Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
antracè

Antracè
©
Química
Hidrocarbur aromàtic tricíclic, que es fon a 218°C i bull a 342°C, insoluble en aigua, soluble en els solvents orgànics, la molècula dels quals forma tres anells benzènics coplanars.
És obtingut en la destillació del quitrà d’hulla i hom l’extreu a partir de la fracció anomenada oli d’antracè Quan és pur presenta una fluorescència blava característica És oxidat fàcilment a antraquinona i serveix com a primera matèria en la fabricació d’alitzarina i de molts altres colorants
dessulfitació
Alimentació
Eliminació de l’anhídrid sulfurós utilitzat en la conservació de sucs de fruites, sobretot de raïm, fins a nivells, no detectables organolèpticament (< 50 ppm) i de manera que esdevinguin aptes per al consum.
La dessulfitació és duta a terme quan hom pasteuritza, per al consum, el producte, conservat durant molt de temps amb elevades quantitats d’anhídrid sulfurós > 1000 ppm El procés pot ésser efectuat per destillació en el buit, per tractament amb resines de bescanvi iònic o per oxidació del sulfit a sulfat
esperit de fusta
Química
Alcohol metílic.
Antigament era obtingut per destillació seca de la fusta, a causa del seu contingut en impureses, quitrà, àcid acètic i d’altres, que li confereixen una olor i un gust desagradables Hom l’empra per a desnaturalitzar l’alcohol etílic i impedir, així, que aquest sigui emprat en perfumeria i alimentació
clavell d’espècia

Clavell o clau d'espècia
© MPG
Alimentació
Espècia molt aromàtica i de sabor delicada, que consisteix en els pistils deshidratats de les flors del claveller.
El component aromatitzant es pot desglossar, per destillació en corrent de vapor lliure, en un oli volàtil que conté el 85-95% d’eugenol, cariofillina, vanillina i d’altres substàncies, i en una fracció oliosa fixa 6-10% A part el seu ús culinari, hom l’empra també en medicina i perfumeria
elixir
Farmàcia
Licor medicamentós compost de distintes substàncies medicinals dissoltes en un alcohol del 10% al 15%.
Hom els obté per maceració o destillació de les substàncies a extreure Actualment són en desús, bé que eren molt nombrosos en les antigues farmacopees Sovint hom pot considerar-los com a tintures vegetals compostes i dosificades per facilitar-ne l’administració Els més coneguts són el paregòric i el de Ringelmann
quitrà de pi
Química
Líquid molt viscós, de color negre, d’olor característica molt penetrant, amb un interval d’ebullició de 240-400°, soluble en alcohol, acetona i en solució d’hidròxid sòdic i poc soluble en l’aigua.
Constituït principalment per fenols complexos i, en molt més petita proporció, per hidrocarburs terpènics i aromàtics, que hom obté per destillació destructiva de la fusta de pi És emprat en medicina, en la flotació de minerals, en la preparació de pintures i vernissos, linòleums i diversos recobriments, composicions asfàltiques i com a preservatiu marí
aroma

Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components individuals condensant…
contracorrent
Química
Procediment en el qual dos fluids que circulen en sentit contrari actuen l’un sobre l’altre bescanviant energia o matèria.
El primer cas es pot produir en els evaporadors d’efecte múltiple i en els bescanviadors de calor El segon es dóna en les operacions de destillació, absorció de gasos, extracció, etc Amb la circulació contra corrent, la força impulsora mitjana de bescanvi és màxima i, doncs, el nombre d’unitats de transferència necessari és mínim
alcoholimetria
Química
Determinació de la proporció d’alcohol etílic existent en les seves mescles amb aigua, i en els líquids fermentats, mitjançant un alcoholímetre.
Aquesta proporció pot expressar-se en graus alcohòlics Gay-Lussac, en percentatge en pes o encara en sistemes més complicats per exemple els graus proof spirit anglosaxons Quan es tracta de mescles d’etanol i aigua sense altres components, l’alcoholímetre pot ésser utilitzat directament Quan es tracta de líquids alcohòlics complexos, cal efectuar una destillació prèvia
aldol
Química
Designació genèrica dels β-hidroxialdehids.
Els aldols són substàncies solubles en aigua, poc estables, amb les propietats dels aldehids i dels alcohols Es dimeritzen fàcilment i per destillació a pressió atmosfèrica o escalfats amb catalitzadors àcids o bàsics donen aldehids etilènics Són obtinguts per condensació aldòlida d’aldehids i en certes condicions es descomponen regenerant-los El més conegut és l’aldol ordinari, anomenat simplement aldol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina