Resultats de la cerca

De família humil, la seva mare era neboda del propietari dels populars magatzems El Barato del barri de Sant Antoni de Barcelona Amb el seu germà Álvaro forjà estretes vinculacions amb les autoritats franquistes com a delator després de la Guerra Civil Espanyola, gràcies a les quals acumulà una enorme fortuna amb l’estraperlo del cotó i l’adquisició d’importants empreses tèxtils a preus molt baixos, entre d’altres, la colònia Batlló i la Central Cotonera Casat amb Carme Villalonga, filla del financer Ignasi Villalonga , adquirí també els magatzems El Águila i El Siglo i la Companyia…

Francesc Duran i Cañameras Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952 Francesc Duran i Cañameras va néixer a Martorell l’any 1837 El 1863 obrí a Sabadell un taller mecànic al carrer de Riego Aleshores Sabadell era una ciutat on la indústria anava guanyant terreny a l’agricultura, però aquesta encara hi tenia un bon paper No és d’estranyar que la seva primera dedicació fos la fabricació de premses per al vi i molins de vent per a elevar l’aigua L’ambient industrial guanyà la partida al professional D’aquí l’interès en els telers mecànics que Duran i Cañameras coneixia i…

Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares , i promogué…

Llicenciat en ciències de la informació 1977, és cofundador i redactor en cap de la revista Photovision 1980 Ha estat professor a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona 1979-86 Posteriorment s’establí com a fotògraf, professió que compagina des del 1993 amb l’activitat docent en la disciplina de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra Des del 2003 és també professor visitant a la Universitat de Harvard EUA Autodefinit com a artista conceptual de la fotografia, investigà entorn les possibilitats de manipulació fotogràfica i els límits entre el gènere fotogràfic…

Germà dels també escriptors José Agustín  i Luis Goytisolo , inicià estudis de dret a la Universitat de Barcelona 1948, que abandonà per la literatura El 1956 anà a París, on treballà d’assessor literari editorial, i inicià una existència itinerant que el portà a residir molt sovint fora de l’Estat espanyol, i a mitjan anys noranta fixà la residència a Marràqueix Els anys seixanta descobrí el món arabomusulmà, que freqüentà i arribà a conèixer amb profunditat, i que el portà a ser un defensor del multiculturalisme, especialment a través de les seves nombroses collaboracions a El País i altres…

Prengué l’hàbit dominicà a València el 1578 i arribà a ocupar diversos càrrecs dins l’orde, tant a Barcelona com a València, per la qual cosa és un dels pocs historiadors del Barroc que ha deixat obra seva dedicada al Principat i al País Valencià Fou nomenat cronista de la Corona d’Aragó el 1615, poc abans de la seva mort Els seus interessos en matèria historiogràfica el portaren des d’allò més particular –l’orde dels dominicans– a allò més general –la història del regne valencià o de les terres catalanes– En aquest sentit, cal assenyalar que el 1599 publicà la Historia de la provincia de…

Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví  Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…

Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…

Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911  Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les…