Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Santa Pelaia de Perles (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Vista del sector nord-est d’aquesta antiga filial de Sant Romà de Perles ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Situació Aquesta capella és situada en un lloc enlairat, proper a Coll de Boix i a les envistes de la Tossa de Cambrils, a la banda meridional del terme, a frec dels límits amb el Solsonès Mapa 34–12291 Situació 31TCG668692 S’hi accedeix per la carretera de Sant Llorenç de Morunys que s’inicia al pont de l’Espia Poc abans de Coll de Boix, a mà dreta, es troba una pista que, amb un breu recorregut uns 55 m porta a la capella, visible de la carretera estant Cal demanar la clau a la rectoria d’…
Sant Jaume de Moja, abans Sant Cugat (Olèrdola)
Art romànic
Situació Vista de llevant de l’església, amb la parròquia moderna al fons ECSA - J Cruanyes i LI Claver L’església de Sant Jaume de Moja és situada dins el nucli urbà del poble de Moja, al costat de la moderna església parroquial Moja és a 2 km de Vilafranca del Penedès, unida per una carretera en direcció sud JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF905759 Història Aquesta església és documentada per primera vegada el 1098, any en què el papa Urbà II confirmà al monestir de Sant Cugat l’església de Sant Cugat de Moja El 1109 una butlla del papa Calixt II també l’esmenta Per mitjà d’aquestes…
Sant Joan de Torreblanca (Ponts)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la part més ben conservada, amb la clàssica decoració de tipus llombard ECSA - J Bolòs Les ruïnes de l’església de Sant Joan són al vessant sud del serrat al cim del qual hi ha les restes del castell de Torreblanca, en una posició dominant sobre el curs del Segre Mapa 34-23329 Situació 31TCG475447 Per accedir-hi, cal seguir un dels itineraris que s’han descrit en la monografia precedent JAA Història Aquesta església fou segurament la primitiva parròquia de Torreblanca La seva història s’ha de relacionar amb el proper castell de Torreblanca o de la Costa de Sant…
Castell de Torreblanca o de la Costa de Sant Joan (Ponts)
Art romànic
Situació Vestigis de la torre quadrangular de l’extrem est de la muralla que tancava pel sector nord el recinte del castell ECSA - J Bolòs Fortificació situada sobre la riba dreta del Segre, damunt de la confluència d’aquest riu amb el torrent de Torreblanca, entre Ponts i Artesa L’església de Sant Joan resta un centenar de metres més avall Prop seu passava l’antic camí que anava de Gualter a la Conca de Dellà, al Pallars Jussà Mapa 34-13329 Situació 31TCG475448 Cal seguir uns tres quilòmetres la carretera que va de Gualter cap a Folquer En arribar a una petita collada, que domina les…
Sant Andreu de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Aspecte del mur de tramuntana on s’aprecia l’aparell fet de carreus, únic vestigi de l’edifici d’època romànica ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al fossar de la Manresana, molt a prop de la imposant torre del castell FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG796173 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Manresana Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé i passà a dependre de la parròquia dels Prats de Rei com a sufragània Depengué del priorat de Santa Anna de Barcelona de l’ordre del Sant Sepulcre per donació del…
Pierre Boulez

Pierre Boulez
© Lucerne Festival / Georg Anderhub
Música
Compositor, teòric musical i director d’orquestra francès.
Formació i trajectòria Format com a matemàtic, abandonà els estudis d’enginyeria i el 1942 inicià estudis al Conservatori de París, on els anys 1944-45 cursà harmonia amb Olivier Messiaen , el qual li feu conèixer l’avantguarda del segle XX Schoenberg, Stravinsky, Bártok i Webern, a més de la música medieval, africana i asiàtica, i on tingué com a mestre de contrapunt Andrée Baurabourg Esdevingué un adepte del serialisme , en el qual es formà amb René Leibowitz 1945-56 Parallelament a la seva trajectòria com un dels compositors més innovadors de la segona meitat del segle XX, tingué una…
,
Santa Maria de Verdú
Art romànic
Situació Porta original de l‘església, al mur de ponent, una obra destacada de l’“escola de Lleida” ECSA-M Anglada L’església parroquial de Santa Maria és situada al costat del castell, en un indret limitat per un desnivell emmurallat on s’orienta la capçalera del temple i des d’on s’albira una àmplia panoràmica vers la vall del Cercavins Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB-RBC Història Poc temps després de la conquesta del lloc de Verdú vers l’any 1056 per part del comte Ramon Berenguer I de Barcelona,…
Ferida
Tipus i complicacions Segons les característiques del traumatisme i de l’objecte lesionant, poden produir-se diferents tipus de ferides Les ferides més freqüents, i també les menys greus, són les erosions , caracteritzades pel despreniment de les capes superficials de la pell, que deixa al descobert vasos sanguinis de calibre petit, i com a conseqüència produeix una lleu hemorràgia capillar Aquesta mena de ferides, que es coneixen amb el nom de pelades o rascades , són produïdes sovint a conseqüència de caigudes accidentals, i es localitzen sobretot en les zones més prominents del cos, com…
Sant Miquel de Castelló de Farfanya
Art romànic
Situació Façana de migdia, amb la portalada d’entrada J Giralt L’església parroquial de Sant Miquel es troba situada a la Plaça Major de la vila de Castelló de Farfanya JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG114324 Història Aquesta església fou i continua essent l’església parroquial de la vila de Castelló de Farfanya La primera notícia d’una església de Castelló data de l’any 1108, en què Guerau Ponç II, vescomte d’Àger i de Cabrera, i la seva esposa Elvira donaren a Sant Pere d’Àger, entre altres esglésies del territori de la seva aprisió, l’església de Castelló Aquest esment segurament es…
La producció gerrera barcelonina
Art gòtic
Gerra d’aiguamans de cos globular, envernissada de color verd La decoració és formada per rosetes estampades i segells de roses i casetes en relleu Les nanses tenen forma d’animal És una obra barcelonina del segle XV Collecció privada – JACerdà La terrissa baixmedieval catalana, entesa com a tal la realitzada a partir del segle XIII fins al XVI, no fou motiu d’interès per la investigació arqueològica fins la darrera dècada del segle XX, ja que fins aleshores només s’havien dut a terme estudis de la ceràmica grisa d’època altmedieval De fet, la primera taula tipològica de formes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina