Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
pantà d’Ulldecona
Embassament
Pantà, inaugurat el 1985, a la capçalera del riu de la Sénia, dins el terme de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a la confluència del barranc de la Fou (que baixa del tossal de Cantaperdius) i dels de Teulatí (o de la Tenalla) i de la Pobla.
Fou construït per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer la capacitat és de 12,5 milions de m 3 , i la resclosa fa 54 m alt i 180 de llargada
l’Aldea

Antic poble de l’Aldea, on destaca l’ermita de la Mare de Déu de l’Aldea i la torre fortificada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre, situat a l’esquerra de l’Ebre, al començament de la zona del delta.
Situació i presentació El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S és gairebé el doble de llarg que d’ample, limita al NW amb el terme de Tortosa la pedania de Campredó, al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre antiga pedania de Jesús i Maria i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta El territori és planer,…
Honori Garcia i Garcia
Historiografia catalana
Historiador i notari.
Vida i obra Estudiós del dret i les institucions medievals, signà alguns articles amb el pseudònim Guillem de Sa Vall Estudià dret a València i a Saragossa, on obtingué 1917 el premi extraordinari de llicenciatura Després, inicià el doctorat a Madrid, i tot i que no l’acabà, pogué establir contacte amb altres intellectuals castellonencs com Samuel Ventura o Lluís Revest Un cop aprovades les oposicions a notaria exercí a Nofuentes Burgos, 1922-23, Aliaga Terol, 1924-25, Llucena Alcalatén, 1925-26, Artana Plana Baixa, 1926-30, Santa Bàrbara Montsià, 1930-35 i, finalment, a Vic Osona, 1935-53 A…
Els estudis pteridològics
No existeix realment una tradició pteridològica independent de l’estudi d’altres grups de plantes vasculars als Països Catalans En efecte, l’estudi de les falgueres, amb alguna excepció aïllada, que comentarem, ha estat quasi sempre supeditat als treballs de recerca de les plantes amb flor El seu estudi ha anat progressant, doncs, al ritme imposat per la confecció dels catàlegs florístics locals i territorials, en primer lloc, i en el tractament taxonòmic que del grup s’ha fet en les successives flores, d’àmbit geogràfic més o menys extens La pteridologia a Catalunya i a Andorra Les obres de…
Benifallet

A l’altura de Benifallet, un meandre del curs del riu possibilita l’aprofitament agrícola (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Ebre.
Situació i presentació El terme municipal de Benifallet, d’una extensió de 62,42 km 2 , és situat a l’extrem més septentrional de la comarca, al límit amb les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre al termenal amb Miravet hi ha la Roca Folletera, divisòria històrica del terme de Tortosa El terme confronta amb Prat de Comte W i el Pinell de Brai NW, municipis de la Terra Alta amb Miravet N i Rasquera NE, de la Ribera d’Ebre, i amb Tivenys S, Paüls W i Xerta SW, de la mateixa comarca del Baix Ebre Molt accidentat, el municipi s’estén a ambdues ribes de l’Ebre, i comprèn la vall del riu,…
Concilis provincials de Lleida
Art romànic
Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…
el Matarranya

Comarca de la Franja de Ponent.
La geografia Cap de comarca, Vall-de-roures Hom hi distingeix dos paisatges distints el de la Serralada Prelitoral i el de la depressió de l’Ebre La Serralada Prelitoral, constituïda per materials eocretacis i liàsics, ocupa el sector SE de la comarca, i pel migdia enllaça amb els ports de Morella L’espina dorsal d’aquesta muntanya correspon als ports de Beseit, que separen el Matarranya del Baix Ebre, del Montsià i del Baix Maestrat la Tinença de Benifassà i que culminen, a 1396 m alt, al tossal d’Encanader, seguit el puig de la Fontsanta, la mola de Fuell i la punta de l’Ombria, que…
Estratègies de subsistència vistes a través de l'art rupestre
Calc d'escenes de caçera de la cova Remígia, Ares del Maestrat, art llevantí MPV / GC Sota la denominació d'art llevantí són coneguts diferents tipus de representacions pintades que es localitzen a les balmes i els abrics de les barrancades al llarg de la franja mediterrània limitada pel Sistema Ibèric Aquestes pintures han constituït un dels testimonis més valuosos per a interpretar la vida social i econòmica dels grups humans prehistòrics Concretament, per a comprendre les agrupacions humanes que van desenvolupar la seva vida en el moment de produir-se els primers canvis tèrmics de l'Holocè…
Les cases dels altres ordes monàstics i canonicals
Art gòtic
Introducció Interior del cimbori octagonal de Sant Cugat del Vallès, datat al voltant del 1250, una obra molt avançada en el seu temps SPAGC Des del segle X fins al segle XII els monestirs benedictins i les canòniques, tant les regulars com les seculars, van ser els protagonistes dels moviments més avançats de l’arquitectura del seu temps No hi ha cap dels moviments que caracteritzen l’arquitectura romànica a Catalunya que no s’hagi iniciat als monestirs o les canòniques Pensem només en la segona meitat del segle X, quan als monestirs del nord-est de Catalunya –Sant Miquel de Cuixà, Sant…
Els palaus abacials i les residències reials als monestirs
Art gòtic
Portada del palau del rei Martí a Poblet Els primers anys del seu regnat, el piadós Martí l’Humà va prendre la decisió de fer-se construir un palau dins el recinte del monestir de Poblet, a ponent del claustre major, i en confià l’obra al mestre de més anomenada del moment, Arnau Bargués, que la dirigí des del 1397 L’empremta d’aquest mestre i els seus ajudants és evident, sobretot en el tractament de les façanes del palau, amb una gran cura en el disseny dels elements, la talla de carreus i l’escultura decorativa, que retrobem en l’altra gran obra d’aquest autor, la façana de la casa de la…