Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
Sepulcres de la vil·la de la Barquera (Perafort)
Un dels dos petits mausoleus de maçoneria, d’estructura arquitectònica poc corrent, localitzats en aquesta villa J López Entre els anys 1991 i 1992, el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitzà excavacions a la villa romana de la Barquera Perafort, Tarragonès, un jaciment amb una llarga vida que va des dels segles II-I aC fins al segle V Els treballs deixaren al descobert dos petits mausoleus situats uns 60 m al SW de la villa, amb una orientació WNW-ESE Pel que fa a l’arquitectura, cadascun dels sepulcres és format per un sòcol rectangular que fa 3,35…
Brunet i Serrat, a Granollers. La mecanització del tissatge
Etiqueta Brunet i Serrat fou la primera empresa que mecanitzà el tissatge de lli a la seva fàbrica de Granollers L’empresa Brunet i Serrat fou la primera que mecanitzà el tissatge del lli en la seva fàbrica de Granollers, al voltant del 1862 o 1863 Els socis eren tres Josep Brunet i Bellet, el capdavanter i el principal partícip, Josep Serrat i Borràs, fill de l’Ametlla del Vallès, i Salvador Romanyó, de Granollers, on tenia una filatura de cotó amb 200 obrers El nom del tercer soci no apareix en la denominació social, potser pel fet de ser el titular únic d’una filatura de cotó, però el que…
argolla
Tecnologia
Peça tubular, generalment de llauna, que hom posa dins la sabata per tal de poder passar-hi la mà per dins en cosir el calçat.
trauer
Indumentària
Tecnologia
Instrument per a fer traus a la roba de vestir, especialment el dispositiu que, posat a la màquina de cosir, permet de fer-los-hi.
capell de jueu
Heràldica
Capell en forma de didal de cosir, guarnit amb dos cordons les puntes dels quals són nuades en sautor, usat en les armories dels països renans.
emprovar
Indumentària
Tecnologia
Veure com cau, a algú, una peça de roba a mig fer i fer els retocs que calgui perquè caigui bé a fi de poder-la cosir definitivament.
agulla de brodar
Indústria tèxtil
Agulla, generalment més prima i més curta que la de cosir, emprada per a brodar; pot tenir més d’un ull per a enfilar-hi diversos caps de fil.
Per a brodar amb fil metàllic hom empra una agulla plana, gruixuda, amb l’extrem acabat en punta roma i dos forats a l’altre extrem
palmell
Oficis manuals
Peça metàl·lica o de cuir, adaptable al palmell de la mà, emprada pels cuireters, els espardenyers, etc, per a empènyer l’agulla en cosir els cuirs, les espardenyes, etc.
fil
Indústria tèxtil
Cos de forma capil·lar, molt prim, flexible, d’una llargària indefinida, format adjuntant fibres o filaments (en l’operació de la filatura) i que serveix per a cosir, teixir, etc.
Per tal de mantenir les fibres unides, hom les sotmet a una torsió , que prem unes fibres contra les altres i les disposa de manera que tinguin la superfície de fricció necessària per a evitar que llisquin en sotmetre el fil a una tracció Aquesta mena de fil és anomenada també filat Per contra, el fil format per filaments no necessita la torsió, puix que aquests són tan llargs com el fil mateix no obstant això, hom acostuma a donar-li una lleugera torsió per a mantenir els filaments units Si hom ajunta un o més fils d’un sol cap i els sotmet a una segona torsió retorsió , gairebé sempre en…
apuntador de draps
Història
Obrer encarregat de prendre anotacions de les peces de draps que sortien del país, i que, a més, tenia cura de plegar-les i àdhuc de cosir-ne els farcells.
En alguns casos feia simultàniament aquestes feines i les de paraire o d’abaixador