Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
Bienve Moya

Bienve Moya
Folklore
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el folklorista, activista, gestor cultural i escriptor Benvingut Moya i Domènech.
Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de la Mercè, el…
,
pantomima
Teatre
Representació escènica muda que es basa en el gest i en l’expressió corporal, sovint acompanyada de música.
A Grècia era simple accessori de la dansa, però entre els romans, malgrat que el mim era famós gràcies al tràgic Pílades de Cilícia i al còmic Batille d’Alexandria, no s’establí en la seva forma definitiva fins a l’època d’August El ballarí, anomenat chironomus , acompanyat d’una nodrida orquestra flauta, siringa, címbal, cítara, lira, trompa i el scabillum , interpretava des del pulpitum una obra d’acord amb un llibret més o menys detallat Valorada o menyspreada amb deliri, fou objecte de persecució o d’exaltació per part dels emperadors Per la seva lascívia fou censurada pels pretors i…
lutier
Oficis manuals
Música
Fabricant d’instruments musicals, especialment de cordes pinçades o fregades, primerament de llaüts, i més tard, de violins i la seva família (construcció i manteniment dels instruments).
L’activitat dels joglars sonadors de llaüt es pot considerar com una de les primeres fites en la història de la construcció d’instruments musicals, ja que molts d’ells eren hàbils artesans i es feien els seus propis llaüts Quan no era aquest el cas, havien d’acudir als artesans lauthers , nom derivat de la paraula francesa luth llaüt per designar a qui es dedicava a aquest ofici Els principals centres de violers foren Cremona, Venècia, Nàpols, París, Mittenwald i Markneukirchen A la península Ibèrica, els primers constructors s’anomenaren mestres violers o mestres guitarrers, depenent de la…
,
Mercat de les Flors
Teatre
Centre d’arts escèniques creat per l’Ajuntament de Barcelona, inaugurat com a teatre estable el 1985.
Té la seu al Palau de l’Agricultura de Montjuïc, edifici noucentista construït amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 a la ciutat Adaptat de forma provisional, el 1983, per a l’escenificació de Carmen de Peter Brook, fou rehabilitat per a acollir-hi espectacles de dansa, teatre i música, amb tres sales Maria Aurèlia Capmany, Ovidi Montllor i, per a obres de petit format, Sebastià Gasch La Sala Ovidi Montllor té l’origen en l’anomenat Espai B, contigu a l’edifici central i que fou incorporat el 1990, que s’enderrocà i es construí en el seu lloc l’edifici de l’Institut del Teatre 1997…
estampida
Música
Composició instrumental dels segles XIII i XIV, majoritàriament monofònica.
El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2 , tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara entre…
joglar
Música
A la baixa edat mitjana, membre d’una agrupació de tres o quatre músics que cantaven i dansaven i que rebien el nom de cobla de joglars
.
Dues cobles o més intervenien sovint en les processons
direcció
Teatre
Creació i control unitari de tots els elements que formen part d’un espectacle per tal de menar-lo vers una intenció i una estètica determinades.
Parteix de l’anàlisi del text i inclou la preparació dels actors, la determinació del moviment escènic, la distribució i illuminació de l’espai i la supervisió del vestuari, de la maquinària, etc Tot i l’atenció especial a l’actor i a d’altres elements escènics per part de teòrics com Jules Mesnardière, Sébastien Mercier o Diderot, la concepció moderna de direcció teatral nasqué amb André Antoine, que des del Théâtre Libre 1877-94 portà a la pràctica els postulats naturalistes d’Émile Zola Partint de la concepció unitària del teatre musical de Wagner, Adolphe Appia i Edward Gordon Craig…
música del monestir de Ripoll
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Ripoll (Ripollès).
El seu interès, des del punt de vista musical, se centra en la portalada i tres capitells del claustre La portalada, que data del segon terç del segle XII i imita l’arc de triomf romà, està organitzada en set estrats horitzontals i set plans verticals segons F Rico, l’alçada i l’amplada presenten una relació de 23, la mateixa que guarda la planta de creu llatina de la basílica, el creuer original de la qual tenia set absis Set són també els sons que formen els modes gregorians, i 23 és l’interval de quinta, una curiosa coincidència que segur que no escapà als monjos de Ripoll, experts en l’…
Pep Armengol
Cinematografia
Director de càsting i actor.
Vida Actor professional des dels setze anys, ha treballat amb les companyies teatrals Tossal, Els Joglars Teledeum , 1983, o Los virtuosos de Fontaineblau , 1985 i el Centre Dramàtic de la Generalitat Bacil’s , 1997, o El rapto en el Serrallo , 2000, i en petits papers per al cinema, com La quinta del porro 1980, Francesc Bellmunt o Victòria 1981-83, Antoni Ribas S’inicià com a director de càsting amb El complot dels anells 1987-88, FBellmunt, activitat que ha portat a terme en altres àmbits teatre, muntatges de La Fura dels Baus, publicitat, cerimònies olímpiques i…
cançó de gesta
Literatura
Poema narratiu, medieval, en llengua romànica, centrat en fets històrics amb gran profusió d’elements llegendaris, els quals, en alguns casos, arriben a dominar.
La cançó de gesta genuïna era divulgada pels joglars ambulants que recitaven o cantaven davant tota mena de públics, des dels elevats de corts i castells fins als heterogenis de fires o peregrinacions Principalment se centrava en moments gloriosos o en personatges famosos del passat d’un país i, així, esdevenia el que hom podria anomenar història del poble , en la qual té cabuda la fantasia, la imaginació i, fins i tot, la deformació de la realitat, normalment producte de la llegenda Al costat de la tasca dels historiadors o annalistes més o menys erudits que refeien el passat en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina