Resultats de la cerca

Inicià els seus estudis amb R Marull, i estudià piano amb A Roger, aprenentatge que abandonà per iniciar-se en la guitarra amb J Pou, seguint el mètode de D Aguado Posteriorment s’inicià en la bandúrria, instrument amb el qual es distingí formant un quartet amb el qual tocà per les comarques gironines, el sud de França, Alemanya, Àustria, Bèlgica i Itàlia Inventà un nou tipus de mandolina, amb afinació de bandúrria però amb cordes simples, diferent de la mandolina milanesa que resultava difícil d’afinar i poc apta per a determinats tipus d’escales, com l’andalusa El nou…

Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els s VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo, que els han…

Fill d’un militar, nasqué a bord d’un vaixell a les proximitats de Cadis El 1849 debutà com a director d’orquestra a Santander La Diputació de Navarra li concedí una borsa d’estudi per a ampliar coneixements a Itàlia Quan abandonà aquest país, entrà com a director al Teatro São João, a Porto Allí desenvolupà una intensa activitat com a compositor i estrenà quatre òperes Gonzalo de Córdoba , Malakadel , Pedro el Cruel i La Renegada Després s’establí a Madrid, on presentà algunes obres escèniques seves Compongué diverses sarsueles, com ara El paraíso de Madrid -en collaboració amb L Rivera,…

Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes…

Es llicencià en dret el 1906 i el 1910 ocupà la notaria de Cantillana Sevilla, on inicià també l’activitat política Esdevingué el principal organitzador i impulsor del moviment andalusista amb la fundació de les revistes Bética 1913 i Andalucía 1915, els manifests El Ideal Andaluz 1914 i El ideario de la nacionalidad 1919, la creació del primer Centro Andaluz 1916, el Congreso Andaluz de Ronda 1918, el manifest per a l’autonomia andalusa 1919 i l’editorial Avante 1920 El seu programa vinculava l’andalusisme a la resolució del problema agrari i la superació de l’endarreriment…

La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària cantaora flamenca…

Li foren atribuïts assassinats i altres accions violentes i delictes comuns La relació que les autoritats establiren entre La Mano Negra i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola justificà una gran repressió sobre aquesta organització Centenars d’afiliats de Cadis i de Jerez de la Frontera foren detinguts i processats en la causa que se'n seguí, tot i que la FTRE negà tota relació amb la suposada organització Set persones en resultaren condemnades a mort i executades i centenars d’altres reberen penes de presó i foren confinades a les Filipines Vint anys després 1903 fou revisat el…

Practicà de petita el cant i la dansa, i debutà a dotze anys amb l’espectacle Rapsodia española El 1948 interpretà el seu primer film Jalisco canta en Sevilla , de F de Fuentes, i prosseguí la seva carrera com a cantant i intèrpret cinematogràfica La hermana San Sulpicio  1952, de L Lucía  La fierecilla domada 1956, d’A Román  La venganza 1957, de JA Bardem  King of Kings 1960, de N Ray  La loba y la paloma 1973 i  Beatriz 1976, de G Suárez, etc La dècada de 1990, retirada ja del món del cinema, centrà la seva activitat professional com a presentadora de televisió Telecupón , 1991-97 Cine…

Es formà musicalment a Tortosa, on estudià piano, harmonia i composició amb Josep Gotós i Vives El 1860 fundà el cor La Joventut Dertosense, i poc després es matriculà al Conservatori de Madrid per ampliar estudis, on obtingué diversos premis Amb menys de vint-i-cinc anys retornà a Tortosa, i al cap de poc ja era organista i mestre de capella a Casp Saragossa, localitat en què també exercí la docència musical a les Escoles Pies i la direcció de la banda municipal Després s’establí a Alcanyís Terol, on durant cinc anys fou mestre de capella de la collegiata, i a Tafalla Navarra, on passà gran…

Persona que interpreta una copla o una estrofa a l’estil flamenc i que la converteix en cante mitjançant la tècnica musical vocal atribuïda al gènere artístic del flamenc El cantaor clàssic reuneix una sèrie de característiques musicals i expressives que giren al voltant d’un concepte purista d’autenticitat Fa un ús sovintejat de la cadencia andaluza o cadència frígia, canta al compás o ad libitum , sol a palo seco o acompanyat per las palmas , la guitarra o altres instruments baix, violí, flauta, el cajón , etc, jaleado i/o coreado , sense ball cante p’adelante o, en funció del ball…