Resultats de la cerca

L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada erròniament així l’aigua que…

És considerada la més alta del món 979 m, 807 m dels quals de caiguda ininterrompuda La regió i la cascada foren explorades per primera vegada, l’any 1927, per dos catalans Joan Mundó i Freixes , de Barcelona, i Fèlix Cardona , de Malgrat de Mar La cascada rebé el nom del nord-americà James C Angel, primer pilot que la sobrevolà per encàrrec de Fèlix Cardona El salt d’aigua es troba dins del parc nacional Canaima, que ocupa una extensió d’uns 30000 km² a l’estat de Bolívar Veneçuela Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1994 Erròniament, també fou conegut amb el nom de…

L’església parroquial de l’Assumpció, erròniament anomenada de Sant Bartomeu, és d’època barroca, amb el campanar modern hi depenen les esglésies de l’Aranyó i Muller A la plaça que conserva com a monument l’antiga creu de terme amb el capitell original amb les figures dels dotze apòstols Celebra la festa major el 24 d’agost, per Sant Bartomeu, que n’és el patró, i la festa del Roser per la segona Pasqua Berenguer de Brocard, deixà en el seu testament de l’any 1093 el castell d’Hostafrancs al seu germà Pere mentre visqués, i després al capítol d’Urgell, que el posseí fins a la…

Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat confós,…

Sovint se l’ha confós amb el també abat Odó de Cluny Fou abat d’un monestir benedictí de la diòcesi d’Arezzo Diversos manuscrits compilats en aquesta regió italiana cap al final del segle X li atribueixen l’autoria d’un tonari i dtractat teòric en forma de pròleg Aquest tractat serví com a model per a la redacció, per part d’un autor anònim d’origen llombard, del cèlebre Dialogus que, erròniament, fou atribuït a Odó d’Arezzo El tonari, d’orientació bàsicament pràctica, utilitza per a marcar les differentiae salmòdiques un tipus de notació alfabètica basada en una única sèrie de…

De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona Derrotat per les…

La sala té 17 m d’amplària per 33,5 de llargada, és coberta per sis arcs de diafragma de mig punt i decorada pel pintor Jaume Desfeu Compta encara amb finestres datables al s XI i adoptà l’actual disposició al s XIV per iniciativa de Pere III Fou la sala de corts, banquets i solemnitats, i Ferran II i Isabel I de Castella hi reberen Colom quan tornà del seu primer viatge a Amèrica Actualment serveix de sala de concerts, exposicions i altres manifestacions artístiques i culturals Descoberta el 1937, forma part del Museu d’Història de la Ciutat Hi foren descobertes unes importants pintures de…

Vida i obra És autor del Raonament i colloqui nou de Nelo el tripero 1792, en dues parts, un colloqui que alguna vegada ha estat erròniament atribuït a Francesc Mulet, i que fou repetidament editat a València, Xàtiva i Barcelona des del començament del segle XIX Amb una llengua colloquial on es barregen alguns elements de l’argot dels baixos fons, explica la història d’un personatge molt pròxim als protagonistes de la picaresca castellana del segle XVIII Escriví altres colloquis Josep Patrício Gandumbes, L’embarc de l’albufera i Los aficionats a comèdies , còmics i escabrosos, i…

Hom anomena necessitats energètiques o calòriques la quantitat de matèria apta per a sofrir combustió i que l’organisme és capaç d’incorporar diàriament a fi d’obtenir l’energia que necessita per a mantenir les seves nombroses funcions L’organisme només pot transformar en energia algun dels nutrients, concretament els hidrats de carboni, els lípids i les proteïnes Per això, aquests elements s’anomenen nutrients energètics o calories La principal característica dels nutrients energètics és que poden ésser cremats a l’interior de les cèllules, i així alliberen una energia calòrica fruit d’un…

Educat a Madrid, escriví sempre en castellà Formà part de la redacció d' El Liberal com a crític d’art Visqué alguns anys a València, on treballà per a l’Editorial Guerri, especialitzada en la publicació de novelles per fascicles Seguint la línia valenciana del gènere fulletonesc Ayguals d’Izco, Pérez i Escrig, Lluís de Val, popularitzà el seu pseudònim Mario d’Ancona amb obres com Sin justicia , El soldado de la Paz , etc És autor d' El milagro de un santo desconocido 1923 i Del reino de los cielos 1924, dins el número 802 de la revista Los Contemporáneos També publicà articles en les…