Resultats de la cerca
Es mostren 801 resultats
Diari de Sabadell
Periodisme
Diari publicat a Sabadell entre el 1910 i el 1936.
Fundat per Miquel Duran i Tortajada , s’autoqualificava d’“autonomista i d’avisos i notícies”, i el primer número es publicà el 2 d’agost de 1910 Catalanista conservador i molt proper a la Lliga Regionalista , per suspensió governativa fou transformat 1919 en Diari de Sabadell i sa Comarca , amb nova numeració, però amb el mateix ideari Després de Manuel Duran, en foren directors Joan Arús Colomer de l’agost del 1916 al novembre del 1919 i Josep M Castellet i Pont fins l’octubre del 1924 Entre el 1924 i el 1934, Armand Obiols, Joan Oliver i Francesc Trabal el dirigiren alternativament i, amb…
Bòsnia i Hercegovina 2017
Estat
La condemna de Ratko Mladić, antic líder militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia, afegida a altres judicis que van finalitzar el 2017, va coincidir amb el tancament del Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia La condemna de Ratko Mladić, antic líder militar serbobosnià durant la guerra civil a Bòsnia 1992-95, pel Tribunal Penal Internacional per l’Antiga Iugoslàvia TPIY, el mes de novembre, va tancar un dels capítols més foscos de la història recent de Bòsnia Mladić va ser condemnat a cadena perpètua acusat de genocidi, crims de lesa humanitat i crims de guerra per…
Institut Borja de Bioètica
Fundació privada creada l’any 1976 i amb seu a Esplugues de Llobregat.
En fou l’impulsor principal el seu president actual, Francesc Abel i Fabre, doctor en medicina, especialista en obstetrícia i ginecologia i llicenciat en filosofia i teologia L’IBB estigué adscrit a la Facultat de Teologia de Catalunya fins el 1984, que es constituí en fundació privada, i l’any 2000 en institut universitari adscrit a la Universitat Ramon Llull Els seus objectius són la recerca i el diàleg per a l’aportació d’elements que contribueixin a donar respostes als dilemes plantejats per les aplicacions de la medecina moderna i les ciències i tecnologies de la salut en general, com…
Carles Cordón i Cardó
Medicina
Oncòleg.
Es llicencià a l’escola de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1980 Deixeble del patòleg Llorenç Galindo, fou un dels primers estudiants que participà al programa d’intercanvi entre els Estats Units i l’Estat espanyol Es doctorà en citologia a l’Escola Universitària de Medicina Cornell Nova York el 1985 Fou nomenat catedràtic ad honorem de l’escola de medicina de la Universitat de Puerto Rico el 1986 i dirigeix la secció de patologia molecular del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York Ha contribuït a la lluita contra el càncer…
Timor Oriental 2014
Estat
L’alta despesa del Govern en els sectors no energètics va suposar un gran estímul per a l’economia de Timor Oriental l’any 2014, que va créixer un 8%, tot i l’alentiment del sector del petroli i el gas, el principal motor de l’economia El país va mostrar la taxa d’inflació més baixa en tres anys, un 3%, seguint la tendència mundial en els preus dels aliments L’any va estar marcat pel litigi fiscal entre el Govern i l’empresa americana ConocoPhillips, perquè la justícia va resoldre a favor de l’empresa petroliera Arran de la sentència, l’executiu va decidir l’expulsió de cinc jutges…
Montenegro 2018
Estat
Les eleccions presidencials celebrades el mes d’abril van centrar bona part de l’atenció mediàtica i política al país El guanyador va ser Milo Djukanović, líder del Partit Democràtic dels Socialistes, amb un 54% dels vots obtinguts en la primera volta Djukanović, considerat el pare de la independència de Montenegro, ja havia estat president del país el 1998 i sis vegades primer ministre El procés d’adhesió de Montenegro a la Unió Europea, iniciat el 2008, va seguir el seu curs de negociacions El procés de reforma de l’Administració pública va continuar, especialment en la despolitització del…
escriptura carolina
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura minúscula que caracteritza la reforma cultural de l’imperi Carolingi.
La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des…
predicció del temps
Meteorologia
Previsió del temps que farà durant un període determinat de temps posterior, a partir de la informació meteorològica present, representada sinòpticament en un mapa.
Fins al 1920 la predicció del temps era basada, fonamentalment, en l’experiència Després d’aquesta data els coneixements teòrics de la dinàmica atmosfèrica permeteren una millor anàlisi de les situacions meteorològiques i possibilitaren la predicció física del temps Finalment, a partir del 1950, amb la utilització dels grans ordinadors, és possible tractar d’una manera estadística la nombrosa informació meteorològica, fornida per balons sonda, satèllits meteorològics, etc, en la moderna predicció numèrica del temps Els avenços tecnològics permeten millorar el tractament…
tuglúquida
Història
Membre de la tercera dinastia turca que governà el soldanat de Delhi (1320-1414).
Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq , que expandí considerablement el soldanat, repellí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista expedicions a Bengala, Orissa i el Sind i de grans construccions urbanístiques Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc i arquitectòniques trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka A causa de les rivalitats internes i dels continus cops d’…
Delta
Astronàutica
Sèrie de coets-llançadors nord-americans, fabricats per la companyia McDonnell Douglas.
Els primers coets de la sèrie es desenvoluparen a partir de míssils nuclears, en afegir-hi més motors per tal d’aconseguir una força d’impuls més elevada i en augmentar la capacitat de càrrega La sèrie Delta II està formada per coets de dues o tres fases no recuperables amb capacitat per a transportar 2,1 t de càrrega a una òrbita geoestacionària o bé sis tones a una òrbita baixa El coet està propulsat per un nombre variable de motors de tres a nou, que es disposen al voltant del tanc principal de combustible El Delta III fou dissenyat per portar el doble de càrrega que el seu predecessor,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina