Resultats de la cerca
Es mostren 799 resultats
servei de missatges curts
Electrònica i informàtica
Sistema de transmissió digital de dades que incorpora els sistemes GSM i DCS de telefonia mòbil cel·lular de segona generació (2G) a fi de poder transmetre missatges curts de text entre telèfons mòbils, fixos i comptes de correu electrònic.
Arran del seu èxit inesperat, s’ha mantingut en els sistemes de telefonia mòbil de 3G, i ha estat també la base del desenvolupament de moltes aplicacions interactives i de tarifació addicional
šĕwà
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Símbol gràfic hebreu (:) que hom col·loca sota un grafema consonàntic per indicar-hi o bé l’absència de vocal (šĕwà quiescent) o bé la pronunciació d’una vocal neutra breu (šĕwà mòbil) en cas de consonant inicial o de doble consonant.
Creat pels masoretes, correspon al sukūn àrab, al virāma devanagàric i al terme homònim indoeuropeu En transliteració hom omet el šĕwà quiescent, mentre que el mòbil és expressat pel signe ĕ o ∂o e
tub de Pitot

Esquema d’un tub de Pitot: el manòmetre diferencial M mesura la diferència entre la pressió dinàmica (que mesura pel tub a) i la pressió estàtica (que mesura pel tub b) del fluid, el moviment del qual és assenyalat per les fletxes
©
Física
Instrument que permet de mesurar la velocitat d’un fluid respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil al si d’un fluid.
Consisteix en dos tubs coaxials doblegats en angle recte, de manera que un dels braços sigui parallel al corrent del fluid o a la direcció del mòbil El tub exterior, que és tancat per tots dos extrems i connectat a un manòmetre diferencial per un orifici lateral, enregistra la pressió estàtica, P e , és a dir, la pressió del medi ambient El tub interior, connectat al manòmetre per l’extrem oposat al d’entrada del fluid, enregistra la pressió dinàmica del corrent, P d , funció de la velocitat El manòmetre diferencial, en donar la diferència d’ambdues pressions, indica la que és deguda només al…
sistema global per a comunicacions mòbils
Sistema de radiotelefonia cel·lular automàtica digital d’abast europeu corresponent als sistemes de telefonia mòbil anomenats de segona generació (2G).
Permet també les comunicacions de dades Fou definit totalment el 1991 per un grup tècnic, el Groupe Spécial Mobile , constituït uns anys abans per la Conferència Europea de Correus i Telecomunicacions CEPT Aquest sistema manté la sigla del grup tècnic que l’ideà, la qual coincideix, d’altra banda, amb la del seu nom Els elements d’una xarxa GSM i les funcions que compleixen són, simplificadament el terminal mòbil, activat per mitjà d’una targeta i d’un número d’identificació personal, independent del terminal que l’abonat fa servir l’estació de base, i la cèllula associada, que disposa d’un…
3 GPP
Acord de col·laboració signat al desembre del 1998 entre organismes reguladors en el camp de les telecomunicacions amb l’objectiu de dur a terme unes especificacions tècniques globals pel sistema de telefonia mòbil de tercera generació.
Els socis organitzadors són ARIB Association of Radio Industries and Business, CCSA China Communications Standards Association, ETSI European Telecommunications Standards Institute, ATIS Alliance for Telecommunications Industry Solutions, TTA Telecommunications Technology Association i el TTC Telecommunication Technology Committee La tercera generació de telefonia mòbil es basa en l’evolució de les xarxes troncals de GSM, com també en la universalització de les tecnologies d’accés ràdio que pot arribar a suportar per exemple la definició del Universal Terrestrial Radio Access UTRA, tant pel…
polispast

A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta politja i…
ona de xoc
Transports
Militar
Regió estreta, formada al si de l’aire, quan la velocitat relativa d’aquest respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil respecte a l’aire és transsònica o supersònica, que travessa les línies de corrent en les quals la dita velocitat varia sobtadament i en la qual es presenta un fort increment de l’entropia.
En el cas d’un mòbil que es mou al si de l’aire, hom pot distingir les ones de xoc normals , formades davant cossos arrodonits, i les ones de xoc obliqües , formades a les arestes o a les discontinuïtats d’una superfície Les ones de xoc són les responsables del soroll que acompanya els avions en vol supersònic També es produeixen ones de xoc en les canalitzacions i els túnels aerodinàmics i en les compressions brusques d’aire o d’altres fluids, especialment en les explosions En armament, és anomenada també ona balística
artròlit
Patologia humana
Cos lliure intraarticular que apareix a conseqüència d’una lesió traumàtica o d’una afecció patològica de l’articulació.
És un element cartilaginós mòbil Sovint és anomenat cartílag mòbil, cos mòbil o ratolí articular
balança de Roberval

Esquema simplificat d’una balança de Roberval; en blau el sistema mòbil desplaçat de la posició d’equilibri
© Fototeca.cat
Física
Balança de braços iguals en la qual els plats, en lloc de penjar dels extrems del canastró, reposen damunt dos ganivets, restant així al descobert per a fer fàcil la manipulació dels pesos i de la mercaderia.
Fou molt utilitzada comercialment abans de la difusió de la balança automàtica L’estabilitat dels plats damunt els respectius ganivets és aconseguida mitjançant dues tiges C 1 D 1 i C 2 D 2 , connectades entre elles per una barra D 1 DD 2 , que gira al voltant del punt fix D , la qual fa de segon canastró i que, juntament amb el primer, forma un parallelogram articulat en el qual els costats més curts tiges es desplacen sempre verticalment i els punts dels canastrons situats a l’eix de la balança romanen fixos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina