Resultats de la cerca

Contenien regles i exemples formularis i concernien la salutació salutatio , el preàmbul arenga i l’elocució elocutio o cos del document, amb preceptes sobre gramàtica, construcció, figures retòriques, sentències i el cursus o cadència La tradició oral remuntava a Cassiodor i tenia arrels ciceronianes D’ençà que Alberto di Mora, després papa Gregori VIII, ho posà per escrit, influí en totes les cancelleries Entre els més divulgats hi ha els de Guido Faba, Lorenzo d’Aquileia, Conradus de Mure, Ludolfus de Hildesheim i Pietro della Vigna, influent encara en la cancelleria…

Vida Es formà al costat de Juan del Monte La seva primera destinació coneguda fou Salamanca, on es dedicà a l’ensenyament Cap al 1472 marxà a Bolonya, ciutat on prosseguí la seva activitat docent Establert a Roma el 1484, encara hi residia el 1491 i segurament hi morí La seva contribució fonamental a la teoria musical renaixentista és el tractat en llatí Musica practica , del qual es feren dues edicions a Bolonya el 1482 Es tracta d’un dels tractats teòrics més originals de la seva època i de tot el Renaixement Les seves idees posaren en qüestió moltes de les teories musicals que, al final…

Gregori VII els protegí contra el bisbe Guido de Velate Amenaçà el govern de Milà 1071 i fins les mateixes relacions entre el papat i l’imperi Minvà a la mort d’Erlembald 1075, bisbe simoníac, no sense abans reduir l’autonomia de l’església milanesa i aconseguir una victòria del lliure municipi enfront del feudalisme milanès El nom de patarí , d’origen dialectal milanès, significava, originàriament, ‘drapaire’ Als s XII i XIII els càtars italians, que tenien llur centre a Milà, se n'atribuïren el nom, talment que esdevingué sinònim d’heretge i especialment de càtar

Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions…

Es formà al Conservatori i a la Universitat de Viena Estudià amb Guido Adler i es doctorà el 1928 amb una tesi sobre la forma sonata en R Schumann Després d’un temps dedicat a la direcció operística, l’any 1933 es veié obligat a emigrar a Anglaterra Allí exercí el periodisme musical i la crítica per a alguns del diaris més influents i prestigiosos i es dedicà principalment a escriure biografies i estudis sobre l’obra de diversos compositors, especialment els del començament del segle XX Els seus treballs sobre Giacomo Puccini 1958 i Alban Berg 1975 són referències ineludibles…

Els grecs anomenaven les notes amb els noms de les cordes dels seus instruments Paraules com dicord, tricord o tetracord, que originalment es referien a instruments de dues, tres o quatre cordes respectivament, passaren a referir-se a fragments d’escala de dos, tres o quatre notes Aquest ús de corda es mantenia encara al segle XVIII A Eiximeno, 1774 " Queriendo mejorar el sistema de Guido, los ultramontanos añadieron al solfeo la sílaba Si para distinguir y entonar la séptima cuerda ", i fins i tot ben entrat el segle XIX, com recull Fernando Palatín en el seu Diccionario de…

Aquesta pràctica era molt habitual en l’Antiguitat Egipte, Grècia, Bizanci, etc, especialment en cultures sense escriptura musical, en les quals la quironomia servia com a indicació o recordatori d’aspectes bàsics de l’entonació i el ritme Els neumes de la notació quironòmica pretenien imitar els moviments de les mans del director També s’han utilitzat recursos quironòmics per motius purament didàctics És el cas de la mà de Guido i altres sistemes relacionats amb la solmització com l’anomenat fonomímia En un sentit ampli, es podria dir que tots els gestos que fa un director…

Un dels més personals i inconformistes del panorama musical català Estudià amb JPoch, CGuinovart, JSoler i es formà també com a matemàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat particularment pel desenvolupament de les tècniques electroacústiques, i en el seu catàleg figuren obres com Tres converses per a 10 instruments 1997 La negra, lliscosa 1978, per a clarinet i piano Paralàlia de paralaues 1992 Tres palíndroms per a cor i Set estudis modals 2006 També ha desenvolupat una intensa labor en el món discogràfic com a editor dels segells La mà de Guido i Ars…

Protegit pel prelat Guido Bentivoglio, quan aquest anà a Flandes com a nunci papal l’hi acompanyà i hi publicà el seu Primo libro di madrigali a cinque voci 1608 Tornat a Roma, fou organista de la Cappella Giulia de la basílica vaticana 1608-28 i 1634-43 Del 1628 al 1634 estigué a la cort de Florència Publicà, entre altres, el Primo libro di toccate 1615, el Secondo libro di toccate 1627 i un volum de Fiori musicali 1635 La seva fama fou general a Europa i atragué deixebles, com JJ Froberger, a Roma Deixà un gran nombre de peces per a instruments de tecla

Contragué matrimoni amb Alberic I de Spoleto entre el 904 i el 911, fet que determinà l’aliança de les forces que possibilitaren el retorn de Sergi III al tron papal Enviduà i es casà de nou, amb Guido di Toscana 925, que hagué d’afrontar la rebellió del papa Joan X Assassinat aquest, Maròzia aconseguí que els seus fills fossin papes Lleó VI, Esteve VII, Joan XI i, vídua, es tornà a casar, amb Hug de Provença, germà del seu segon marit Al cap de poc, però, perdé el poder davant el seu fill Alberic II, que es revoltà contra ella i la féu empresonar