Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Sant Bartomeu de Roda de Berà
Art romànic
Aquesta església, com a sufragània de la parròquia de Creixell, també depengué del monestir de Sant Pere de Casserres Existia ja el 1277, any en què és consignada en una inspecció dels visitadors de Cluny feta a l’esmentat monestir Del segle XVI endavant va augmentar la feligresia, motiu pel qual es reconstruí l’edifici Aquest, d’estil renaixentista, té a la porta de la sagristia la data del 1612 i al centre de l’arc del cor la del 1681, cosa que podria indicar les dates extremes de l’obra principal Té un bonic portal renaixentista amb dues columnes estriades que sostenen un ampli frontó…
daurada

Daurada petita (Pluvialis dominica)
© Cláudio Dias Timm
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, representats per dues espècies.
La daurada grossa o dauradella Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on atenyen el…
crisantem

Crisantem florista ( Chrysanthemum Priscilla )
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes perennes, de la família de les compostes, de tiges anuals, a vegades quasi llenyoses, i fulles alternes, verdes a l’anvers i blanquinoses al revers; les inferiors i les superiors són diferents de les centrals, oblongues i profundament dentades.
El crisantem fa inflorescències pedunculades, de color morat, groc, daurat o blanc És emprat com a planta de decoració, conreada en tests o directament a terra Hom l’explota més, però, com a flor tallada Generalment es multiplica per esqueixos o per divisió, i la reproducció normal, per llavor, és emprada solament per a obtenir-ne noves varietats Prefereix el terreny sorrenc, però s’adapta també a sòls neutres o lleugerament alcalins A Catalunya, el crisantem floreix naturalment a la darreria d’octubre Avui és una flor sollicitada, quasi exclusivament, el dia dels Morts Les…
Les ramariàcies: peus de rata
Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a…
La mitra abacial de Santa Maria de l’Estany
Art gòtic
Aquesta peça va pertànyer als abats del monestir de Santa Maria de l’Estany Bages, d’on procedeix Actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic, amb el núm inv 374 Fa 28,5 cm d’alçada per 30 cm d’amplada Data del segle XIV El teixit exterior és de sarja de quatre, ordit i trama de seda ocre, primitivament blanca El teixit interior és de tafetà decorat per bastes de trama, ordit de seda, trama de seda i argent daurat El folre és de lli, lligadura plana, amb ordit i trama de lli color cru Tots tres teixits són fets en teler de llisos i pedals No es coneix el lloc exacte de…
frontal
frontal romànic de talla policromada de Benavent de Tremp, centrat pel pantocràtor voltat del tetramorfs i els apòstols
© Fototeca.cat
Art
Cristianisme
Peça de tela, fusta decorada, metall, etc, col·locada davant la taula de l’altar, anomenada també antependi
.
A Catalunya adquiriren una gran importància com a peces artístiques els frontals romànics, tant en talla —Sant Climent de Taüll, Sant Pere de Ripoll, Ginestarre de Cardós, Benavent de Tremp—, marbre —Santa Tecla, a la seu de Tarragona— i brodat —la Seu d’Urgell Victoria and Albert Museum de Londres— com pintats —Sant Martí de Montgrony, Espinelves, la Seu d’Urgell, Durro, Betesa, Mosoll, Orellà, Baltarga, Avià, Lluçà, Cardet— normalment són centrats pel Pantocràtor, la Mare de Déu o un sant i són envoltats per dues escenes o més del Nou Testament o de vides de sants Molt sovint imiten l’…
corball
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic, propi dels fons de sorra i fang, que ateny els 70 cm de llargada i presenta dues dorsals, la primera, curta, i la segona, llarga, i una barba gruixuda i curta com una berruga.
La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o…
Kon Ichikawa
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Després d’acabar la seva formació en animació en una escola tècnica d’Osaka 1930, s’incorporà als estudis cinematogràfics Toho La seva primera pellícula fou la història de titelles Musume Dojoji ‘Una noia al temple Dojo’, 1946, perduda arran de l’ocupació dels EUA Posteriorment dirigí nombroses produccions d’una estètica molt influïda pels còmics, sovint dominades per l’humor negre i les situacions inversemblants Sobresurten Pu-san ‘El senyor Pú’, 1953 Okuman Choja ‘El milionari’, 1954 Biruma no tategoto ‘L’arpa birmana’, 1956, guardonada amb el premi San Giorgio del Festival de Venècia Nobi…
Sant Miquel de l’Albiol
Art romànic
L’església parroquial de l’Albiol apareix esmentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona el 1194 Després d’aquesta data cal esperar els anys 1279 i 1280 per a tenir-ne notícies de nou, quan el rector de Albiolo o Albiello pagà en concepte de dècima papal 20 sous Al final del segle XV consta que la collació de la parròquia de l’Albiol corresponia a la dignitat del cambrer del capítol de Tarragona, senyor del terme L’actual temple es bastí al final del segle XVIII i no conserva cap element romànic Segons apareix en un inventari del 1924, la…
Santa Maria de Vallmoll
Art romànic
L’església de Vallemolli apareix esmentada per primera vegada en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 adreçada a l’església de Tarragona La parròquia de Vallmoll era de patronat de l’ardiaca major de la catedral, tal com l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls va reconèixer el 1193 Aquesta situació encara es mantenia al final del segle XV, en què la collació de la parròquia de Vallmoll era de l’ardiaca major Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Vallmoll hi contribuí amb 77 sous i 11 diners cada any Fou sufragània tradicional de Santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina