Resultats de la cerca
Es mostren 376 resultats
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’adob al crom…
cúria romana
Cristianisme
Organisme al servei del papa per a regir l’Església catòlica.
El cos ordinari de collaboradors del bisbe de Roma fou instituït d’una manera estable al segle XII, i no fou fins als segles XIV-XV que foren creats pròpiament dicasteris o congregacions romanes Al segle XVI prengué ja cos l’estructura actual de la cúria romana, que fou reformada per Pius X 1908 i definida, amb lleugeres modificacions, pel Codi de Dret Canònic 1917 Pau VI n’emprengué una nova reforma, els primers passos de la qual es traduïren en la simplificació administrativa, la centralització econòmica i la internacionalització dels càrrecs És integrada per la Secretaria d’…
envelat
Folklore
Construcció, coberta i tancada amb veles, improvisada a l’aire lliure.
És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats, aproximadament, un…
catapulta

Elements d’una catapulta
© Fototeca.cat
Militar
Antiga màquina de guerra emprada per a llançar tota mena de projectils (pedres, objectes incendiaris, etc).
Era formada per un marc o bastiment horitzontal que suportava un braç llançador, el qual hi anava fixat mitjançant uns torrillons que constituïen l’eix de gir del braç Aquest portava una cullera al seu extrem per a collocar-hi els projectils La força de llançament era obtinguda per torsió d’una corda o un feix de cordes o, més rarament, per deformació d’un arc La catapulta quedava parada en portar el braç a la posició horitzontal per mitjà d’una corda que s’enrotllava al voltant d’un torn En alliberar instantàniament l’energia emmagatzemada, el braç s’aixecava bruscament, fins a topar amb un…
Robert de Visée
Música
Guitarrista i compositor francès.
Possiblement fou alumne de Francesco Corbetta El 1680 era músic de cambra de Lluís XIV i del 1694 al 1705 actuà regularment a la cort francesa i amenitzà les reunions vespertines de Madame de Maintenon El 1709 era cantant de cambra reial i el 1719 fou nomenat mestre de guitarra del rei Fou també tiorbista i violista i, juntament amb Corbetta, el compositor de guitarra més destacat del Barroc francès Visée publicà un total de dotze suites en els volums Livre de guittarre dédié au roy 1682 i Livre de pièces pour la guittarre 1686, a més d’algunes miscellànies amb peces per a tiorba i per a…
escriptura carolina
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura minúscula que caracteritza la reforma cultural de l’imperi Carolingi.
La seva gènesi fou el resultat d’un llarg procés d’estilització de les escriptures en ús, operada pels escriptoris dels monestirs situats entre el Rin i el Loira, durant els segles VIII i IX Els avenços bàsics de la nova escriptura —fixació dels tipus, agrupament racional i claredat de lectura— poden observar-se ja en les de Corbie Picardia i de Tours, sota els abadiats respectius de Maurdramne 772-780 i de Fredegari 806-834 A l’impuls de la cancelleria carolíngia, la nova lletra es propagà, durant el segle XI, per tot l’Occident L’època clàssica de l’escriptura carolina va des de la segona…
espardenya

Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial…
canoa

Canoes al riu Tarn al seu pas per Millau
© Jaume Ferrández
Esport
Transports
Embarcació menor, lleugera, normalment d’una sola peça, de mides molt variables (generalment d’eslora inferior a 10 m), de forma allargada, punxeguda de proa i de popa, propulsada per pagaies i desproveïda de timó, de quilla i generalment també de vela.
La canoa comprèn com a formes particulars la monòxil, de construcció rústega o pesant, anomenada preferentment piragua, coneguda a Amèrica, Àfrica i Oceania, i la construïda amb pell i de buc tancat, com el caiac de les zones àrtiques El terme canoa és aplicat també, amb un sentit restringit, únicament a les més lleugeres, de buc obert i propulsades per pagaia simple, que no poden ésser incloses en cap dels dos tipus anteriors, i d’una manera especial a les pròpies dels indis de l’Amèrica del Nord Els materials emprats poden ésser, en les canoes monòxils, l’escorça d’un sol arbre o el seu…
benzina
Química
Conjunt de fraccions obtingudes en la destil·lació del petroli.
Aquestes fraccions són composts molt difícils de caracteritzar, pel fet d’ésser susceptibles de moltes variacions en la composició, la corba de destillació i el punt d’inflamació, bé que hom considera com a tals els que tenen un punt de destillació màxim equivalent al dels gasoils lleugers Així, són benzines les diverses menes de gasolina, el petroli de cremar tant per a fogons com per a motors de reacció, la ligroïna, l’èter de petroli, etc Alhora, hom distingeix entre benzines lleugeres , o de baix punt de destillació, i benzines pesants , o de punt mitjà de destillació, segons…
camp de tir
Militar
Terreny destinat a la instrucció pràctica de la tropa amb l’ús de les armes de foc lleugeres.
Hom l’installa preferentment en fondalades, amb un pendent pronunciat, o parador de sorra, al darrere per a evitar el risc de les bales perdudes galeria de tir, polígon de tir
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina