Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
espiritisme
Esoterisme
Doctrina i moviment que es fonamenta en la creença en els esperits, llur manifestació i ensenyament.
Segons la doctrina espiritista, l’home és constituït per tres elements principals l’ànima, immaterial i immortal, el cos físic, element material, i el periesperit, amb el qual s’uneix l’ànima després de la mort esperit i hom pot comunicar-se amb els esperits de la zona terrestre a través d’un mèdium L’espiritisme representa una forma actualitzada de l’antiga pràctica de l’evocació dels morts En l’espiritisme, les ‘proves’ aportades de fenòmens que contradiuen el sentit comú o les lleis de la natura formulades per la ciència són molt poc sòlides en el millor dels casos, i la suggestió o fins i…
Fundació de l’hospital de Perpinyà per Arnau Gausfred, comte de Rosselló
Art romànic
Data 11 d’abril de 1116 "In Dei nomine Ego Arnaldus gratia Dei comes Russilionis et Petrus vicarius Perpiniani propter nostra bona el spontanea voluntate, ut Deus dimittat nobis omnia nostra delicia, sumusdonatores Deo omnipotenti et sanctae Mariae Dei genitrici et omnibus sanctis Dei terra et locum ad tacere mansiones ad honorem et laudem Dei et Domini nostri Iesu Christi et hospitalem ad procurare et recreare et consolare et visitare pauperes Christi Est autem praedictus locus et terra in comitatu Russilionis infra fines et terminos de villa quae vocant Perpiniano prope ecclesiam Sancti…
Vicenç Villatoro i Lamolla

Vicenç Villatoro i Lamolla
© Grup 62
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, periodista i gestor cultural i de mitjans de comunicació.
Estudià ciències de la informació Ha destacat en el gènere novellístic La seva primera novella, Evangeli gris 1982, que guanyà el premi Sant Jordi, tracta el món jueu i l’antisemitisme, temes cabdals en la seva obra, al costat d’altres com la identitat i la política catalanes o les grans confrontacions ideològiques del segle XX, sovint plasmats a través de recreacions històriques o d’allegories La seguiren País d’Itàlia 1983, premi Sant Joan i Els anys a ciutat 1986, una crònica generacional Les illes grogues 1987 i Entre batalles 1987 mostren una major narrativitat objectiva, i a Titànic…
,
La presa d'Ilerda pels bagaudes i els sueus
Làpida cristiana de Theodora, necròpoli de l'estació, Lleida, segle IV MAIEI / AP Els textos d'Hidaci Hydat olymp CCCVII, 142 i de sant Isidor de Sevilla Isid Historia Gothorum Vandalorum Sueborum , 87 referents a la presa d'Ilerda pels bagaudes de Basili i pels sueus de Requiari, el 449, difereixen molt poc entre ells De fet, en la seva brevetat, ambdós textos constitueixen un exemple illustratiu de la difícil situació d'una zona concreta on la inseguretat, la violència, l'absència d'autoritat o les efímeres aliances feren que representés a la perfecció, a manera de reflex local, allò que…
La Curtidora Catalana, SA
Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…
El Quixot
Novel·la de Miguel de Cervantes Saavedra.
La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’anglès per Thomas Shelton, i l’obra sencera s’ha…
Vila medieval d’Agramunt
Art romànic
Situació Vista aèria del sector del nucli antic de la vila entorn de l’església de Santa Maria ECSA-J Todó La vila d’Agramunt és situada al nord de la comarca, en una antiga cruïlla de camins Agramunt esdevingué durant l’edat mitjana una de les principals viles del comtat d’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Per a arribar a Agramunt des de Tàrrega, cal prendre la carretera C-240 en direcció nord CPO Història La vila d’Agramunt té el seu origen en el castell del mateix nom, ara desaparegut, al voltant del qual es bastí el primitiu nucli de la població El primer esment d’aquest castell…
Santa Maria de Senterada o de Santa Grata
Art romànic
El primer document conegut referent al monestir de Senterada és un precepte de l’emperador Lluís el Pietós, emès a Frankfurt el 21 de juny de l’any 823, a precs del comte Matfred d’Orleans, pel qual rebia sota el seu domini, defensa i tuïció el monestir de Santa Maria, dit de Santa Grata, que havia fundat el bisbe Possidoni d’Urgell successor del bisbe Fèlix en virtut d’una concessió que el mateix emperador havia efectuat quan era rei d’Aquitània, és a dir, abans de l’any 814, junt amb la cella de Sant Fruitós de Balestui Alhora li confirmà la lliure elecció d’abat sota la regla de Sant Benet…
La poesia eròtica del Barroc
Una de les paradoxes del Barroc català és el caràcter diguem-ne antieròtic de la major part de la poesia eròtica que amb tanta força va sorgir al segle XVII El fet contrasta amb l’ús despreocupadament festiu que es va fer de l’erotisme durant el Renaixement, i també amb l’ús maliciosament pervers que se’n va fer després El tema eròtic, tractat amb gran llibertat a l’edat mitjana, va anar experimentant, des de mitjan segle XVI, un procés de clandestinització que va arribar segurament a l’apogeu a la darreria del segle XIX A l’època del Barroc, però, aquesta consciència ja era prou forta per a…
Jordi Solé i Tura
Jordi Solé i Tura
© Fototeca.cat
Política
Dret
Historiografia catalana
Polític i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona, el 1956 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC Fou, juntament amb Pere Ardiaca i Francesc Vicens, un dels autors de les tesis del PSUC sobre el fet nacional català El problema nacional català , 1961, text fortament inspirat en els plantejaments de Joaquim Maurín sobre les tres fases burgesa, petitburgesa i popular del catalanisme Publicà diferents articles en les revistes del PSUC Horitzons i Nous Horitzons A causa de la seva activitat antifranquista el 1960 s’exilià a París, on amplià estudis l’École Pratique des Hautes Études de la…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina