Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Amadeu Fabregat i Manyes
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor i periodista.
Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal 1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos…
,
Jeroni Forteza i Valentí
Literatura catalana
Periodisme
Assagista, periodista i poeta.
Germà de Guillem Forteza Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies Ingressà al cos d’arxivers 1881 i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació 1912 A Mallorca fou un dels fundadors de La Dulzaina 1868-69, on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou collaborador de la Revista Balear 1872-74 i del Museo Balear 1875-77 amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears 1873 Recollí per a Marià Aguiló cançons tradicionals, formà…
,
Lluís Tramoyeres i Blasco
Historiografia catalana
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de València, només acabar els seus estudis cobrí la guerra Carlina com a corresponsal d’ El Mercantil Valenciano Posteriorment passà a Las Provincias , dirigit per Teodor Llorente i d’orientació més conservadora, on durant més de vint anys publicà articles de divulgació cultural Collaborà també en altres publicacions erudites de l’època, com la Revista de Valencia i El Archivo Parallelament, ocupà el càrrec d’oficial de l’arxiu municipal de València i de catedràtic de l’Escola de Belles Arts També fou secretari perpetu de l’…
, ,
Domènec Matheu i Xicola
Història
Política
Polític.
Cursà estudis de nàutica a Mataró, i el 1787 era segon pilot Viatjà, com a pilot, per Amèrica i les Filipines Amb una pollacra pròpia, comercià amb l’Havana i les Filipines El 1791 s’establí a Buenos Aires com a consignatari de vaixells i adquirí una considerable fortuna Durant les invasions angleses, del 1805 i el 1807, s’allistà als Voluntaris Catalans coneguts popularrment com “minyons” amb Joan Larrea com a capità i intervingué activament en la defensa de la ciutat En iniciar-se el moviment argentí d’independència, s’hi integrà Votà en el Cabildo Abierto del 1810 contra el virrei espanyol…
Francesc Ferrer i Pastor
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf, escriptor i activista cultural.
Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià Jornada , Levante , Las Provincias , i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat Collaborà molt activament en l’editorial Sicània 1954-71, una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra Publicà Diccionari de la rima 1956, en collaboració amb Josep…
,
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…
Maria Ibars i Ibars
Literatura catalana
Poeta, novel·lista i narradora.
Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Fou autora de poemes i narracions, generalment d’ambient rural Collaborà a Las Provincias , El Vers Valencià , Pensat i Fet , L’Altar del Mercat , Glorieta , Sicània i La Marina També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita…
,
Vicent Venceslau Querol i Campos
Vicent Venceslau Querol i Campos
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia 1858, El Miguelete 1856, Las Bellas Artes 1858, La Opinión 1860-66, Las Provincias i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i…
,
Joaquim Maldonado i Almenar
Política
Advocat i promotor cívic i cultural.
Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç Els anys trenta fou membre de la Dreta Regional Valenciana , però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil Espanyola juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el…
Gonçal J. Viñes i Masip
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i arqueòleg.
Vida i obra Ordenat de sacerdot 1906, tot el seu ministeri sacerdotal transcorregué a la collegiata de Xàtiva, al principi com a vicari, després com a beneficiat i, finalment, com a canonge arxiver i cronista 1917 De personalitat polifacètica, participà en diversos certàmens literaris, on guanyà alguns guardons, entre els quals el primer accèssit a la flor natural També fou director durant molts anys del setmanari El Obrero Setabense , on publicà la majoria de les seves investigacions i articles sobre dades per a la història de Xàtiva i poesies tant en castellà com en català Així mateix es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina