Resultats de la cerca
Es mostren 253 resultats
anisotropia de la susceptibilitat magnètica
Geologia
Mesura de l’orientació preferent dels minerals ferromagnèsics que permet determinar de forma quantitativa l’orientació i la intensitat de la deformació d’un magma durant el seu emplaçament en estat viscós.
La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…
producte bituminós
Construcció i obres públiques
Nom genèric d’una gran varietat de sistemes col·loidals molt complexos d’hidrocarburs, caracteritzats pel fet de contenir betum en una proporció molt considerable (del 70 al 90%), que són utilitzats en la construcció i la conservació de paviments.
El producte bituminós, que és anomenat també betum , pot ésser classificat en asfalt i quitrà, segons que provingui, respectivament, del petroli ja sigui per un procés natural, ja sigui per destillació artificial o de carbons naturals especialment hulla, fusta, ossos, etc, per destillació seca Per tal de facilitar-ne la manipulació, l’adhesió a la màxima superfície d’àrid i el pas posterior a un estat de consistència que li permeti de resistir les càrregues del trànsit amb deformacions elàstiques, cal que el producte bituminós tingui una viscositat baixa al moment d’ésser aplicat…
artritis
Patologia humana
Inflamació articular.
Es manifesta per dolor, inflor, enrogiment, augment de la temperatura de la pell, vessament intraarticular i trastorn de les funcions d’una articulació En algunes artritis, sobretot les de llarga durada, poden produir-se lesions en les estructures articulars amb les consegüents deformacions, actituds vicioses i limitació de la mobilitat, la qual, en casos extrems, pot arribar a ésser totalment anullada anquilosi L’artritis pot afectar una sola articulació monoartritis o diverses poliartritis L’artritis és motivada fonamentalment per malalties reumàtiques, per infeccions…
El que cal saber de l’espondilitis anquilosant
Patologia humana
L’espondilitís anquilosant és una malaltia inflamatòria crònica que afecta sobretot les articulacions de la columna vertebral i que, amb el pas del temps, hi causa anquilosament o pèrdua de mobilitat L’evolució de la malaltia és imprevisible En general, presenta períodes d’exacerbació, durant els quals provoca dolors intensos en la zona de les articulacions afectades, i períodes de calma, en què no es presenten molèsties De vegades, l’evolució s’atura espontàniament, i en d’altres progressa durant decennis i causa deformacions esquelètiques notòries que poden arribar a provocar…
Els fongs ameboides endoparàsits: plasmodioforomicots
Es tracta d’un petit grup d’organismes paràsits endocellulars, holocàrpics és a dir, que intervenen íntegrament en la reproducció Durant el període de creixement vegetatiu, presenten el seu aspecte més característic formant plasmodis sense paret, a l’interior de les cèllules dels vegetals que parasiten no obstant això, les cèllules reproductores s’envolten d’una paret quitinosa Tots els organismes d’aquest grup s’inclouen en un sol ordre, el de les plasmodioforals Plasmodiophorales , i en una sola família, la de les plasmodioforàcies Plasmodiophoraceae , amb els gèneres Plasmodiophora i…
teoria de nusos
Matemàtiques
Anàlisi matemàtica dels possibles tipus de nusos i dels mètodes per a determinar quan dos nusos són equivalents per deformacions topològiques (topologia).
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
El xumet del nadó
No hi ha unitat de criteris sobre la conveniència d’emprar el xumet Algunes tendències psicològiques mantenen que el xumet és útil, necessari fins i tot, perquè tranquillitza l’infant això és una cosa que poden certificar tots els pares que l’han emprat amb els seus fills No obstant això, té l’inconvenient que si no s’adopten determinades precaucions pot causar certs trastorns És possible, doncs, que el xumet actuï com a vehicle transmissor de gèrmens infecciosos, si cau a terra o l’infant el refrega pels mobles Per a evitar-ho, cal tenir diversos xumets, per a poder-los canviar i rentar…
elastòmer
Química
Polímer tridimensional que és capaç de recuperar la seva forma inicial després d’haver experimentat deformacions considerables sota l’acció de forces externes.
El primer elastòmer conegut fou el cautxú natural A partir de l’inici del s XX hom començà d’emprar elastòmers sintètics obtinguts per polimerització del butadiè o del cloroprè o bé per copolimerització d’aquests amb uns altres composts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina