Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
mònada
Filosofia
Concepte fonamental en la filosofia de Leibniz.
Les mònades, en tant que últims elements de la realitat, són indivisibles i, per tant, mancades d’extensió material Substàncies simples, posseeixen atributs anímics percepció i apetició i un dinamisme teleològic són forces, que Leibniz contraposa al mecanicisme del seu temps Creades i incomunicables entre elles, cadascuna conté, des del principi, tot el curs de la seva existència, la qual es va desplegant segons un ordre harmònic preestablert per Déu No hi ha, doncs, res de contingent en la mònada, l’equivalent metafísic d’un subjecte lògic identificat amb tots els seus predicats El…
octava
Música
En l’orgue, joc labial de la talla dels flautats en la tessitura de 4'.
Correspon a l’octava alta del flautat o principal de 8', i és el seu primer enriquiment harmònic En l’orgueneria centreeuropea també es pot trobar, amb aquest nom, en la tessitura de 8', quan hi ha un flautat de 16', o en la de 2’ quan l’orgue només en disposa d’un de 4' És el joc bàsic de referència utilitzat per a l’afinació de tots els altres jocs de l’orgue Per això l’orgueneria francesa li ha atorgat el nom de prestant , i l’anglesa, el de diapason En l’orgue català és el primer flautat de la cadireta
trio
Música
Obra o fragment per a tres instruments o parts melòdiques simultànies, vocals o instrumentals.
En l’època barroca la sonata en trio, subdividida en tres moviments, associa tres instruments concertants, dos a la part superior i un en el baix, aquest sovint amb el suport d’un instrument harmònic que realitza el baix continu A partir de l’època clàssica rep la denominació de trio una sonata per a tres instruments sovint piano, violí i violoncel Altres combinacions instrumentals són les de trio d’instruments de corda i trio d’instruments de vent de llengüeta El primer acostuma a ésser format per un violí, una viola i un violoncel, i és una modalitat molt conreada al s XX, per MReger,…
veu complementària
Música
Part que, tot i aparèixer en un context imitatiu, no participa del principi imitatiu.
Aquest tipus de veu, també coneguda com a "veu lliure" pel fet de no estar subjecta a la disciplina imitativa, té un caràcter d’acompanyament i no és infreqüent en els cànons Acostuma a estar situada al baix vegeu els diferents cànons de les Variacions Goldberg , BWV 988, de JS Bach i a tenir una funció de sosteniment harmònic Tanmateix, malgrat mantenir-se externa a la trama imitativa, la veu complementària també pot assumir el paper de cantus firmus com és el cas d’alguns cànons de L’ofrena musical , BWV 1079, de Bach o d' ostinato Cànon i giga en re M, de J Pachelbel
progressió
Música
Successió d’encadenaments (encadenament) que formen un gir harmònic amb sentit musical propi.
Les progressions harmòniques més habituals són la formada pels graus I-IV-V-I, considerada paradigmàtica de la música del Classicisme, i la formada per la seqüència I-IV-VII-III-VI-II-V-I, més característica del Barroc Sovint el terme progressió s’utilitza com a sinònim de seqüència 1
hang
Música
Instrument de percussió.
Desenvolupat l’any 2000 a Berna, Suïssa, per Felix Rohner i Sabina Schärer, i presentat a la Fira de Música de Frankfurt el 2001 Amb un so semblant al d’una marimba, metàllic i harmònic, l’hang es compon de dos hemisferis de metall soldats entre si, que li confereixen una aparença semblant a la representació habitual d’un ovni Un dels hemisferis conté vuit tons musicals, en forma de cercles, situats al voltant d’un cercle central més gran L’altra banda té un forat al centre per a la ressonància del so Es pot tocar amb la punta dels dits, els pulgars o amb la palma de la mà, o bé combinant…
Howard Hanson
Música
Compositor i pedagog nord-americà d’origen suec.
Guanyà el Premi de Roma del 1921 i dirigí l’Eastman School of Music entre el 1924 i el 1964, any en què fundà l’Institute of American Music Dugué a terme una tasca important en el camp de l’educació musical als Estats Units Fou un director d’orquestra reconegut, tant al seu país com a Europa Compositor neoromàntic, cità J Sibelius i E Grieg com a grans influències dins el seu estil harmònic i líric, a més de la d’O Respighi, amb qui estudià a Roma, en el camp de l’orquestració La seva música, encara que conservadora, té una vitalitat rítmica i una riquesa tonal que, segons ell mateix,…
Jaume de Caselles
Música
Músic.
Mestre de capella de Granollers 1714, de Santa Maria del Mar, a Barcelona 1715, i de la catedral de Toledo 1736-62 El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación , d’Antoni Soler Madrid, 1762 Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar Betulia libertada , 1726 La igual justicia de Dios , 1729 Vencer matando y muriendo , 1731, villancicos, misses, motets, salms i tonos La…
dominant

Exemple 1 - F. Mendelssohn: Sinfonia núm. 4 ’italiana', II Andante con moto
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
El cinquè grau de l’escala major o menor (sovint simbolitzat amb la xifra 5) i l’acord tríada perfecte major format sobre aquest grau (simbolitzat amb la xifra romana V).
La dominant és, després de la tònica, l’element estructural més important de la tonalitat En efecte, dins el joc d’interrelacions i jerarquies que constitueix la tonalitat, la dominant suposa el punt d’inestabilitat o tensió que fa necessària la presència de la tònica La dominant representa, doncs, la tendència, l’atracció cap a la tònica Un grau harmònic esdevé dominant per l’equilibri entre la relació amb els altres graus sintaxi i per la seva pròpia estructura acòrdica morfologia Es pot accentuar la tendència resolutiva de l’acord de dominant afegint-li una 7a m -cas en què l’acord…
estil de vida
Sociologia
Formes de comportament i capteniment, nivell de consum de béns materials i gustos que caracteritzen un grup social determinat.
A La Teoria de la classe ociosa 1899, Thorstein Veblen considerà que la classe superior està en condicions d’imposar el seu estil de vida com un model de referència a seguir o a respectar per a la resta de classes socials La noció d’estil de vida comporta una versió estilitzada de la societat entesa com un tot més o menys harmònic i és molt important si es volen tractar fenòmens com els de la moda o les cultures juvenils Es tracta d’un terme que actualment gaudeix d’un ús ampli i variat, tant en el camp de la sociologia com, principalment, en la investigació sobre l’estratificació social o en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina