Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
rabdocels
Zoologia
Ordre de turbel·laris format per petits animals vermiformes, de 0,3 mm a 15 mm de longitud, de cos allargat, fi i més o menys transparent.
L’aparell digestiu presenta un intestí llarg, sacciforme i sense ramificacions, acompanyat a vegades d’una trompa tàctil Tenen un o dos protonefridis Generalment hermafrodites, la majoria presenten reproducció sexual típica, bé que hi ha casos de partenogènesi, i també existeix reproducció asexual per escissió transversal N'hi ha de marins i litorals, d’aigua dolça cursos d’aigua, estanys o aigües termals, de terra humida i cavernícoles, i uns quants són comensals externs d’animals marins o bé endoparàsits d’altres invertebrats marins crustacis, molluscs, etc Els gèneres europeus…
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i…
moll
Moll de roca
© Fototeca.cat
Ictiologia
Nom donat a les dues espècies d’aquest gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels múl·lids, ambdues molt semblants.
Assoleix 40 cm de llargada, tot i que sol ésser molt més petit Té dues aletes dorsals, ventrals en posició toràcica, la caudal molt escotada i dues barbetes característiques a la mandíbula inferior Té una coloració molt variable segons el seu estat anímic tanmateix, hi ha sempre una franja lateral vermella i tres de grogues És una forma bentònica litoral que s’alimenta d’invertebrats, els quals cerca movent la sorra del fons Molt comú a la Mediterrània, la seva carn és una de les més apreciades Molls de fang © CIC-Moià El moll de fang Mbarbatus es diferencia del moll de roca…
Els emídids: tortugues d’aigua
Són les tortugues d’aigua dolça, aquàtiques o semiaquàtiques, presents a totes les àrees càlides del món, a excepció d’Austràlia, Madagascar i part d’Àfrica Són de règim alimentari carnívor i consumeixen una gran diversitat d’animals aquàtics, tant invertebrats com peixos i amfibis La seva closca és aplatada, com les potes, que presenten membrana interdigital ben visible Els joves són d’una coloració molt viva, que s’apaga quan es fan adults En el comportament reproductor, són semblants als testudínids, però els seus ous són potser més allargats, de closca igualment calcària,…
recte
Anatomia animal
Últim tram del tub digestiu d’alguns invertebrats, com els mol·luscs i els insectes.
estatocist
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules
cuc
Zoologia
Nom amb què hom designa un gran nombre d’animals invertebrats, celomats no artròpodes.
Inclosos d’antuvi en l’antic tàxon dels verms i que actualment són són repartits en diversos tàxons com a anèllids, platihelmints, priapuloïdeus, cinorrincs, nemertins, rotífers, acantocèfals, gastròtics, endoproctes, nematodes, quetògnats, equiroïdeus, sipunculoïdeus, onicòfors, tardígrads
hormona

Hormones humanes més destacades de les glàndules endocrines
©
Bioquímica
Substància orgànica d’acció inhibidora o activadora, específica de la funció de determinats teixits.
Les hormones actuen com a biocatalitzadors sobre òrgans o teixits efectors, sobre el metabolisme d’una substància o bé intervenen en el creixement o en la diferenciació Constitueixen un sistema de regulació, la regulació humoral o hormonal, que, juntament amb la regulació nerviosa i en relació amb ella, manté el complex equilibri que suposen les moltes relacions que existeixen dins un organisme format per moltes cèllules i òrgans Hi ha una jerarquia de les glàndules de secreció interna així, algunes hormones de la hipòfisi actuen sobre les glàndules perifèriques de secreció…
ribera de la Maçana
Riu
Curs d’aigua del Rosselló que neix al sector E de la serra de l’Albera, sota el coll de la Maçana, obert al límit amb l’Alt Empordà, entre el puig dels Quatre Termes i el pic de la Carbassera.
Travessa els importants boscs de les Colomates i de la Vall Passa per la Vall, la Pava i Argelers i desemboca a la mar al grau de la Maçana , vora el centre turístic del Racó, a l’extrem meridional de la platja d’Argelers Al seu curs més alt hi ha la reserva de la Maçana , reserva biològica d’unes 10 ha creada el 1954 al bosc de les Colomates, dins el terme d’Argelers, per iniciativa del Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda La seva fauna i la seva flora l’han convertida en una de les estacions clàssiques de la zoologia i de l’ecologia internacionals Conserva un gran nombre d’espècies…
estadi filotípic
Biologia
Estadi del desenvolupament embrionari en què els organismes del diferents fílums del regne animal presenten la màxima semblança fisiològica i, sobretot, d’expressió genètica.
L’estadi filotípic dels vertebrats fou descrit a la segona meitat del s XIX pels embriòlegs Von Baer i EHaeckel emprant caràcters morfològics L’anàlisi dels gens implicats en el desenvolupament embrionari dels organismes duta a terme durant la dècada del 1990, tant en vertebrats com en invertebrats, permeté fer extensible aquest terme a tota l’escala animal, basant-se en el patró d’expressió d’una família de gens molt concreta, els gens Hox Aquests gens s’expressen en un moment donat de l’embriogènesi, l’estadi filotípic, seguint un ordre anteroposterior molt concret, igual en tots els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina