Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Sant Francesc de l’Hospital (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
L’església de Sant Francesc i el convent foren fundats per frares franciscans l’any 1283, al lloc on hi havia una església anterior i una casa de malalts El convent sofrí moltes transformacions a través dels segles, amb la incorporació de nous afegits, fins que fou abandonat l’any 1823 i posteriorment les seves dependències foren convertides en hospital L’església fou restaurada el 1891 El claustre s’està restaurant actualment Un dels elements més preats d’aquest temple són els set sarcòfags del segle XIV, de meritori valor artístic, que corresponen a l’antiga noblesa del Penedès Bertran de…
Manolo Caracol
Música
Cantaor andalús, considerat una de les grans veus del cante gitano.
Nen prodigi del flamenc, Manuel Ortega Juárez, conegut com a Manolo Caracol, guanyà el Concurs de Cante Jondo de Granada del 1922, organitzat per Manuel de Falla i Federico García Lorca, gràcies al qual inicià una brillant carrera Anomenat en aquella època Niño de Caracol , cantava sobretot en festes privades que, de vegades, duraven més d’un dia En esclatar la Guerra Civil es dedicà al teatre A partir del 1943 formà parella artística amb la balladora de flamenc Lola Flores, i l’èxit de la parella en espectacles com La Salvaora o La niña de fuego els dugué a donar la volta al món i els obrí…
Acadèmia Valenciana
Institució fundada el 1742 per un grup d’intel·lectuals, científics i metges valencians sota la iniciativa de Gregori Maians.
La seva finalitat, d’acord amb la Idea de la Academia Valenciana que aparegué el mateix any, fou de recollir i editar treballs antics i moderns pertanyents a diversos gèneres d’arts i de ciències, i d’estimular l’estudi i el progrés de les darreres Responia, per tant, al tipus d’acadèmia característic de la Illustració Maians pensà associar-hi el nucli de professors de la Universitat de Cervera, i amb aquest objecte escriví a Josep Finestres, que intentà, sense èxit, però, d’obtenir la collaboració d’alguns catedràtics L’acadèmia, que solament funcionà fins el 1751, edità algunes obres…
Lleó d’Arroyal
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a Salamanca Es posà en contacte amb els illustrats es casà amb la filla d’Andreu Piquer Seguí una carrera administrativa en la qual solament aconseguí ser comptador de finances a Vara del Rey Conca, on intentà, inútilment, de crear una “societat econòmica” És autor d’ Odas i Epigramas 1784, obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa, però, sobretot, de Sátiras que la censura impedí de publicar, on al concepte optimista de “segle de les llums” oposa críticament el de “segle d’aparences” També escriví, entre el 1786 i el 1790,…
,
Toràs
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, dins l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat en la vall alta del Palància, al sector de l’esquerra del riu sense arribar a tocar-lo, estès sobre les formacions que baixen cap al riu des de la serra de Montalgrau, en un dels indrets menys accidentats de la comarca les úniques elevacions notables són les muntanyes de l’Ombria i de Piquer El 71% del terme 1 200 ha no és conreat, i sense bosc productiu Al secà hom conrea 380 ha, dedicades a cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta té una extensió de 70 ha, dedicades a hortalisses i arbres fruiters La superfície mitjana de les explotacions és de 0,51 ha El poble 255 h agl diss…
Sant Salvador del Puig (Cabó)
Art romànic
La possible església dedicada a sant Salvador seria la parròquia de la vila del Pui o del Puig, situada a la vall de Cabó, prop del també desaparegut poble de Favà, o potser la capella del castell del Pui, situat a llevant de Favà, i documentat l’any 1100 El document motiu de la suposició de l’existènciad’aquesta església és del 1089, en què es relaciona la vila “ Pug, in valle Nemphas, in apendicio de Sancti Salvatoris …” La vila del Pui o del Puig és esmentada també en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Organyà, l’any 1090, i en l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat…
Francesc Olives
Art gòtic
Retaule de la Pietat de la capella homònima Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, abans que fos desmuntat El mercader Joan Piquer l’encarregà a Francesc Olives el 1480 collecció privada De Francesc Olives –també denominat Solives, Solibes, Sesolives o Ces Olives– se’n coneixen poques dades biogràfiques Se sap que era originari de Banyoles Pla de l’Estany, que el 1480 contractà un retaule a Sant Llorenç de Morunys Solsonès, i que l’any següent, el 1481, s’havia traslladat a Tarragona, ciutat on consta domiciliat quan li encarreguen un altre retaule per al santuari de la Bovera, a…
Caja Madrid
Economia
Entitat financera creada el 1838, amb seu a Madrid.
Té l’origen en el Monte de Piedad de Madrid, creat pel sacerdot Francisco Piquer el 1702, que donà lloc a la Caja de Ahorros de Madrid quan començà a cobrar interessos pels préstecs Ha creat l’Obra Social Caja Madrid i Fundación Caja Madrid Té participacions a Iberia Líneas Aéreas de España SA , Empresa Nacional de Electricidad SA , Mapfre i altres grans corporacions L’any 2009 els actius totals eren de 191904 milions d’euros i el resultat atribuït fou de 725 milions d’euros El nombre d’oficines era de 2179 i el d’empleats de 15259 Quarta entitat financera i segona caixa d’…
Benet Paltor i Fiter
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes…
Josep Climent i Avinent
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1766-75).
Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina