Resultats de la cerca

Començà a estudiar música a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació com a cantant a Nàpols Debutà el 1924 a l’Òpera de París amb Thaïs i hi cantà regularment fins el 1940, destacant-se en un repertori variat, que inclogué papers d’òperes de R Wagner, H Berlioz, G Meyerbeer, J Massenet, G Rossini, G Puccini i C Saint-Saëns, entre d’altres També actuà al Teatro alla Scala de Milà i el 1928 es presentà al Covent Garden de Londres, escenari que visità en successives ocasions La temporada 1931-32 fou Romeo Roméo et Juliette , de Ch Gounod al Metropolitan de Nova York L’any…

Després de la Primera Guer ra Mundial actuà com a ballarí del Casino de París, mentre començava a estudiar cant El 1932 debutà com a baríton al Teatre Mogador, on actuà assíduament en diverses operetes Aconsellat per P Cabanel i L Fourestier, reprengué els estudis de cant en la corda de tenor, i el 1935 cantà a l’Òpera de París La damnation de Faust H Berlioz El mateix any hi protagonitzà La flauta màgica i Castor i Pòllux El 1937 fou Florestan a Fidelio , paper que arribà a interpretar setanta-cinc vegades al llarg de la seva carrera Abans de la Segona Guerra Mundial fou un cantant assidu…

De formació autodidàctica, debutà a Stuttgart amb Der Evangelimann 'El recitador d’evangelis', de W Kienzl Entre el 1908 i el 1912 cantà a Lübeck i Stuttgart, i el 1913 fou contractat a l’Òpera de Munic, on debutà en el paper titular de Lohengrin , de R Wagner El 1917 cantà a l’estrena de Palestrina , de H Pfitzner, sota la direcció de B Walter S’especialitzà en el repertori mozartià, que sovint interpretà amb la seva dona, la soprano Maria Ivogün Combinà les òperes de Mozart amb títols d’autors contemporanis i obres de R Wagner, CM von Weber i ChW Gluck Colpit per dos accidents, encara…

En un principi es basà en el repertori madrigalesc, però ben aviat es convertí en una formació de referència per al repertori suec contemporani Autors com SE Bäck, L Edlund o I Lidholm han escrit obres per a aquesta formació, que ha participat en enregistraments diversos i sota les millors batutes, especialment de C Abbado, R Muti, J Levine i N Harnoncourt, a més del mateix E Ericson Els seus components s’han especialitzat en el repertori barroc, amb memorables versions dels oratoris i les passions de JS Bach, enregistrades fonogràficament, a més d’obres del repertori clàssic de FJ Haydn i WA…

Estudià piano, saxòfon alt i diversos instruments de metall Tocà en bandes locals i el 1950 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton Després estigué en una banda militar i el 1956 es donà a conèixer a Nova York Realitzà diversos enregistraments, entre els quals destaquen Fabulous Phineas 1958 i Piano Portraits 1959 Més tard s’installà a Los Angeles, on el 1961 enregistrà A World of Piano Al cap de poc, per problemes de salut i a causa d’una lesió en una mà, disminuí la seva activitat, tot i que actuà esporàdicament i realitzà alguns enregistraments, essent remarcables els àlbums…

El bitó comú B stellaris és gros uns 75 cm, amb plomatge de colors bigarrats, llistat i clapat de bruns, castanys i grocs el cos és robust, i el bec, molt fort, és emprat per a la defensa És de costums feréstecs, solitari i nocturn quan reposa, aixeca verticalment el bec en una positura peculiar que el fa passar desapercebut dins els canyars on s’amaga només el delaten els seus crits, que recorden els bramuls dels bous Nia en canyars i viu en terrenys pantanosos, maresmes i platges de llacs Estès per tot Europa, llevat de les illes Britàniques, Escandinàvia, el sud dels Balcans…

Editada per Innocenci López i Bernagosi i illustrada per Tomàs Padró, en foren redactors, entre d’altres, el mateix Llanas que usà el pseudònim Robert Sanall , Conrad Roure Pau Bunyegas , que hi féu la crítica teatral, Robert Robert X , que hi publicà tota la seva producció catalana, JFeliu i Codina Josep Serra , Frederic Soler Serafí Pitarra i EVidal i Valenciano Blay Màrfegas Esporàdicament, també hi collaboraren JAClavé, MLasarte, etc Aconseguí ràpidament un gran èxit popular i, d’aparició quinzenal, passà aviat a desenal i finalment a setmanal Divergències entre Llanas…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i aviat la seva personalitat artística assolí un estil plenament propi S'acostà esporàdicament al cubisme Autoretrats , 1920 Barcelona, coll de l’artista Seguidor i admirador de Rebull, cerca en les escultures la plasmació estilitzada i àdhuc arcaica de les coses quotidianes Guitarrista , Barcelona, coll J Mullor Home llegint etc Ambdues característiques es combinen perfectament i es plasmen en una interrelació dels volums externs amb l’estructuració interna a la manera del cubisme de Cézanne La seva fugida conscient i…

Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970…

Nebot de F Bertoni, del qual també fou alumne, treballà com a mestre de clavicèmbal a Venècia El 1772 es tornà cec i li fou atorgat el càrrec d’organista a l’església de Santa Giustina a Pàdua, que mantingué fins al seu trasllat a Brescia, el 1880 En aquesta ciutat no tingué un ofici fix i determinat, i dugué a terme activitats ben diverses Esporàdicament continuà l’activitat d’organista i impartí classes d’orgue, i entre els seus alumnes tingué A Calegari Turrini és autor d’un gran nombre de sonates per a clavicèmbal, les quals s’allunyen dels models freqüents a la seva època i…