procedeix de l’església de Sant Salvador de Claret, nom primitiu de l’església de Santa Anna la imatge devia ésser venerada al temple anterior i després, en traslladar-se el culte a l’actual, també la imatge fou traslladada Restà in situ fins al juliol de 1936 que fou amagada pel masover de la Torre de Claret, i tornà a ésser restituïda en…

La influència de la filosofia de Plató ha estat tan considerable que hom pot dir, no pas sense raó, que el platonisme abasta tota la història del pensament occidental i àdhuc d’una part de l’oriental tradicions bizantina i àrab El platonisme, per exemple, és discernible en Aristòtil i en l’estoïcisme, és inseparable del neoplatonisme —amb el qual ve com a confondre's en endavant—, té una particular ascendència en la tradició filosoficoteològica llatina dels segles IV-V —sobretot en Calcidi i el seu comentari al Timeu , Macrobi In Somnium Scipionis , Victorí Adversus Arium i De generatione…

Començà a ésser d’ús general a l’edat mitjana hi havia models molt treballats i ornamentats

Situació Aquest santuari es troba al bell mig del nucli de la Vila Vella d’Olot, vers el sector més llevantí de la població Història El santuari de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, té el seu origen en temps molt reculats Hom té notícia de la seva existència per un precepte del rei carolingi Carles el Calb, datat l’any 872, pel qual confirmà a precs de Recimir, abat del monestir de Sant Aniol d’Aguja, totes les possessions de l’esmentat cenobi, entre les quals es cita en el document, “ …in Basse, locum qui dicitur Olotis, cum antiqua ecclesia in honore Sanctae Mariae fundata ”…

Situació El santuari de la Mare de Déu dels Torrents es troba vora la masia del mateix nom, al costat occidental del terme, a la dreta de la riera de l’Hospital Aquesta església figura situada en el Mapa del Servei de l’Exèrcit 150 000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292 —M 781 X 94,9— y 55,5 31 TCG 949555 Una vista frontal de la imatge procedent del santuari dels Torrents, avui abandonat, i venerada a l’església de Sant Martí de Correà R Viladés Detall de la imatge de la Mare de Déu, vista de perfil R Viladés Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Solsona un cop…