Resultats de la cerca

Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’…

Si C = {1,, n }, el corresponent grup simètric és l’anomenat grup simètric de n elements, i és notat perS n

Hom parla de circuit obert o tancat segons que el circuit presenti o no una interrupció al pas del corrent Els circuits elèctrics reben diversos noms segons llur configuració circuits en Τ, en Π, en Δ, en λ, en ziga-zaga, etc, segons el tipus de corrent altern, continu, segons la forma d’acoblament entre dos o més circuits en sèrie, en parallel, etc acoblament de circuits Segons les característiques dels elements que posseeix el circuit hom parla de circuit resistiu o capacitatiu, o bé de circuit RC, LC, RLC, etc L’estudi analític dels circuits presenta un gran interès teòric, bé…

Perquè una relació sigui d’equivalència cal que sigui reflexiva, simètrica i transitiva relació Tota relació d’equivalència estableix una classificació del conjunt i tota classificació determina una relació d’equivalència Són equivalents dos elements que pertanyen a la mateixa classe El conjunt de les classes considerada cadascuna com un nou element és anomenat conjunt quocient del conjunt de partida C per a aquesta relació R , i s’escriu C/R Una aplicació d’un conjunt en un altre determina una relació d’equivalència entre els elements del conjunt original, prenent…

El conjunt de totes les possibles variacions de m elements presos de n en n , V n m , té cardinal El quocient de V n m per les possibles permutacions dels n elements P n = n = n n -1 21, dona el nombre de combinacions C n m dels m elements presos de n en n combinació Hom pot repetir cada element un nombre de vegades qualsevol, i això dona lloc a les variacions amb repetició VR n m El nombre d’aquestes és donat per l’expressió VR n m = m n

Responen a la fórmula general M n 2 Se n Hom els obté generalment per combinació directa de llurs elements i presenten propietats molt semblants a les dels sulfurs

És un concepte fonamental en la lògica moderna Els elements d’una classe són anomenats membres Hom diu que dues classes són idèntiques quan tenen els mateixos membres És anomenada classe universal la que comprèn tots els membres de l'univers del discurs, i classe buida la que no té cap membre El conjunt de tots els elements de l’univers del discurs que no són membres d’una classe forma el complement d’aquesta classe

Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…

Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’…

Inclou els elements que codifiquen proteïnes i molècules d’ARN, i també els que controlen en quines cèllules i circumstàncies és actiu cada gen Els resultats de la fase pilot, publicats el 2008, han demostrat que la major part de l’ADN no codificant conté elements implicats en la regulació de la funcionalitat dels gens, com intensificadors i zones propícies per a modificacions epigenètiques També s’han detectat nombroses seqüències que són transcrites a molècules específiques d’ARN implicades en la interferència de l’ARN