Resultats de la cerca

L’escut de Solsona en un capitell del Castellvell Olius ECSA – GSerra Al final del segle XII Solsona era una vila murada i pròspera, fins al punt que es construïen cases al solar del cementiri, la qual cosa el paborde va aturar el 1191 Una part dels seus habitants eren vassalls de la canònica augustiniana de Santa Maria, i una altra, dels Torroja El 1217, mitjançant el casament d’Agnès de Torroja amb Ramon Folc, fill i hereu del vescomte de Cardona, la vila, en la part que era dels Torroja, restà integrada al vescomtat La carta de guiatge i protecció que l’any 1201 concediren els dos senyors…

Situació L’antiga església parroquial de Purroi és situada a la part alta del poble vell de Purroi, pràcticament abandonat, emplaçat a llevant del barranc del Molí, que forma límit amb Pilzà Mapa 31-12 288 Situació 31TBG901596 Purroi es troba a uns 7 km de la carretera N-230 que de Benavarri es dirigeix a Lleida Un cop a Purroi, un camí que s’enfila per la costa permet arribar amb automòbil fins al nucli vell JAA-JBP Història L’església parroquial de Purroi formà part d’un enclavament que fins el 1956 tingué el bisbat d’Urgell dins el de Roda-Lleida Lògicament, la vinculació eclesiàstica de…

El lloc de Montmur o Mormur és situat en un tossal, a 329 m d’altitud, a uns 5 km al sud-oest de Balaguer, prop del riu Farfanya En aquest indret l’any 1930 fou descobert, gràcies a la tasca d’estudi duta a terme per l’escolapi Sebastià Pubill, un important poblat amb restes arqueològiques i materials que abracen cronològicament des de la prehistòria fins a l’època andalusina, moment al qual corresponen les restes d’una torre Posteriorment, vers els anys cinquanta, va fer prospeccions en aquest poblat R Pita Mercé, i més recentment, el 1981, un equip d’arqueòlegs dirigit per J…

La geografia Situada en una vega al NE de la desembocadura del Guadalhorce, on la depressió del Genil i el congost del primer obren l’accés més còmode des de la baixa Andalusia a la costa mediterrània El nucli antic se situa entre el Guadalhorce i les altures de l’E, coronades per l’Alcazaba i el castell de Gilbralfaro entre els carrers, generalment estrets, es destaca el passeig de l’Alameda A l’W del riu s’obren noves àrees industrials, i, al N i a l’E, nous districtes residencials Màlaga ha crescut per immigració de la província mateixa i per l’accentuació de la funció…

Situació Absis de l’església, bastit damunt una socolada construïda per tal de salvar el desnivell del terreny ECSA - JA Adell Vista de la gran penya de la Pertusa, amb l’església a l’extrem de ponent ECSA - J Bolòs La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i els escassos vestigis que es conserven del castell són emplaçats en un lloc absolutament impressionant, en el cim d’una roca que s’alça dominant el curs de la Noguera Ribagorçana, ara ocupat per l’embassament de Canelles Mapa 32-12289 Situació 31TCG074575 Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit a la monografia…

Situació Les escasses restes d’aquest castell, un parell o tres de filades de mur, es drecen sobre el penyal que corona la població, al centre la fotografia ECSA - J Pahissa Les restes del castell són situades sobre una penya que hi ha per sobre del poble d’Abella de la Conca És situat al vessant sud de la serra de Carreu, als contraforts de la serralada del Boumort, davant de la plana de la Conca Dellà Mapa 33-12290 Situació 31TCG424699 Si seguim per l’interior del poble d’Abella, poc abans d’arribar a l’església, cal girar a la dreta i enfilar-se pel vessant de la muntanya en direcció a la…

L’antic poble de Purroi, avui despoblat, és a 873 m d’altitud, en un esperó rocallós tallat a llevant pel barranc del Molí, que forma el límit amb Pilzà El castell de l’indret, que era situat a la part alta de la vila, fou conquerit pels comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona conjuntament amb el comte Ermengol III d’Urgell, poc després d’un pacte signat el 1058 en què decidiren fer la guerra contra el rei musulmà al-Muqtādir I de Saragossa Pocs anys després, el 1063, Ramon Berenguer I féu donació a la comtessa Almodis dels castells que tots dos havien conquerit a la Baixa Ribagorça…

Situació Vista exterior de l’església de Sant Pere, tal com és actualment Precisament el mur frontal, de ponent, que mostra la fotografia, és el que retallà la nau de l’església L Prat L’església de Sant Pere és damunt un turó, a pocs metres del mas Soler, situat a l’extrem sud-occidental del municipi de Llanera, prop del torrent de Cabirolls, en una zona de matolls Mapa 329M781 Situació 31TCG703329 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Una vegada passat el punt quilomètric 24, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí que uns 2,500 km endins arriba al mas Soler prop d’aquest…

Situació Torre de planta quadrada situada al carrer de Bonaire, que segurament formava part de l’antic recinte murat ECSA - J Bolòs La vila de Fondespatla és al sud-oest de Vall-de-roures Mapa 30-20 520 Situació 31TBF525216 Des de Vall-de-roures s’arriba a Fondespatla per la carretera TE-302, que es dirigeix a Mont-roig de Tastavins CPO Història El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia El 1188 Fortuny Robert, senyor de Vall-…

El poble de Lasquarri és situat en la confluència de diversos barrancs que s’articulen entorn del de l’Oliviadre El seu castell, avui desaparegut, s’emplaçava a la part alta de la població Històricament la vila de Lasquarri es trobava, a l’inici del segle XI, a la línia defensiva de la frontera amb els musulmans i depenia del castell de Llaguarres L’any 1023, el rei Sanç III de Pamplona i de Ribagorça, essent a la cort de Nájera, donà al monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles “ villam que est in Ripacorcia nucupta Alasquorre ” amb tot el seu terme i amb les seves esglésies, quan hagués…