Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
desequilibri psíquic
Psicologia
Insuficiència de la capacitat d’adaptació social, no vinculada a trastorns delirants o demencials, que provoca en el malalt comportaments sorprenents i, sovint, incoherents.
cultura
Antropologia cultural
Conjunt de tradicions (literàries, historicosocials i científiques) i de formes de vida (materials i espirituals) d’un poble, d’una societat o de tota la humanitat.
Sovint hom ha entès cultura i civilització com a sinònims, però cal subratllar-ne la diferenciació, per tal com el terme “cultura” té unes connotacions molt més àmplies de fet, hom ha dit sovint que la possessió de cultura és el tret diferenciador de l’espècie humana com a tal, en el sentit que engloba un conjunt molt ampli de comportaments apresos, és a dir, transmesos a través del llenguatge, per oposició als comportaments instintius transmesos genèticament, característics dels animals Tot i que aquesta consideració ha estat darrerament posada en dubte per alguns…
sàtira
Literatura
Modalitat literària que té per objecte la denúncia, mitjançant l’escarni, d’usos i comportaments socials coetanis, individuals o col·lectius, que l’autor considera reprovables.
Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…
teologia moral
Cristianisme
Part de la teologia que examina la conducta moral en el marc de la revelació.
En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta en…
Lluís Frederic Picàbia
Literatura catalana
Protagonista de L’home que es va perdre (1929), de Francesc Trabal.
La figura encarna el prototip d’home modern contemporani en una societat burgesa Lluís Frederic Picàbia és un personatge abocat a la recerca del propi jo És presentat en clau aparentment psicològica, ja que fonamenta la seva actuació en una illusió El seu caràcter es construeix al llarg de la novella a través del joc de perdre i trobar La novella s’enceta amb la pèrdua de Sílvia, la seva companya sentimental, fet que condiciona el seu comportament futur Ell decideix canviar de vida i, a trenta-cinc anys, deixa la feina al capdavant de la fàbrica on treballa i enceta un viatge que el porta per…
autoanàlisi
Psicologia
Investigació dels propis estats de consciència i dels propis actes amb l’aplicació de certs procediments del mètode psicoanalític: associacions lliures, anàlisi de somnis, interpretació de comportaments, etc.
dret penal
Dret penal
Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
En sentit subjectiu, és el dret de l’estat a definir els delictes i a imposar i executar les penes i altres mesures de lluita contra la criminalitat Objectivament, és el conjunt de normes establertes a fi de determinar els mitjans de correcció i seguretat corresponents a cada delicte L’estat és l’únic definidor del dret penal, però el seu poder ha d’ésser matisat pels drets inherents a la persona humana, que li són superiors Les doctrines més avançades refusen l’eficàcia de qualsevol sistema punitiu basat en la marginació social i que no combati els defectes estructurals que fomenten els…
anàlisi fonamental
Economia
Estudi de tota la informació sobre valors en borsa i d’altres amb l’objectiu de prendre decisions d’inversió eficients.
Per a fer-ho, calen molts elements d’informació L’anàlisi fonamental serveix per a reunir tots els elements disponibles i arribar a argumentacions i conclusions Es fonamenta en l’anomenada teoria de la base sòlida, segons la qual tot instrument d’inversió, siguin accions o immobles, es troba fortament lligat a un valor intrínsec, determinat per un estudi acurat de les condicions actuals i les perspectives de futur Un dels principals estudiosos d’aquesta tècnica fou John BWilliams, tot i que molts atribueixen la paternitat d’aquest sistema d’anàlisi a SEliot Guild El multimilionari dels EUA,…
trastorn de la conducta alimentària
Alimentació
Grup de trastorns mentals caracteritzats per una conducta alterada davant la ingestió alimentària o l’aparició de comportaments de control del pes, que afecta majoritàriament infants, adolescents i joves.
Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són…
Observacions finals
El treball que el lector té ara a les mans vol, des d’un principi, sostreure’s a la linealitat de les històries més tradicionals Ja en començar aquesta introducció hom posava com a meta l’anàlisi i la descripció comparada de la societat dels Països Catalans des d’una perspectiva interdisciplinària Això s’assoleix en combinar els diferents nivells de lectura que hom pot apreciar en l’obra el dels capítols principals, el dels textos complementaris amb què s’enriqueixen o que n’eixamplen l’abast, i el relacionat amb la illustració, que es prolonga en els textos més llargs a peu de pàgina…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina