Resultats de la cerca
Es mostren 231 resultats
Climes relictes, biomes disjunts
Un bioma petit i fragmentat Què és una selva La majoria de les persones entenen per selva una selva equatorial plujosa, és a dir, una pluviïsilva intertropical I, tanmateix, en regions més allunyades de l’equador també hi ha altres boscos d’estructura exuberant i amb aspecte de selva Són les selves plujoses temperades, que, tot i que presenten una riquesa menor en espècies que les selves tropicals, per la seva estructura, fisiognomia, complexitat, diversitat, com també per l’alta especialització de les adaptacions de les seves espècies i per les seves interaccions, s’assemblen més a aquestes…
Economia de l’Alt Urgell
Art romànic
Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…
Vila de Besalú
Art romànic
Història Una vista del nucli antic de la vila de Besalú, amb la plaça de la Llibertat, on potser ja antigament tenia lloc un mercat que avui encara es fa A la part alta i a mà esquerra, l’església del monestir de Sant Pere llueix la seva capçalera J Todó-TAVISA Al segle IX el lloc de Besalú donava nom a una demarcació àmplia, un territori “ territorio Bisuldunense ” o pagus “pago Bisuldunense ”, els precedents de la qual cal cercar en una època molt reculada En aquest moment, al segle IX, hi havia un lligam estret entre aquest país besaluenc i la ciutat de Girona això no obstant, cal pensar…
monestir de l’Estany

Vista exterior de l’església de Santa Maria de l’Estany (Bages)
© C.I.C. - Moià
Abadia
Antiga abadia (Santa Maria de l’Estany) de canonges regulars de Sant Agustí, actualment església parroquial del poble de l’Estany (Moianès).
Els edificis Avui dia, encara es conserven una gran part de les dependències i els edificis que constituïen la canònica de Santa Maria de l’Estany, construïts, juntament amb l’església, al voltant del claustre És difícil establir la destinació original d’aquestes dependències Actualment, fan funció de locals parroquials, museu i arxiu, biblioteca i fins seu de l’ajuntament L’església L’església, situada a la banda nord del conjunt, té planta de creu llatina, amb una nau amb creuer, a la intersecció dels quals s’aixeca una cúpula semiesfèrica sobre trompes Té la nau central capçada a l’est per…
Benavent de Segrià

Benavent de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Està situat a la plana segrianenca del N de Lleida i limita amb els termes de Vilanova de Segrià NW, Corbins NE i E, Torre-serona S, Torrefarrera i Rosselló W El terme, regat des d’antic per la clamor de Segrià i des del segle XII pel canal de Pinyana, es troba al sector pròxim a la dreta de la Noguera Ribagorçana i també a la dreta del Segre Comprèn el poble i cap de municipi de Benavent de Segrià, els antics llocs d’Alendir i la Grallera, i les partides de los Trollers, Arbobar, el Camí de Corbins, lo Molí d’Alendir, lo Torricó i lo Moreral La principal via de…
Castell de Ribelles (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Aquest castell, del qual només resta d’època romànica una torre sobre la qual s’assenta el campanar de l’església de Santa Maria de Ribelles, fou el bressol d’un dels llinatges més rellevants del comtat d’Urgell ECSA - F Baltà Castell situat dalt d’un turó, al costat del poble actual de Ribelles davant de la vall del Llobregós Formava part de la línia de fortificacions que s’estenien al llarg de la riba dreta d’aquest riu Mapa 34-13329 Situació 31TCG574385 Des de la carretera que va de Ponts a Torà C-1412 surt a mà esquerra una pista de terra en bon estat que porta a…
La vil·la Fortunatus de Fraga
Peristil de la villa Fortunatus, Fraga, segles I-V RM La villa Fortunatus de Fraga Baix Cinca està situada a la riba esquerra del Cinca, a cinc quilòmetres de Fraga en direcció a Saidí La villa rep el nom de Fortunatus per la inscripció que apareix en un dels seus mosaics, en què el nom apareix partit per un crismó entre la segona i la tercera síllaba L'entorn de la villa ha canviat de manera radical des d'època romana La terrassa sobre la qual s'assenten les edificacions romanes apareix retallada pel riu, que ha arrossegat part de les construccions La villa estava situada sobre la terrassa…
Castell de Cornet (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Angle nord-oriental del castell, amb un parell de panys de mur, un dels quals apareix foradat per una finestra espitllerada F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes del castell s’escampen pel cim d’un turó, de poca alçada i emboscat, que es dreça a la riba dreta del riu Cornet, en un indret de la vall on el riu solca les terres septentrionals del terme, entre els territoris d’Avinyó i Balsareny Long 1°55’06” Lat 41°51’56” Per arribar-hi cal anar a Balsareny i agafar la carretera que mena a Avinyó Just després d’haver passat la fita del quilòmetre 39, hom s’ha de desviar a mà dreta per tal de…
Santa Maria de la comanda del Temple (Tortosa)
Art romànic
Església L’establiment dels templers a la capital de les terres de l’Ebre fou immediat a la seva conquesta l’any 1148, en la qual els mateixos frares prengueren part Tot i que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV no havia signat cap pacte previ amb els templers, aquests reberen en el repartiment el cinquè del total de la senyoria Els frares templers fundaren un convent quarter ben aviat, fora del recinte murat, al sector sud-occidental de la ciutat medieval Vora seu aixecaren una església dedicada a Santa Maria Les primeres referències concretes a l’església de la comanda templera de…
Francesc Morillo, ardiaca i canonge de la Seu d'Urgell (1626-1629)
El dia 22 de juliol de l’any 1626, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Morillo Barcelona segle XVII, ardiaca i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Alexandre Corts i de Soler, donzell de Perpinyà diputat reial Josep Corrià, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Joan Pere de Reard i Ferret, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joaquim Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Manyalic, burgès de Besalú Poques dades esvaeixen la foscor que envolta les biografies dels consistorials d’aquesta etapa Francisco Morales…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina