Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Narcís Oller i Moragas
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista i narrador.
Orfe de pare, fou educat pel seu oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la diputació provincial Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, estructurades en lliuraments, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita, Don García de Alcaraz 1875 i Un viaje de placer , apareguda sota el pseudònim de Plácido a El Tío Camueso el 1868, i…
La febre d’or
Novel·la realista i urbana de Narcís Oller, publicada en tres volums entre el 1890 i el 1892.
L’obra Oller es proposà de fer-hi un retrat socioeconòmic a partir de l’observació del sotrac borsari català del 1881 i el 1882, i alhora assenyalar les conseqüències morals del precipitat enriquiment que produí l’alça borsària durant la Febre d’Or en una família menestral de Barcelona, que davalla per l’infortuni Forma part del retaule de la Catalunya contemporània que inicià amb La papallona i Vilaniu , alguns dels personatges de la qual reapareixen en La febre d’or Té a la base la idea de progrés, que converteix els personatges en una peça de l’evolució, però perd concreció al llarg del…
, ,
literatura colombiana
Literatura
Literatura en castellà produïda a Colòmbia.
Nasqué, a l’acabament de les guerres d’independència, amb l’herència romàntica de l’època El 1867 fou publicada María , novella de Jorge Isaacs 1837 Manuela , d’Eugenio Díaz 1804, o El moro , de J Manuel Marroquín 1827, eren cròniques i escenes de costums més que novelles Poetes i polítics, els escriptors del segle XIX amb prou feines conrearen altres gèneres Europa continuava essent el pol d’atracció a la fi de segle era sentida la influència de Poe, Baudelaire i Verlaine Ja s’anunciava el Modernisme, primer corrent literari en què la producció hispanoamericana es manifestava original José…
Miquel Llor i Forcada
Literatura catalana
Novel·lista, contista i traductor.
Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista “Mirador” i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…
literatura basca
Literatura
Literatura, oral i escrita, en llengua basca.
La literatura popular oral és molt rica la literatura escrita, al contrari, ha estat d’aparició tardana, escassa i sense cap influència més enllà del mar geogràfic de Bascònia A més ha estat gravada per la fragmentació en diversos dialectes, entre els quals els de major tradició literària són el labortà, el guipuscoà, el biscaí i el suletí Els texts literaris més antics són fragments de cants relatius a les lluites dels s XIV i XV Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avendaño, cap dels onyacins, i la crema d’Arrasate Mondragón Pel cant de Bereterretx , que narra l’…
La pintura del segle XIX
La pintura neoclàssica La segona meitat del segle XVIII va veure arreu d’Europa el triomf de l’Academicisme Les escoles de Belles Arts substituïren els tallers tradicionals i es professionalitzà l’activitat artística dins un marc rígid i jerarquitzat, el de les acadèmies El model estètic es buscà en el món clàssic grecollatí, amb la influència de teòrics com Winckelmann i el suport de les troballes a les excavacions d’Herculà i Pompeia A partir de l’any 1775, amb la creació de l’Escola de Dibuix per la Junta de Comerç de Barcelona, que seria coneguda popularment com a Escola de Llotja, aquest…
La literatura popular valenciana
La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…
Narcís Oller i Moragas
Literatura catalana
Novel·lista, narrador, traductor, periodista i dramaturg.
Vida i obra Orfe de pare, fou educat per un oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep ↑ Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la Diputació Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita i Don García de Alcaraz 1875, estructurades en lliuraments, i narracions de costums pròximes a un realisme encara elemental, com La venganza del gitano…
Xocolata per als déus
Fra Bernardino de Sahagún 1499-1590, missioner franciscà a Nova Espanya i gran compilador del costumisme nàhuatl, explicava el 1571 que els mexiques, amb ocasió de la festa d’Atemozotli el setzè mes del seu calendari, posaven com a ofrena davant de les imatges de les muntanyes de neu perpètua Iztaccihuatl, Popocatepetl, Citlaltepetl petites xicres amb grans de cacau Encara avui subsisteix en algunes regions de Mèxic el costum d’incloure la xocolata entre les ofrenes que es fan a les plantes considerades deïtats per tal d’enfortir-les o, cas que siguin medicinals, per tal que el…
El Liceu de València
El Liceu de València 1836-63 constitueix un bon exponent del tipus d’institucions culturals que van acompanyar i impulsar la consolidació del règim polític liberal, tant a Catalunya com al País Valencià i a les Illes Aquest tipus d’associacions —que a Europa s’anomenaren, genèricament, associacions voluntàries— representaren l’alternativa burgesa i liberal a les velles institucions culturals de l’antic règim Al mateix temps, com en el cas del Liceu de València, podien arribar a ser contrapunts associatius a les tertúlies i societats de caràcter radical, politicopatriòtic, dels anys més…