Resultats de la cerca

Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…

Fou fundat el 1878 per iniciativa d’Antoni Escofet i es convertí en un dels clubs més antics de l’Estat espanyol El seu primer local social se situà al barri del Serrallo El 1917 s’inicià la construcció d’un nou edifici que una riuada del Francolí destruí el 1930 i que, després de la seva reconstrucció fou novament malmès, aquest cop per la Guerra Civil Es reconstruí a partir del 1945 i s’inaugurà un nou edifici el 1948 Presidents A la dècada de 1960 impulsà l’Escola de Marineria, dirigida per Tomàs Forteza, que estengué l’afició a la vela L’actual seu social del club, dins del…

El nom prové del crit d’ànim de l’afició del club de futbol Milan AC, del qual és propietari Berlusconi En les eleccions del març del mateix any, la coalició de dreta Polo delle Libertà, que incloïa, a més de Forza Italia, la Lega Nord i l’ Alleanza Nazionale , portà Berlusconi a ocupar el càrrec de primer ministre, del qual dimití al desembre per acusacions de corrupció Partit italià més votat en les eleccions al Parlament Europeu del 1999, en les eleccions generals del 2001 es destacà clarament per davant dels altres dos socis de coalició ara amb el nom de Casa delle Libertà,…

En el seu passat musical destaca amb força la importància del gènere líric, cultivat ja des del segle XVIII amb les primeres representacions d’opereta italiana i francesa La construcció, el 1829, del Teatre Principal proporcionà a la ciutat un marc incomparable que durant tot el segle XIX acollí la celebració de llargues temporades d’òpera, sempre a càrrec de companyies italianes Ja al segle XX, i sobretot a partir de la crisi econòmica de la dècada dels anys vint, l’activitat operística perdé força, però no desaparegué gràcies a l’Orfeó Maonès, entitat creada el 1890 i que, malgrat la seva…

Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i…

Vida Compaginà els estudis de magisteri i filosofia i lletres amb l’afició teatral i literària, que manifestà com a autor de les obres Sin la sonrisa de Dios 1949 –adaptada a la pantalla per Juli Salvador el 1955– i Estación de servicio 1951 Guionista, a partir del 1954, de la productora IFISA, d’Ignasi F Iquino, alternà aquesta activitat amb esporàdiques incursions com a realitzador Manos sucias 1956, Un mundo para mí 1959 i Vivir un largo invierno 1963 El 1960 fundà, conjuntament amb el seu cap de producció, Valentí Sallent i Monés, Ja-Va, PC, firma responsable de la coproducció Fuga…

Creada inicialment com a excursió o manifestació d’automobilistes que, provinents de diversos punts, es reunien en un lloc determinat, el Gran Ralli Internacional Exposició de Barcelona 1929, que aplegà cotxes procedents de divuit capitals europees, fou el primer celebrat a Catalunya en aquest format Amb el pas dels anys esdevingué un tipus de competició per etapes que sempre s’ha caracteritzat per tenir dues parts diferenciades els trams de regularitat i els de velocitat En els primers, els participants circulen per carretera oberta i han de fer-ho a una velocitat determinada, comprovada als…

Vida Amb una gran vocació artística en el camp de la illustració, abandonà els estudis de filosofia i lletres el 1940 Fou deixeble de l’escenògraf Josep Mestres i Cabanes, al taller del qual practicà la professió durant dos anys, i una vegada obtingut el títol a l’Institut del Teatre de Barcelona 1952 La seva afició pel teatre el portà també a fer de director, autor i intèrpret El 1961 inicià la seva activitat en el món del cinema d’animació als estudis Buch-Sanjuán, durant l’època daurada del dibuix animat publicitari També dirigí 1963-68 la delegació a Barcelona dels estudis…

Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial…