Resultats de la cerca
Es mostren 530 resultats
El massís d’Artà
Excepcional grup de margallons Chamaerops humilis al peu del massís d’Artà Els troncs coberts per les fulles marcides al llarg dels anys, assenyalen que l’indret s’ha vist lliure d’incendis durant moltes dècades Ernest Costa El massís d’Artà 212, entre els principals espais naturals de Mallorca La serra de Llevant culmina a la punta nord-est de l’illa en un ampli massís de cotes relativament modestes 561 m, a Morell, però de relleus accidentats Tot el massís és constituït per materials calcaris dolomies, margues i fortament plegat i encavalcat en diverses orientacions S’hi observen també…
Merla cuablanca
Àrea de nidificació de la merla cuablanca Oenanthe leucura als Països Catalans Maber, original dels autors La merla cuablanca és un ocell sedentari i nidificador, molt rar a la Catalunya Nord, més aviat local i escàs a la resta del Principat i més estès i relativament comú al País Valencià A les Balears és excepcional És una espècie pròpia de les zones mediterrànies àrides, pedregoses, amb poca vegetació i molt de sòl nu Viu a les àrees litorals rocoses, a les serralades mediterrànies que són predominantment calcàries, molt rocoses i amb nombrosos cingles En aquestes se situa a les carenes…
Ciutat d’Ilerda (Lleida)
Plànol de la trama urbana de Lleida, amb indicació del possible àmbit urbà d’època romana i de les troballes del mateix període A Pérez Els segles IV i V tenen, pel que fa a Ilerda, un extraordinari interès, ja que des de fa un parell de dècades des del 1979 disposem de noves fonts escrites, les quals s’afegeixen a les que ja eren conegudes des d’antic a més d’aquestes noves fonts, cal dir que en dues de les diverses intervencions arqueològiques iniciades poc després per part de la Universitat de Lleida i, posteriorment, pel Servei Municipal d’Arqueologia, es van documentar, per primera…
missa
Cristianisme
En l’Església llatina, nom donat a la celebració de l’eucaristia.
Derivada del verb llatí mitto ‘enviar’, la paraula missa significa ‘comiat’ Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est ‘Aneu-vos-en, és el comiat’ que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament La forma com actualment la litúrgia romana…
Sant Sadurní i Sant Andreu d’Aguilar (Graus)
Art romànic
Situació Sector sud-oest del temple, amb el porxo que empara la porta d’entrada ECSA - R Gutiérrez L’ermita de Sant Sadurní i Sant Andreu es troba emplaçada al nord d’Aguilar, enlairada a 1 010 m d’altitud a la serra dels Aventales, damunt la riba esquerra de l’Éssera i gairebé davant Sant Quilis Mapa 31-11 250 Situació 31TBG847894 L’accés és problemàtic Des de Santa Liestra, a la dreta de la carretera A-139 de la vall de Benasc, surt el camí que mena a la caseria d’Aguilar D’allí mateix surt un camí en l’esmentada direcció que s’enfila per la serra vers l’ermita JBP Història No s’ha…
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…
Les agavàcies
És una família que comprèn una vintena de gèneres amb més de 700 espècies, que viuen a les terres àrides de les regions tropicals i subtropicals No n’hi ha cap representant autòcton a Europa, si bé Agave americana és amplament naturalitzada a les zones costaneres mediterrànies, i un bon nombre d’espècies són utilitzades com a ornamentals Les atzavares Agave són més de 300 espècies pròpies dels deserts freds d’Arizona i Mèxic, on constitueixen un dels elements més característics del paisatge Tenen unes arrels fibroses, molt gruixudes, i un gran nombre de fulles formant una roseta basal Quan…
Sant Iscle i Santa Victòria de Béixec (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Llenç del mur nord, únic element que resta dret d’aquest antic edifici ECSA A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a la part alta del poble de Béixec, sobre una petita prominència amb un fort pendent a la part de llevant Béixec és situat al sud-oest de Martinet, damunt de l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra del Cadí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG899894 Des de Martinet, cal prendre la carretera de Montellà i tot seguit la pista que porta a Víllec, Estana i Bastanist En arribar en una bifurcació cal prendre el camí de la dreta, que mena a Béixec MD-RMAE…
Sant Miquel de Maifré (Osor)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l'esglesiola de Sant Miquel de Maifré, molt transformada per reformes posteriors J Recarens L’antiga església parroquial de Sant Miquel de Maifré es troba sota mateix de la presa del pantà de Susqueda, a l’extrem de tramuntana del terme municipal d’Osor Mapa L38-13333 Situació 31TDG622484 JRR-JAA Història La capella de Sant Miquel de Maifré es troba dins un curiós apèndix del municipi d’Osor que travessa el Ter, més avall Presa de Susqueda, i s’enfila al ves sant esquerre o de migdia de la vall del Ter En l’aspecte religiós va dependre sempre de la parròquia de…
Sant Ambròs de Tor (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Singular capella, l’antiguitat de la qual ha estat objecte de moltes hipòtesis i que avui es troba, però, en un estat de ruïna avançat J Tous Les ruïnes de l’església de Sant Ambròs es troben isolades en un bosc, a uns 3 km al nord de Tor, seguint el curs del riu, i sense un camí clar per anar-hi Així, caldrà travessar els camps, sempre seguint aquest riu JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH700156 Història No hi ha cap notícia relacionada amb aquesta capella Tan sols es pot esmentar el fet, que es repeteix en altres indrets, de l’existència, segons la visita pastoral del 1758, d’un altar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina