Resultats de la cerca
Es mostren 324 resultats
aigua de constitució
Farmàcia
Química
Aigua que, en proporció fixa, va unida directament per enllaç de coordinació, en tant que lligant, a l’àtom central del catió, o bé unida per enllaç hidrogen a l’anió o a un coordinant de l’anió si aquest és complex.
L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada erròniament així l’aigua que…
Pasqual Martínez i Garcia
Literatura catalana
Escriptor.
És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del segle XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del segle XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i en caló, un…
,
Antoni Ginebreda
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…
Odó d’Arezzo
Música
Teòric musical italià.
Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una única sèrie de…
el Tinell
Història
Sala principal, dita també Cambra de Parament, del Palau Reial Major de Barcelona, obra de Guillem Carbonell
.
La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants pintures de…
Tomàs Costa
Història
Guerriller reialista, anomenat el Misses
.
De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona…
Les necessitats energètiques o calòriques. Concepte de caloria
Hom anomena necessitats energètiques o calòriques la quantitat de matèria apta per a sofrir combustió i que l’organisme és capaç d’incorporar diàriament a fi d’obtenir l’energia que necessita per a mantenir les seves nombroses funcions L’organisme només pot transformar en energia algun dels nutrients, concretament els hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes Per això, aquests elements s’anomenen nutrients energètics o calories La principal característica dels nutrients energètics és que poden ésser cremats a l’interior de les cèllules, i així alliberen una energia calòrica fruit d’un…
Rosa Venes i Clusas
Història
Heroïna, coneguda pel nom de casada Rosa Venes i de Lloberes.
Casada a Barcelona amb el traginer Simó Lloberes 1804, en iniciar-se la guerra del Francès residia a Tarragona Collaborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis S’incorporà a una sortida, durant el setge del 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic Després de l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, en fugí amb la seva família Hi retornaren uns anys després i s’establiren com a comerciants, activitat en la qual prosperaren Poc abans de morir, en el testament disposà ser enterrada al cementiri civil En vida, la seva gesta restà en l’…
Eduard Ferrés i Puig
Façana de can Coll, d' Eduard Ferrés i Puig , a la Gran Via de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1897.
Caricaturista al “Cu-cut", amb el pseudònim de Feréstech Arquitecte municipal de Vilassar de Mar, Canet de Mar i Mataró, és autor de diverses casetes modernistes al Maresme Alguna de les seves obres —xalet del Clot del Moro, a la Pobla de Lillet— ha estat atribuïda erròniament a Gaudí Influït per la Sezession, és autor de diverses cases a Barcelona, can Coll 1912, can Aguadé 1914, can Damians magatzems El Siglo, premi de l’ajuntament, del 1915, can Ferrer-Vidal 1916 Construí importants hotels per a l’empresa Marquet, com el Palace de Madrid i el Ritz de Barcelona Tingué una…
Francesc Arimon i Marco
Literatura catalana
Escriptor.
Educat a Madrid, escriví sempre en castellà Formà part de la redacció d' El Liberal com a crític d’art Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novelles per fascicles Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val, popularitzà el seu pseudònim Mario d’Ancona amb obres com Sin justicia , El soldado de la Paz , etc És autor d' El milagro de un santo desconocido 1923 i Del reino de los cielos 1924, dins el número 802 de la revista Los Contemporáneos També publicà articles en les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina