Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
Ladislav Kubík
Música
Compositor txec.
Estudià composició a l’Acadèmia de Praga amb E Hlobíl i J Pauer Del 1971 al 1983 treballà a la Ràdio Txeca de Praga com a redactor —i posteriorment com a redactor en cap—, i alhora ensenyà composició al conservatori de la ciutat 1973-76 El 1983 fou nomenat secretari general de l’Associació de Compositors Txecs, càrrec que mantingué fins el 1990 A partir del 1987 feu classes a la Universitat de Praga El 1990 es traslladà als EUA, on fou professor a la Universitat de l’Estat de Florida des del 1990 La seva obra, adscrita a les tendències de la Neue Musik, però també influïda per O Messiaen i el…
Centre d’Informació i Documentació de Barcelona (Fundació CIDOB)
Historiografia catalana
Entitat creada l’any 1973 com a associació sense ànim de lucre interessada en la docència, documentació i divulgació de les relacions internacionals i el seu desenvolupament.
El 1979 es convertí en fundació, en la qual participaren diverses universitats, collegis professionals, ajuntaments i institucions públiques L’any 1997, quedà adscrita a la Universitat de Barcelona com a Institut Universitari d’Estudis Internacionals Especialitzada en política internacional, cooperació i desenvolupament, migracions i relacions interculturals, la Fundació CIDOB s’interessa i treballa sobre l’àrea del Mediterrani i el món àrab, l’Àfrica subsahariana, l’Amèrica Llatina, l’Europa central i oriental i Àsia El seu objectiu és servir a organismes públics nacionals i…
Roser Suñé i Pascuet
Política
Mestra i política andorrana.
Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-2005, a Noruega i a…
Escola de Jardineria Rubió i Tudurí
Botànica
Jardineria
Escola de jardineria de Barcelona oberta l’1 de setembre de 1933 per l’arquitecte paisatgista Nicolau M.Rubió i Tudurí, aleshores director del Servei Municipal de Parcs i Jardins de Barcelon.
Fou la primera escola de jardineria de l’Estat espanyol Després d’una petita aturada durant i després de la Guerra Civil de 1936-39, l’escola reprengué la seva activitat l’any 1945 amb l’arquitecte Lluís Riudor com a director del Servei de Parcs A la meitat dels anys vuitanta, i per tal de donar una titulació homologada, es començà a impartir formació professional de segon grau amb un programa d’estudis de tres anys, que després de la reforma educativa es transformà en un cicle formatiu de dos anys de durada Cal destacar la feina de Joan Pañella i Bonastre al capdavant d’aquest centre durant…
Sant Jaume de Lledó d’Algars
Art romànic
El seu territori fou ocupat inicialment pel rei Alfons I d’Aragó, a l’inici del segle XII, i definitivament a partir del 1151 pels senyors cognomenats Cambrils que lluitaven sota la bandera del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV En un primer moment el domini de l’indret correspongué als Cambrils L’any 1192 ja hi ha constància d’una església El 1209 el rei Pere I cedí tots els seus drets al terme de Lledó al bisbe de Tortosa, que així obtingué l’any següent que la parròquia de Lledó quedés adscrita a la diòcesi de Tortosa L’any 1314 el bisbe Francesc de Paolac visità la…
Miquel Roger i Crosa

Miquel Roger i Crosa
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor i compositor de sardanes.
Fou un dels impulsors de l’Agrupació Catalanista de Palamós, entitat adscrita a la Lliga Regionalista Fou diputat provincial d’aquest partit en substitució del seu germà difunt, Martí Roger i Crosa , en les eleccions —parcials— del 16 de febrer de 1919 La dictadura de Primo de Rivera impedí que finalitzés el mandat Començà a collaborar amb narracions a La Illustració Catalana i a partir del 1914 fundà i dirigí Marinada , que dirigí Des d’aquesta revista de Palamós —lloada per Eugeni d’Ors— i de la Secció de Cultura de l’Agrupació Catalanista de la mateixa ciutat, s’integrà en el…
,
Euskal Irrati Telebista
Organització de mitjans de comunicació fundada el 1982, adscrita a la conselleria de cultura del govern basc.
Fou integrada pel canal de televisió Euskal Telebista fundat el 1982 i per les emissores radiofòniques Euskadi Irratia fundada el 1982, Radio Euskadi 1982 i Radio Vitoria 1984 Cobreix tot el País Basc El 1986 començà a emetre Euskal Telebista 2 Posteriorment, foren creats dos canals més de caràcter internacional ETB Sat 2001, i Canal Vasco 2002, destinat sobretot als teleespectadors d’Amèrica Pel que fa a les emissores de ràdio, s’hi afegiren Euskadi Gaztea i Radio EiTB Irratia 2001
Institut de Sociolingüística Catalana
Institució adscrita a la direcció general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, creada el 1980.
Dedicat a la recerca sociolingüística, assessora el departament de Cultura Té una biblioteca especialitzada i es coordina amb altres institucions semblants Des del 1982 disposa d’una comissió assessora d’experts La seva feina consisteix a estudiar la situació sociolingüística catalana i a realitzar i emetre'n informes que la posin de manifest Així mateix actua sobre legislació lingüística i treballa en sistemes que permetin mesurar i avaluar l’evolució de la llengua catalana Fa un seguiment de la normativa i la jurisprudència sobre dret lingüístic i assessora la ciutadania en matèria de…
jerònima
Cristianisme
Membre de la branca femenina de l’orde de Sant Jeroni, sorgida de primer com a casa de beates a Toledo el 1374 i incorporada a l’orde vers el 1464.
En el capítol general de l’orde de Sant Jeroni del 1510 hom regulà jurídicament la integració de les jerònimes a l’orde i canvià la primitiva denominació de beates per la de religioses Tingué una relativa expansió per les terres hispàniques, amb la fundació d’una vintena de convents o monestirs durant els ss XV i XVI, tres dels quals als Països Catalans El primer d’aquests fou el de Barcelona, que s’originà a la casa de Santa Margarida, prop de Sant Llàtzer, el 1475, per la transformació d’una casa de beates franciscanes en casa adscrita a l’orde de Sant Jeroni El 1484 es…
Muerte al amanecer
Cinematografia
Pel·lícula del 1959; ficció de 95 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide, PC JMForn, Barcelona ARGUMENT El inocente de Mario Lacruz GUIÓ MLacruz, JMForn FOTOGRAFIA Antonio Macasoli blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Espinosa MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Delise, José María Rodero Doria, Nadia Gray Victoria, Pedro Porcel inspector, Josep Maria Cafarell Costa, Sun de Sanders Lina, Vicente Soler Santos, Fèlix de Pomés Montevidei ESTRENA Barcelona, 23051961 Sinopsi Dos policies detenen el pianista Virgilio Delise creient-lo culpable de l’assassinat del seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina