Resultats de la cerca

Antoni Serra i Fiter 1869-1932 Autoretrat RM La ceràmica va tenir en el Modernisme un tractament molt estès i intens Com en d’altres èpoques es va posar al servei de l’arquitectura, on va tenir aplicacions molt diverses, i va ser utilitzada per alguns escultors Però la trobem també en un altre tipus d’objectes que podem considerar ceràmica d’art, realitzada només pel mateix ceramista o en collaboració amb un pintor o un escultor Trinidad Sánchez Pacheco va escriure que «la persona que va plasmar a Espanya l’esperit de les Arts and Crafts va ser Antoni Serra i Fiter 1869-1932, gran químic i…

La bibliografia que es presenta a continuació recull les obres més representatives que poden consultar-se, amb relació al segles XIX i XX, però no pretén tenir un caràcter exhaustiu s XIX I Part general Llibres Albareda, Joaquim 1981 La industrialització a la Plana de Vic, Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic Albareda, Joaquim i Surinyach, Miquel 1988 La industrialització a Manlleu, Museu, Manlleu Alberch i Fugueras, Ramon 1978 Els orígens de la Girona Contemporània La crisi de començaments del segle XIX, Institut d’Estudis Gironins, Girona Alemany, Joan 1984 El port de Barcelona…

La història de la publicitat s’inicia veritablement durant el segle XIX Tots els precedents d’aquesta activitat comunicativa, fins al segle XVIII, no resisteixen la comparació, ni en volum ni en plantejament, amb aquesta nova cultura de la imatge i de la paraula, emprades amb propòsits persuasius —i sovint coercitius—, que anomenem publicitat La conjunció entre les necessitats de la indústria i del comerç creixents, per una banda, i les noves possibilitats ofertes per l’evolució de les arts gràfiques, per una altra, van permetre aquest desenvolupament En principi podem considerar com a…

Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…

AAV Amics de l’art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1950 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud de…

Vida Fou el membre més important de la gran família dels Bach, nissaga de músics procedent de Turíngia que es remunta al final del segle XVI i que es perllongà fins al segle XIX La producció musical de JS Bach representà la culminació de prop de tres segles de polifonia religiosa i profana En vida tan sols fou conegut com a organista a la seva Alemanya natal i, malgrat l’abundància i la qualitat de la seva obra, no tingué el reconeixement de què gaudeix avui dia Després de la seva mort, la figura de Bach romangué en l’oblit fins que, l’any 1802, el musicòleg Nikolaus Forkel 1749-1818 en…

Navarro, F 1969-70  Enterramiento tardorromano en Montferri Tarragona , “Boletín arqueológico” Tarragona, època IV, pàg 127 Navarro Sáez, Rosario 1980 Los mosaicos romanos de Tarragona , resum de la tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985* L’église de Santa Margarida du Prieuré de Sant Genis de Rocafort, Martorell Barcelona , “Bulletin de Liaisons”, pàgs 10-12 Navarro, Rosario - Mauri, Alfred 1985 La secuencia estratigráfica de la necrópolis de Santa Margarida , “Actas del I Congreso nacional de arqueología medieval”, Osca, pàgs 435-452 Navarro…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografíes catalanes Sèrie històrica num 1, Barcelona 1965 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , col-I “Coneguem Catalunya”, Els Uibres de la Frontera, 16, Barcelona 1986 Ainaud i de Lasarte, Joan Notas sobre iglesias prerrománicas , “Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona”, vol IV, 3-4, Barcelona 1948, pàgs 313-320 Albert i Coep, Esteve D’…

La indumentària que va des de l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 fins cap al 1814-15, és a dir la corresponent al període modernista a Catalunya, és deutora de la francesa pel que fa a la femenina i de l’anglesa pel que fa a la masculina París, amb l’arribada de la Revolució Industrial, es va confirmar com el centre de la moda, que ja ho havia estat des la fi del segle XVII Però al segle XIX no ho fou de la moda cortesana, sinó de la moda seguida per l’alta burgesia, imitada per la petita burgesia i la menestralia L’alta costura parisenca marcava la pauta que seguia la moda…