Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
vellositat coriònica
Biologia
Cadascuna de les eminències ramificades de la placenta fetal que permeten l’absorció de les substàncies nutritives i l’excreció de les deixalles metabòliques.
Són constituïdes per un revestiment epitelial que envolta una massa de teixit connectiu pel qual circulen els vasos sanguinis fetals La biòpsia de les vellositats coriòniques, practicada generalment per via vaginal, entre les setmanes 10 i 12 de l’embaràs, constitueix un mètode de diagnosi prenatal
Secreció sebàcia
Fisiologia humana
El sèu és una barreja complexa de substàncies grasses secretades per les glàndules sebàcies La secreció sebàcia es compon de les substàncies que formen les mateixes cèllules glandulars, que es desintegren després d’un temps d’evolució Així, a mesura que les cèllules dels alvèols de la glàndula es reprodueixen, es van desplaçant cap al conducte excretor, alhora que sintetitzen greixos Quan atenyen la zona central, aquestes cèllules degeneren, moren i s’acumulen al conducte excretor La composició del sèu elaborat per la glàndula és modificada en travessar el conducte excretor i el follicle…
aràcnids

Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
factors d’Atwater
Alimentació
Quantitat de calories fisiològicament disponibles a partir d’un gram dels principis immediats dels aliments, tenint en compte les pèrdues en la digestió i l’excreció.
Establerts el 1899 pel nutreòleg nord-americà Wilbur D Atwood, corresponent a 4 pels hidrats de carboni i les proteïnes, a 9 pels greixos i, en cas que porti alcohol, cal afegir-hi 7 calories més per gram Per a calcular el poder calòric d’un aliment compost, hom multiplica la proporció de cada principi immediat pel seu factor
monotrisians
Entomologia
Grup minoritari d’insectes lepidòpters poc evolucionats, les femelles dels quals presenten un sol orifici terminal (cloacal), que realitza les funcions d’excreció, copulació i posta dels ous.
Deposicions, orina i canvi de bolquers del nadó
El nadó no controla en absolut les pròpies deposicions ni l’excreció de l’orina per això s’embruta constantment i cal canviar-lo sovint Durant les primeres setmanes el nounat sol fer moltes deposicions Si se’l cria amb el pit, és freqüent que en faci una coincidint amb la mamada i com a mínim una altra en l’interval entre mamades En total, és normal que faci unes deu deposicions o més diàries Al principi, solen ésser de consistència molt clara, de color verdós o groguenc, i poden contenir mucositats Freqüentment fa deposicions sobtades, i els excrements surten propulsats, si es troba nu Més…
Alteració del volum d’orina
Patologia humana
Un altre grup de manifestacions freqüents de les malalties de l’aparell urinari són les alteracions del volum d’orina emesa, és a dir, l’excreció d’una quantitat d’orina superior o inferior a l’habitual De fet, la quantitat d’orina evacuada diàriament és variable, però en general és d’1 a 2 litres cada 24 hores En qualsevol cas, si el ronyó i les vies urinàries funcionen adequadament, les variacions en el volum d’orina emesa es troben en relació amb la quantitat de líquids ingerits o amb els evacuats per d’altres vies Així, és normal que l’evacuació d’orina augmenti després d’haver begut o…
Aparell urinari

Microfotografia del teixit del ronyó
CC0
L’ aparell urinar i es compon d’un conjunt d’estructures que intervenen en l’elaboració, l’emmagatzematge i l’evacuació de l’orina Bàsicament, en formen part els ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra En l’estudi i el tractament de les malalties de l’aparell urinari, hi intervenen dues especialitats mèdiques la nefrologia , que s’ocupa de les malalties del ronyó, i la urologia , que té cura de les malalties de les vies urinàries Aquestes especialitats es troben, a més, molt relacionades amb les que tracten de l’aparell reproductor per la proximitat dels òrgans, alguns dels quals…
Malaltia de Wilson
Patologia humana
Definició La malaltia de Wilson és un trastorn metabòlic poc freqüent provocat per una alteració genètica que es transmet en forma hereditària i que es caracteritza per una acumulació progressiva del coure contingut als aliments en alguns teixits orgànics, sobretot al fetge i en diversos sectors del sistema nerviós central Aquesta acumulació anormal de coure sol ésser asimptomàtica durant els primers anys de vida Tanmateix, però, més endavant, en general a partir de sis anys d’edat, és habitual que es manifesti amb diverses lesions i símptomes hepàtics i neuropsiquiàtrics com ara cirrosi,…
cormidi
Zoologia
Associació secundària dins l’estoló dels sifonòfors
formada per grups d’elements que s’encarreguen de la reproducció ( gonozooide
), nutrició ( gastrozooide
), excreció ( cistozooide
) i protecció de la colònia ( aspidozooide
).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina