Resultats de la cerca

Deixeble de Lotze, a Göttingen 1885-1914, capitanejà al seu país, des de la fi del s XIX, un moviment idealista d’inspiració hegeliana Professor a Harvard 1885-1914, afirmà que l’objecte de les idees no és extern a la consciència, ans és la plenitud que interiorment persegueixen i que les duu vers una totalització la consciència absoluta, Déu, comprèn tots els significats de les consciències finites i els processos temporals en què es realitzen La seva obra The Philosophy of Loyalty 1908 palesa l’orientació moral de tot el seu pensament Altres obres seves són The Religious Aspect of…

Pot ésser resumida en les tres tesis següents primera, l’aprenentatge del llenguatge és un procés d’habituació i de condicionament per repetició, i l’infant que hi és sotmès no practica cap operació intellectual d’ordre superior segona, els parlants d’una llengua no tenen cap consciència dels recursos de què fan ús, i és per això que els canvis, particularment el canvi fonètic, procedeixen d’una manera cega i sense trobar cap resistència tercera, al lingüista que estudia una llengua li és, doncs, vedat de deixar-se guiar pels judicis dels parlants, i ha de descobrir ell tot sol i…

Psicològicament, el futur adquireix consistència en virtut de l’expectació que suscita en la consciència el que ha d’ésser, expectació basada en la mateixa experiència del que ja ha estat viscut Per a l’existencialisme heideggerià, el futur de l’home —i, al seu límit, la mort— s’inscriu ònticament en la consciència com a preocupació i cura Com a categoria filosòfica, estudiada ja des de temps antic —Aristòtil, per exemple, ja se n'ocupà i l’escolàstica se'n plantejà el problema en relació amb el problema dels futuribles futurible—, el futur ha esdevingut objecte primordial del pensament…

S'hi integren les funcions sensitives, motores i de consciència

Sovint identificat amb el sofisma, se'n diferencia perquè no és usat amb la intenció de confondre l’adversari Kant distingeix, a la Crítica de la raó pura , entre paralogismes formals , falsos en virtut de la forma, i paralogismes transcendentals , que rauen en la pròpia natura humana i incorren en una “illusió que hom no pot evitar, però que pot ésser esbrinada” aquests paralogismes són quatre el de la substancialitat del jo, el de la simplicitat de l’ànima, el de la personalitat del subjecte i el de la idealitat o problematicitat de l’existència dels objectes dels sentits externs

Els manca una consciència política i no formen una capa social homogènia

Si després que s’han efectuat les primeres mesures indicades es comprova que una persona inconscient respira, es pot deduir que també tindrà activitat cardíaca, ja que en cas d’aturada cardíaca s’hauria detingut la respiració A continuació, cal prosseguir-ne l’examen, per tal de determinar si sofreix altres trastorns que calgui atendre Així, s’ha de comprovar si té alguna hemorràgia greu, i en aquest cas adoptar les mesures pertinents En cas d’accident, convé examinar les lesions movent el mínim possible la persona afectada, i determinar si pot tenir alguna lesió de columna vertebral que…

El desenvolupament de la consciència moral comporta una crítica d’aquesta concepció i de les conseqüències en el camp de la pedagogia

Hom pot considerar la idolatria com un moment avançat de la consciència religiosa o bé con una degeneració de l’esperit monoteista