Resultats de la cerca

Datada en el Solutrià Paleolític superior, té clars parallelismes amb la iconografia apareguda a la cova del Parpalló València i a la Cueva de la Pileta Màlaga

Platja de cala Montdragó En primer terme, restes de posidònia Posidonia oceanica acumulades per causa de l’onatge Oriol Alamany Montdragó 13, entre els principals espais naturals de Mallorca Al sud-est de l’illa de Mallorca es troba un dels conjunts de cales més bells de la costa mallorquina, conegut sota el nom genèric de Montdragó i integrat per les cales de S’Amarador i la Font de N’Alis, els calons d’En Burgit i de Sol-i-Mina, i altres entrades o llocs menors L’espai natural està format doncs per tot el litoral entre Sa Barca Trencada i la Punta des Niu de S’Aguila, i també pels…

Situació Dues de les sitges excavades a la penya prop l’església del despoblat de Casterlenes ECSA - J Bolòs Aquest conjunt de sitges són situades vora l’església l’actual despoblat de Casterlenes, el qual és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda del migjorn 720 m d’altitud, que domina la vall del barranc de Puigverd en la seva confluència amb l’Éssera Mapa 31-12 288 Situació 31TBG855701 Si seguim la carretera N-123 que va de Benavarri a Graus, en arribar a Torres del Bisbe, cal girar a la dreta per un carrer on hi ha una creu de…

La bellesa d’aquest racó, pròxim a Aiguablava, permet d’imaginar l’estat originari de la Costa Brava, lliure de la profunda desfiguració a què s’ha vist sotmesa en tota la seva geografia Ernest Costa La Costa Brava meridional 25, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Amb aquest nom s’entén el tram costaner comprès entre Blanes i la platja de Pals Constitueix un sector litoral prou caracteritzat i uniforme, ben diferenciat tant de la costa predominantment baixa i arenosa del Maresme com de la dels sectors empordanesos més septentrionals, de caràcter més divers La…

Les restes del castell, que en l’actualitat es pot considerar quasi desaparegut del tot, coronen un turonet al cap del poble, al costat de les runes de l’església de Sant Andreu S’esmenta per primera vegada el lloc de Corneliano el 835 en el precepte otorgat per Lluís el Piados al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Les primeres notícies del castell són de l’any 1023 Deu anys després apareix en el testament del bisbe Ermengol que dóna a la canònica de la Seu el castell de Cornellana junt amb altres castells i pertinences Tres anys més tard, el castell de Cornellana fou motiu d’un judici,…

Situació Vista de l’indret de les Besses amb l’església de Santa Maria i el tossal on hi ha els vestigis del castell ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest antic castell es troben al cim d’un tossal que dominava el poble de les Besses, avui deshabitat, el qual es troba a la dreta del riu de Set, aigua avall de Cervià de les Garrigues Mapa 33-16 417 Situació 31TCF187892 Si seguim la carretera que va de Cervià de les Garrigues cap a l’Albagés, a uns 3 km surt una pista a mà dreta que duu en pocs metres fins a l’església i les restes del castell JBM Història Una de les primeres notícies de l’indret…

Situació Mur oest d’aquest castell totalment arruïnat que es dreça al costat de les restes de l’antic despoblat del mateix nom ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són a l’actual despoblat de Miravet, emplaçat a llevant del Molar, aprofitant un esperó de la serra 730 m d’altitud que fa de partió d’aigües entre els barrancs de Fontcoberta i el de Miravet, on desguassa finalment Mapa 32-13 327 Situació 31TBG965495 Miravet es troba a uns 300 m de la carretera local que va d’Estopanyà a Camporrells, 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població Des d’aquesta carretera es veu perfectament…

Esquema simplificat d’una esponja hexactinèllida i tipus d’espicules, amb indicació del lloc on se solen situar 1 pleuràlia, 2-5 parenguimàlia, 6 basàlia, 7 gastràlia, 8-10 microscleres 8 amfidisc, 9 codohexactina, 10 hexàster 11 dictionàlia Biopunt, a partir de fonts diverses Defineixen aquestes esponges la presència en el mesènquima d’espícules silícies de tres eixos i l’existència d’un sistema aqüífer que recorda el del tipus sícon La seva biologia és poc coneguda, i de fet, fins fa ben poc no se n’han sabut alguns aspectes citològics i fisiologics importants cal tenir present que la…

El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment, però, una…

Situació Fonamentació del mur de la part sud-oest que protegia el desaparegut vilatge JI Rodríguez El vilatge dels Castellots és situat 1 km escàs al nord-oest del nucli actual de la Floresta Mapa 33-15 389 Situació 31TCG255985 S’arriba al tossal dels Castellots per la carretera LV-2012 És a 2 km de les Borges Blanques, després de passar la línia de ferrocarril de Lleida a Tarragona Història La història d’aquest indret és força confusa Segons J Lladonosa, el terme dels Castellots estava dividit en dues parts i tenia dos nuclis, un que corresponia a l’actual poble de la Floresta i un altre que…