Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
Claude François Bidal d’Asfeld
Història
Conegut també per cavaller d’Asfeld.
Cavaller, més tard marquès d’Asfeld i mariscal de França Combaté a les ordres de Lluís XIV i fou considerat el successor de Vauban en l’atac i la defensa de les places fortes Es distingí en diverses accions bèlliques amb els exèrcits francesos, per la qual cosa fou ascendit a tinent general Amb aquesta graduació es traslladà a la península Ibèrica 1703 per tal de combatre a favor de la causa borbònica Manà un cos d’exèrcit a la batalla d'Almansa , i després s’emparà de Xàtiva, on actuà amb gran crueltat També a les ordres de Berwick intervingué en la fase final del setge i la capitulació de…
guerra Nòrdica
Història
Militar
Conflicte que enfrontà Suècia amb una coalició formada per Dinamarca, Rússia, Saxònia i Polònia (1700-21).
Suècia intentava de controlar la totalitat de les costes meridionals de la mar Bàltica Per això Polònia, Saxònia, Rússia acords de Preobraženskoje, 1699 i Dinamarca decidiren d’expulsar els suecs de les ribes meridionals de la Bàltica Frederic IV de Dinamarca atacà el ducat de Gottorp, però Carles XII de Suècia desembarcà per sorpresa prop de Copenhaguen i imposà a Dinamarca la pau de Trevendal 1700, tot seguit derrotà els russos a Narva 1700 i els saxopolonesos prop de Riga 1701 La guerra Nòrdica es dividí aleshores en dos conflictes separats 1701-07 a l’oest Carles XII de Suècia ocupà tot…
Pere Comines
Historiografia catalana
Historiador i polemista.
És autor de Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de la ciudad de Barcelona, cabeza del principado de Cataluña, antemural de toda España la Haia, 1699, obra dedicada al rei Guillem III d’Anglaterra i stadhouder d’Holanda Després del setge de Barcelona de l’estiu del 1697 a mans de les tropes franceses del duc de Vendôme, la ciutat volgué defensar-se de les calúmnies impreses a França sobre aquest episodi El punt de vista de Barcelona –traïda suposadament pel virrei F Velasco i pel “partit” francès de la cort, que desitjaven la seva caiguda per signar la pau amb França– s’exposà en…
Joaquim Mallafrè i Gavaldà
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
Vida i obra Estudià filologia a Barcelona, residí a Anglaterra com a professor ajudant, fou professor de la Universitat de Tarragona i, des del 1991, fou membre de la Secció Filològica de l’IEC Adquirí renom per la seva acurada traducció de l’ Ulisses de James Joyce 1981, que li valgué el premi al millor traductor de la Generalitat de Catalunya 1982 i el Crítica Serra d’Or 1982 El 1996 en publicà una nova traducció revisada També traduí, entre altres títols, Dublinesos 1988 i Giacomo Joyce 1992 de James Joyce, Tom Jones 1990 de Henry Fielding, Vida i opinions de Tristam Shandy 1993 i Un…
,
Pere IV de Catalunya-Aragó

Pere IV de Catalunya-Arago Copia d’una taula del segle XV en al Consistori de Valencia
© Fototeca.cat
Història
Rei de Catalunya-Aragó, que regnà efectivament només a Catalunya (1463-66), i Conestable de Portugal.
Fill de l’infant Pere de Portugal, duc de Coïmbra, i de la seva muller Elisabet, filla de Jaume II d’Urgell El seu pare, regent de Portugal durant la minoritat d’Alfons V, el féu conestable el 1443 El 1445 entrà a Castella amb un exèrcit per ajudar Joan II contra els infants d’Aragó A conseqüència de la derrota i mort del seu pare a Alfarrobeira 1449 hagué de tornar a Castella, on visqué nou anys en greus dificultats El 1454 pogué tornar a Portugal i llavors acompanyà Alfons V en una expedició contra Tànger Els catalans, en lluita contra Joan II, el proclamaren rei a Barcelona el 1463, i l’…
Pere Joan Barceló i Anguera

Estàtua dedicada a Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com el Carrasclet, fill de Capçanes
© Fototeca.cat
Història
Guerriller.
El seu pare, Francesc Barceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sollicità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà Priorat Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat El governador de Tarragona feu empresonar la mare i diversos…
Macaronèsia
El naturalista anglès Philip Barker Webb 1793-1854 estava fascinat per aquelles illes Els trobava totes les gràcies Per això es determinà a dotar-les d’un apellatiu comú prou elegant, que reflectís l’admiració que sentia per tanta bellesa i harmonia Decidí de rescatar l’antiga denominació d’Illes Afortunades amb què ja figuraven als tractats clàssics Macaronèsia de “makaros”, que significa ‘feliç’, i “nesia”, que vol dir ‘illes’ A partir d’aleshores, les Canàries començaren a aparèixer als llibres naturalistes sota aquesta segona denominació recuperada, una apellació destinada a fer fortuna…
Raúl Castro Ruz

Raúl Castro
Política
Polític cubà, germà de Fidel Castro.
Prengué part en el frustrat assalt a la caserna de Moncada 1953 Empresonat, fou amnistiat i s’exilià a Mèxic El 1956 desembarcà a Cuba i participà en la lluita de guerrilles a Sierra Maestra, en la qual comandà la Cuarta Columna Frank País, que formà el segon front oriental març del 1958 Després del triomf de la Revolució Cubana , fou nomenat ministre de les forces armades novembre del 1959, càrrec al qual sumà els de segon secretari del Partido Comunista de Cuba 1965 i, des del 1976, els de vicepresident del consell d’estat i primer vicepresident del consell de ministres Dirigí la…
Àkhila II

Dues monedes visigòtiques d’Akhila II. (Tarragona)
© Fototeca.cat
Història
Rei visigot, fill i successor de Vítiza en una part del seu regne.
En morir Vítiza 710, la seva vídua i una part dels notables del regne intentaren de fer-lo succeir pel seu fill Àkhila, encara molt jove Una altra part dels notables, reunits a Còrdova, elegiren rei el duc de la Bètica, Roderic Aquest es dirigí tot seguit contra el seu rival, establert a Toledo Requesèn, tutor d’Àkhila, li sortí a l’encontre i fou derrotat i mort Llavors Àkhila es retirà a la part oriental de l’estat visigòtic, mentre Roderic estenia la seva dominació pel centre i l’oest Àkhila governà llavors la Narbonesa, la major part de la Tarragonesa i la Cartaginesa marítima, des de…
les Vespres Sicilianes
Portada de l’edició original francesa (1855) de les Vespres Sicilianes de Verdi
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina